El món casteller sempre l'he viscut de lluny, però, diumenge passat a la plaça de Santa Anna, confesso que vaig vibrar amb l'actuació de la colla castellera Capgrossos. L'explosió general va sorgir quan la colla de la nostra ciutat va passar la mà per la cara als vilafranquins... va ser un sentiment indescriptible i comparteixo (malgrat les distàncies polítiques que ens separen) la joia que ja han expressat altres conciutadans en els seus respectius blogs, com ara Quim Fernàndez o Joan Antoni Baron.
Ara bé, per fer-vos una idea acurada de la jornada castellera del passat 20 de juliol us aconsello que llegiu la crònica "El cel és blau" de l'amiga Alba Galan que, naturalment, escombra cap a casa!
De vegades és complicat no escombrar cap a casa... :P
ResponEliminaÉs un orgull com a mataronina i com a capgrossa haver completat l'actuació que vam fer diumenge. A més, no hi ha res millor que veure com hi ha tantes persones a la ciutat que, tot i no ser castelleres, omplen la plaça, viuen intensament els castells i se'ls senten seus.
Gràcies!!!