Els símbols ocupen l'espai públic i sempre han servit per legitimar les elits o les institucions de tot tipus de règims. Aquest fet fou una necessitat encara més imperiosa per a la Dictadura franquista, que es fonamentava en la ruptura / negació del passat republicà i en la voluntat de refundar la nació espanyola.
El franquisme va desplegar un ampli ventall d'elements simbòlics que condicionen fins avui dia la idea que hom té de la nació espanyola. Si bé és cert que durant la “transició” es van abolir les festivitats més incòmodes i connotades, com el 18 de juliol o l'1 d'octubre, l'Estat espanyol va ser incapaç, almenys fins a l'any 1986, de fixar una data que apel·lés al consens democràtic que estaven construint i que segons els seus defensors va ser modèlic. Aquesta incapacitat es veu reflectida en el nul suport popular a la festivitat del 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola. Això, en canvi, contrasta amb permanència de la Hispanitat (12 d'octubre), que dóna peu a desfilades militars i que té un considerable predicament popular clarament vinculat amb amb la idea nacional espanyola llegada pel franquisme. Penso que això explica l'animadversió que suscita el 12 d'octubre a molts indrets dels Països Catalans i del País Basc, on aquesta festivitat l'interpretem com a una celebració feixista.
A molts indrets de l'Estat espanyol la lluita obrera i popular o els reiterats triomfs electorals de les esquerres sembla que no han bastat per eradicar la simbologia i els esquemes ideològics del franquisme (parlem de tres dècades!). Per tant, en aquests indrets la democràcia no passa la prova de “l'algodón”...i hi ha motius sobrers per sospitar que aquesta situació està estretament lligada a la identitat i adscripció nacional espanyola amb la qual els catalans ens veiem obligats a conviure en condicions desiguals (de submissió).
En canvi als Països Catalans (igual que al País Basc), tot i les mancances i les ambigüitats, hom pot dir que s'ha fet una bona bugada. Cert, encara queden residus, però els símbols més ostentosos i visibles que imposà la Dictadura han anat desapareixent i poc a poc no en quedarà ni un. En aquest aspecte el nostre tarannà no ha necessitat esperar a la "Ley de la Memoria Histórica" per procedir a canviar noms de carrers, normalitzar rètols, noms i topònims, retirar monuments o plaques. Encara hi ha feina per fer, però a diferència del que passa a les Espanyes aquí tothom té clar que cal fer net.
Ara bé, n'hi ha prou amb eliminar i retirar símbols? Penso que no.
Per exemplificar-ho us parlaré del cas de Mataró, una ciutat en la qual s'han retirat gairebé totes les plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes, principalment ubicades als barris populars. Però això és insuficient, perquè ha mancat fer una explicació col·lectiva i visible en l'espai públic; en definitiva ha mancat la pedagogia. El simple canvi de plaques s'ha fet desaprofitant l'ocasió per a posar de manifest els valors ètics i morals de la societat catalana lliure i democràtica que volem construir. Quan això no es fa, es dóna la paradoxa que el feixisme pot rebrotar de forma impune. I, precisament, això és el que va succeir el passat mes de juliol, arran de l'Eurocopa de futbol, quan diversos balcons d'aquests barris populars (oficialment "netejats" de símbols feixistes) van lluir banderes franquistes sense cap problema.
Tirar pel dret i tenir empenta són factors decisius, però si realment volem consolidar una hegemonia cultural i política, diferent d'allò que es respira a les Espanyes, haurem d'esforçar-nos a explicar a la nostra ciutadania d'on venim i implicar-la en una memòria democràtica (“lluita per les llibertats democràtiques, nacionals i de classe”) que no és gratuïta i que alhora que es construeix també cal aprendre a defensar-la. En aquest sentit penso que és bàsic reforçar i esperonar l'acció ciutadana, liderada per les associacions memorialistes, i l'acció institucional desenvolupada des dels ajuntaments, governs autonòmics, universitats, etc.
Mural antifeixista al Masnou (12/10/1995), fet amb provocacions policials i amb el resultat de tres multes.
organitzada per Maulets a Sants (10/11/2001)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.