“La vida ha evolucionat per atzar i per col·laboració, per mutació, transferència vírica o interbacteriana de material genètic, i per simbiogènesi, en un procés gens lineal, sinó en forma d'arbre, que ha donat lloc a formes de vida aparentment individuals als nostres ulls però en realitat formades per aliances i colònies de multituds d'individus.(...)
El més sorprenent és que alguns autors ja havien apuntat aquesta lectura del darwinisme ben aviat, però en el seu cas el context històric [expansió dels imperialismes] va provocar que la seua proposta fóra arraconada. Concretament, Kropotkin, un conegut autor anarquista, va publicar el 1902 el llibre 'L'ajuda mútua com a factor d'evolució', en el qual defensava que els organismes que més èxit tenen no són els que estan en guerra amb altres organismes sinó els que s'ajuden mútuament.”
[Toni Gisbert: “El mico destronat. Què ens ha ensenyat la ciència del segle XX.- Edicions del Bullent.- Picanya, 2008]
“El movimiento cooperativo, en cuyo centro reside plenamente la idea de ayuda mutua, es tan antiguo como la misma aparición de los animales en la tierra. En su famosa obra 'Ayuda mutua', publicada en 1903 Peter Kropotkin, el anarquista, revolucionario y científico ruso, estableció claramente la relación que existe entre el cooperativismo y la idea de 'ayuda mutua' en la naturaleza al igual que en el mundo de los hombres. Darwin mismo, en el 'Origen del hombre', admitió la existencia de múltiples casos dentro del reino animal, donde la lucha entre individuos particulares es reemplazada por la cooperación, que trae como resultado la supervivencia de aquéllos que saben coordinar sus esfuerzos.”
[Víctor García: Antología del anarcosindicalismo.- Ediciones RUTA -B.A.S.E.- Caracas / Montady, 1988]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.