La prudència, l'oportunisme, la por... Hi ha mil raons que diàriament ens empenyen a silenciar allò que pensem sobre una o altra qüestió. El cas és que avui llegia a La Directa, un setmanari titllat d'antisistema i del qual tinc el gust de ser-ne subscriptor des del primer número, un article del professor Ermengol Gassiot titulat "Mercantilització i autoritarisme" en què denuncia el fet que bona part del professorat i de les autoritats universitàries han deixat el seu esperit crític a l'armari negant l'arrel política del conflicte actual (imposició del Pla Bolonya) i enfocant les protestes estudiantils com a un simple problema d'ordre públic.
Penso que la clava. Només cal visionar l'entrevista que Cuní va fer a Moreso (rector de la UPF) a la tertúlia matinal de TV3 de dijous 26/03/09, per veure el tarannà autoritari de l'actual cúpula universitària catalana.
D'altra banda, els mitjans de comunicació del poder avui eren un viu reflex del desconcert que els va ocasionar la marxa estudiantil pacífica i multitudinària convocada ahir contra el Pla Bolonya i la repressió. De La Vanguardia n'ha parlat de forma solvent en Vicent Partal. Ara bé, llegir els articles d'opinió a El Periódico era tant o més decebedor. Sobretot quan veus que antics professors teus s'escuden en la Constitució espanyola (va de retro...) i avantposen els drets individuals als drets col·lectius per titllar els estudiants en lluita de "minoria antidemocràtica".
Reconec, que m'ha produït una sensació de buit, però l'autocensura m'impedeix fer més mala sang.
Fa una colla d'anys jo també vaig ser claustral i membre de la junta de govern de la UB. Aquella experiència em va servir per veure clar que la democràcia (universitària en aquest cas) tenia les cartes marcades i que estava ben lluny dels despatxos rectorals, claustres i aules magnes. Conclusió: mai hem d'aspirar a gestionar les seves institucions (universitàries, municipals, autonòmiques, estatals, europees...), perquè això seria un suïcidi polític. Com a molt, mentre acumulem forces, podem aprofitar-les i anar fent forat. Poc a poc, com un corcó.
Segurament, a ulls de molts companys d'estudis, d'universitat i de feina hem seguit una "falsa ruta" i malgrat que ells (en aparença) sempre guanyen totes les batalles, estic convençut que les coses es capgiraran el dia en què siguem capaços de vertebrar una alternativa política que sumi les aportacions i sensibilitats de totes les persones i col·lectius que lluitem per l'alliberament nacional, de classe i de gènere.
Penso que la clava. Només cal visionar l'entrevista que Cuní va fer a Moreso (rector de la UPF) a la tertúlia matinal de TV3 de dijous 26/03/09, per veure el tarannà autoritari de l'actual cúpula universitària catalana.
D'altra banda, els mitjans de comunicació del poder avui eren un viu reflex del desconcert que els va ocasionar la marxa estudiantil pacífica i multitudinària convocada ahir contra el Pla Bolonya i la repressió. De La Vanguardia n'ha parlat de forma solvent en Vicent Partal. Ara bé, llegir els articles d'opinió a El Periódico era tant o més decebedor. Sobretot quan veus que antics professors teus s'escuden en la Constitució espanyola (va de retro...) i avantposen els drets individuals als drets col·lectius per titllar els estudiants en lluita de "minoria antidemocràtica".
Reconec, que m'ha produït una sensació de buit, però l'autocensura m'impedeix fer més mala sang.
Fa una colla d'anys jo també vaig ser claustral i membre de la junta de govern de la UB. Aquella experiència em va servir per veure clar que la democràcia (universitària en aquest cas) tenia les cartes marcades i que estava ben lluny dels despatxos rectorals, claustres i aules magnes. Conclusió: mai hem d'aspirar a gestionar les seves institucions (universitàries, municipals, autonòmiques, estatals, europees...), perquè això seria un suïcidi polític. Com a molt, mentre acumulem forces, podem aprofitar-les i anar fent forat. Poc a poc, com un corcó.
Segurament, a ulls de molts companys d'estudis, d'universitat i de feina hem seguit una "falsa ruta" i malgrat que ells (en aparença) sempre guanyen totes les batalles, estic convençut que les coses es capgiraran el dia en què siguem capaços de vertebrar una alternativa política que sumi les aportacions i sensibilitats de totes les persones i col·lectius que lluitem per l'alliberament nacional, de classe i de gènere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.