Avui comença la campanya electoral de les europees. Tots els partits es disposen a vendre el seu producte i, altre cop, han reaparegut les cartelleres. En l'actualitat, les entitats de la ciutat que volen penjar cartells s'han d'ajustar a l'Ordenança Municipal reguladora de publicitat a Mataró, en la qual, curiosament, es dedica tot un capítol a parlar d'unes cartelleres i plafons que, si no hi ha eleccions, ningú no sap on són.
La teoria està molt lluny de la realitat. L'Ajuntament de Mataró només instal·la cartelleres en període electoral per a ús exclusiu dels partits polítics. Mentrestant, en l'espai públic han proliferat les tanques i cartelleres publicatàries d'ús privat. Òbviament, la majoria de les entitats ciutadanes no disposen dels recursos econòmics per a sufragar la publicitat de les seves activitats en aquests espais. Algunes entitats trampegen la situació exposant-se a multes desproporcionades i arbitràries per col·locar incorrectament cartells en la via pública. Amb aquesta situació kafkiana, el Govern municipal es legitima a sí mateix mitjançant el discurs del "civisme" i aconsegueix segrestar la llibertat d'expressió ciutadana.
En el Ple Municipal Ordinari del 4 de setembre de 2008, es va preguntar al Govern sobre unes noves cartelleres tancades amb un vidre instal·lades, sense previ avís, a diversos punts de la ciutat i es va demanar que es dotés Mataró d'una xarxa de cartelleres públiques accessibles a totes les entitats, moltes de les quals ara són objecte de sancions perquè no hi ha espais adequats per a penjar els seus cartells informatius.
El regidor de Participació, Sr. Carlos Fernández, va eludir la demanda i va dir que les noves cartelleres de vidre només són d'ús per a les entitats dels centres cívics i que "no hi ha pressupost" per atendre la petició d'instal·lar cartelleres públiques.
Precisament, en el PAM 2008 es preveia la ubicació de cartelleres a la ciutat per tal que hi aparegués informació ciutadana, i una dotació d'espais per als grafits. Però, un any després, es va constatar que aquests objectius no només no es van realitzar sinó que el 2009 van desaparèixer del PAM.
Per tant, no és un problema de pressupost sinó un problema de manca voluntat política. Aquesta situació d'incompliments i deixadesa és greu perquè qüestiona d'arrel l'actual sistema de participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos municipals i converteix en paper mullat bona part dels objectius fixats pel Manifest Cívic impulsat pel propi Ajuntament.
La polèmica sobre les cartelleres és un assumpte pendent de resolució a Mataró, però no és un problema exclusiu de la nostra ciutat, perquè a d'altres ciutats (per ex.: Girona) també està havent-hi un estira i arronsa entre el teixit associatiu i el respectiu govern municipal. Està en joc la llibertat d'expressió, per tant no hauríem de consentir de cap de les maneres que l'espai públic estigui únicament en mans dels interessos i negocis privats.
Per això, ja va sent hora que la ciutadania i les seves entitats exigim al govern municipal que en el PAM-Pressupost de 2010 inclogui l'estudi i l'execució de la instal·lació d'una xarxa de cartelleres públiques per a ús del teixit associatiu de Mataró.
La teoria està molt lluny de la realitat. L'Ajuntament de Mataró només instal·la cartelleres en període electoral per a ús exclusiu dels partits polítics. Mentrestant, en l'espai públic han proliferat les tanques i cartelleres publicatàries d'ús privat. Òbviament, la majoria de les entitats ciutadanes no disposen dels recursos econòmics per a sufragar la publicitat de les seves activitats en aquests espais. Algunes entitats trampegen la situació exposant-se a multes desproporcionades i arbitràries per col·locar incorrectament cartells en la via pública. Amb aquesta situació kafkiana, el Govern municipal es legitima a sí mateix mitjançant el discurs del "civisme" i aconsegueix segrestar la llibertat d'expressió ciutadana.
En el Ple Municipal Ordinari del 4 de setembre de 2008, es va preguntar al Govern sobre unes noves cartelleres tancades amb un vidre instal·lades, sense previ avís, a diversos punts de la ciutat i es va demanar que es dotés Mataró d'una xarxa de cartelleres públiques accessibles a totes les entitats, moltes de les quals ara són objecte de sancions perquè no hi ha espais adequats per a penjar els seus cartells informatius.
El regidor de Participació, Sr. Carlos Fernández, va eludir la demanda i va dir que les noves cartelleres de vidre només són d'ús per a les entitats dels centres cívics i que "no hi ha pressupost" per atendre la petició d'instal·lar cartelleres públiques.
Precisament, en el PAM 2008 es preveia la ubicació de cartelleres a la ciutat per tal que hi aparegués informació ciutadana, i una dotació d'espais per als grafits. Però, un any després, es va constatar que aquests objectius no només no es van realitzar sinó que el 2009 van desaparèixer del PAM.
Per tant, no és un problema de pressupost sinó un problema de manca voluntat política. Aquesta situació d'incompliments i deixadesa és greu perquè qüestiona d'arrel l'actual sistema de participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos municipals i converteix en paper mullat bona part dels objectius fixats pel Manifest Cívic impulsat pel propi Ajuntament.
La polèmica sobre les cartelleres és un assumpte pendent de resolució a Mataró, però no és un problema exclusiu de la nostra ciutat, perquè a d'altres ciutats (per ex.: Girona) també està havent-hi un estira i arronsa entre el teixit associatiu i el respectiu govern municipal. Està en joc la llibertat d'expressió, per tant no hauríem de consentir de cap de les maneres que l'espai públic estigui únicament en mans dels interessos i negocis privats.
Per això, ja va sent hora que la ciutadania i les seves entitats exigim al govern municipal que en el PAM-Pressupost de 2010 inclogui l'estudi i l'execució de la instal·lació d'una xarxa de cartelleres públiques per a ús del teixit associatiu de Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.