El 1983, ara fa 25 anys, els joves bascos Lasa i Zabala van ser segrestats, torturats i assassinats per elements parapolicials que actuaven sota les sigles GAL i amb la cobertura dels fons reservats de l'Estat espanyol. Dotze anys més tard, els seus cossos foren localitzats en una fossa amb calç a Alacant.
El passat dissabte 18 d'octubre, a la localitat basca de Tolosa, per manament del jutge Garzón de l'Audiència Nacional espanyola, la policia basca va reprimir amb duresa les persones concetrades per recordar la memòria de Lasa i Zabala en el 25è. aniversari del seu assassinat.
Aquests fets posen de manifest l'estat excepció que es viu al País Basc, on una part de la població no té garantits els drets democràtics més elementals. Sorpenentment, i penso que de forma frívola i contradictòria, resulta que aquests dies el jutge Garzón acapara l'atenció informativa en relació a la interlocutòria que va emetre el passat 16 d'octubre, en la qual es declarava "competent" per investigar les desaparicions i assassinats de persones durant franquisme (tot i que la seva pretensió indagatòria s'acaba el 1952, quina casualitat, oi?).
Aquestes actuacions judicials han aixecat molta expectativa en el món de les associacions memorialistes perquè es fan en nom d'una veritat i una justícia que fa anys que esperen; ara bé a mi se'm fa difícil donar per bona l'actuació d'un jutge i d'un tribunal espanyol (recordem: emanat directament del TOP franquista) que mentrestant també es dediquen a perseguir independentistes catalans i a negar la memòria i els drets més elementals d'una part de la ciutadania basca
El passat dissabte 18 d'octubre, a la localitat basca de Tolosa, per manament del jutge Garzón de l'Audiència Nacional espanyola, la policia basca va reprimir amb duresa les persones concetrades per recordar la memòria de Lasa i Zabala en el 25è. aniversari del seu assassinat.
Aquests fets posen de manifest l'estat excepció que es viu al País Basc, on una part de la població no té garantits els drets democràtics més elementals. Sorpenentment, i penso que de forma frívola i contradictòria, resulta que aquests dies el jutge Garzón acapara l'atenció informativa en relació a la interlocutòria que va emetre el passat 16 d'octubre, en la qual es declarava "competent" per investigar les desaparicions i assassinats de persones durant franquisme (tot i que la seva pretensió indagatòria s'acaba el 1952, quina casualitat, oi?).
Aquestes actuacions judicials han aixecat molta expectativa en el món de les associacions memorialistes perquè es fan en nom d'una veritat i una justícia que fa anys que esperen; ara bé a mi se'm fa difícil donar per bona l'actuació d'un jutge i d'un tribunal espanyol (recordem: emanat directament del TOP franquista) que mentrestant també es dediquen a perseguir independentistes catalans i a negar la memòria i els drets més elementals d'una part de la ciutadania basca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.