Ja n'hi ha prou?

Qui neix i creix a Mataró viu en una simbiosi amb els nans, gegants i figures de la ciutat que és difícil d'explicar a la gent de fora. Cal viure-ho per fer-se'n una idea. Ahir, a quarts de tres de la matinada, en comptes de reposar la meva esquena (carregar els petits a coll deixa seqüeles!), vaig enfilar cap al “No n'hi ha prou”.

Reconec que estic rovellat i que, malgrat que m'agraden els gegants, el meu cos ja deia prou! Davant de l'ajuntament hi havia un munt de joves (molts bevent per un tub connectat a motxilles-cisterna, un detall curiós).

Amb totes les autoritats al balcó i en un ambient passat de voltes se'm fa difícil comprendre la pusil·lanimitat del públic; per entendre'ns, en qualsevol altres indret el crit de guerra hauria començat amb una escridassada als polítics a l'estil “fills de p.”. Però bé, això és Mataró. A més a més cal tenir en compte que la música de la cobla La Principal de la Nit no va deixar que el públic cridés cap consigna políticament incorrecta (casual?). En fi, tot va ser molt lluït, normal i maco.

Al final, amb els gegants adormits, el regidor de Cultura ens va saludar i ens preguntar si estàvem contents... buf! Només caldria haver-li recordat el merder que té a Cirera o la trista oferta cultural de la resta de l'any (o bé es pensa que amb les Santes ja n'hi ha prou?) i potser l'hauríem fet tocar de peus a terra altre cop... però no tocava; “ànims regidor!”. Ahir no vaig participar en la clandestina cursa a pèl i vaig marxar cap a casa enmig d'un ambient festiu relaxat, conformista i que sembla que tingui poques ganes de plantar cara al poder... però, compte, a vegades les aparences enganyen!