Tertúlia política: el Mur de Berlín i la corrupció

Dilluns 16 de novembre he participat en l'enregistrament de la tertúlia política del mes a Mataró Ràdio (que s'emet a les quatre de la tarda del 17/11/09). Aquest cop moderava Elisabet Solsona i he compartit taula amb Joan Morell (CiU), Antoni Soy (Esquerra), Adam Alonso (Noves Generacions-PP), Salvador Milà (ICV-EUiA) i Consol Prados (PSC).

Temes a debat: el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín i la corrupció. Només he fet dues intervencions i sembla que això ja era massa per a alguns dels contertulis...

Sobre el Mur de Berlín he remarcat que va ser el final d'una guerra iniciada després de la Segona Guerra Mundial i que va acabar amb l'ensulsiada dels països del Bloc de l'Est, és a dir, del malanomenat socialisme real. Per tant, hi va haver vencedors i vençuts. A casa nostra, la classe treballadora vam veure com davant la caiguda del Mur el capitalisme s'envalentia, sense l'amenaça comunista, i vam haver de patir una forta ofensiva neoliberal amb importants retallades de drets socials destinades a qüestionar el propi Estat del Benestar i a desregular el mercat del treball (recordeu el famós contracte basura?). D'altra banda, he qüestionat el triomfalisme democràtic d'aquella efemèride ja que, actualment, als països de l'Est hi ha una tercera part de la població que és pobra, una xifra deu cops superior a la de fa vint anys. He recordat com a aspecte positiu els processos d'alliberament nacional endegats fa vint anys i que van alterar substancialment el mapa europeu, sense dubte una lliçó per a tots aquells qui encara avui dia propugnen el caràcter immutable de les fronteres polítiques. Finalment, he esmentat els murs amb els quals convivim, Palestina, la separació  Nord-Sud (l'estret de Gibraltar és un autèntic mur de separació) o fins i tot murs interiors com la separació entre els catalans que en alguns territoris  (País Valencià) es veuen privats de recepcionar de forma lliure el senyal de TV3.

Pel que fa a la corrupció. He intervingut in extremis, perquè l'oratòria dels companys de taula ja havia esgotat bona part del temps restant. He explicat que hi ha un problema de fons: mal finançament de les administracions públiques catalanes, començant pels ajuntaments, que ha propiciat que ciutats com Mataró acabessin sent, a la pràctica, governades per l'especulació.  He aplaudit les observacions assenyades de Salvador Milà, sobre la necessitat de l'intervencionisme públic i de la reinversió social de les pulsvàlues, però li he qüestionat el fet que aquest no sigui el tarannà ni del Govern municipal ni d'ICV a Mataró. He fet esment genèric al creixement especulatiu viscut en els últims anys i a un cas concret, el de Can Fàbregas i de Caralt, on hi ha greus irregularitats que estan en mans de la Justícia i que esperem que es resolguin aviat perquè ens donaran la raó. La rèplica de Milà ha estat molt agra, però no ha donat temps per a més. 

A l'exterior dels estudis de Centre Cívic de Pla d'en Boet, en Milà m'ha il·lustrat amb els encerts del model urbanístic de Mataró amb una pila d'exemples concrets, molts dels quals, per ser honest, no controlo. Ara bé, la meva vivència com a ciutadà no és tan optimista i observo que els discursos tècnics i polítics dominants (aquells que pontifiquen de forma quasi despòtica sobre l'urbanisme democràtic) obvien que a ciutats com Mataró ha mancat la voluntat política d'establir mecanismes reals de control popular i democràtic sobre l'urbanisme, heus aquí el gran mal.