Portes obertes

Comença el període de portes obertes a les escoles. Triar escola pel teu fill de tres anys et planteja una sèrie d’interrogants. L'escola que voldríem ens la imaginem al mig d'un bosc, amb un hort, amb molta llum, amb aules àmplies i ben equipades, amb mestres que apostin per una pedagogia que incentivi la creativitat, el treball cooperatiu, l’arrelament a la cultura catalana i l’ús normalitzat de la llengua catalana, la descoberta de l’entorn i la natura. Però, la nostra realitat és, ara per ara, força limitada.

Pública o privada? Pública!

Com diu la Generalitat: "Som-hi!". Però, lamentablement, el panorama de la pública no és massa engrescador, perquè a Mataró els centres nous o de recent creació que tenim més a prop tenen uns edificis que recorden més una presó que no pas una escola. Els patis són escanyolits i cimentats, sense natura, envoltats d'edificis i de trànsit; personalment, em crea una barreja d'impotència i resignació, sobretot si recordo la meva infantesa a l'escola Baloo...

Però bé, certament, una escola és molt més que un edifici i per això visitarem quatre escoles, que hem situat en el recompte de possibles i prioritàries: Joan Coromines, Montserrat Solà, Angeleta Ferrer i Anxaneta. Si ens toqués cap altra... seria un pal tant pel nano com per nosaltres, perquè voldria dir enviar-lo (i desplaçar-nos) lluny del barri i amb un panorama lingüístic i sociocultural molt cru. Aquesta angoixa, patida i compartida per molts pares que conec, és injusta i penso que es pal·liaria un xic amb una zonificació de quatre quarts en comptes de les dues zones escolars (oest i est) que ara mateix parteixen la ciutat. En qualsevol cas, el criteri de proximitat i d'arrelament al barri hauria de ser determinant.