Dimecres 4 de novembre vaig participar en el debat Pantalla Oberta de TVM, que modera en Pep Andreu. El tema: la corrupció. Les persones amb qui vaig compartir plató: Santi Fontbona (PSC), Emma Peiró (Esquerra), Xavier Badia (CiU), Diego Sánchez (PP) i Xavier Serra (ICV).
Vaig fer tres intervencions, que van generar un cert neguit en els representants de la resta de partits polítics. Semblava que s'haguessin posat d'acord a tapar-se les vergonyes els uns als altres, minimitzant l'abast de la corrupció (són casos aïllats -deien...) i transmetent la idea que ens trobem en un paradís democràtic (!).
Vaig fer tres intervencions, que van generar un cert neguit en els representants de la resta de partits polítics. Semblava que s'haguessin posat d'acord a tapar-se les vergonyes els uns als altres, minimitzant l'abast de la corrupció (són casos aïllats -deien...) i transmetent la idea que ens trobem en un paradís democràtic (!).
Resumeixo algunes idees que vaig exposar.
Primer. Vaig començar dient que "no hi ha un pam de net", ja que els casos de corrupció que s'han destapat a Santa Coloma de Gramenet i a Llavaneres només són la punta de l'iceberg i en cap cas són una sorpresa, perquè tant els moviments socials com l'esquerra independentista ja fa temps que ho estem denunciant arreu . Bàsicament, perquè el creixement urbanístic especulatiu dels últims anys ha esperonat les irregularitats i els procediments antidemocràtics amb què han actuat la majoria dels ajuntaments.
Segon. Davant d'un mal finançament, gran part dels ajuntaments han acabat governats pels interessos del Capital, els quals han dictat com havien de créixer les nostres ciutats en detriment de la voluntat i les necessitats de la ciutadania que hi viu i treballa. Això no seria tan escandalós si les hisendes locals estiguessin ben finançades i si al nostre país no patíssim l'espoli fiscal que imposa la nostra dependència envers l'Estat espanyol.
Tercer. Cal mobilització social i resposta ciutadana per evitar que la tangentòpoli catalana quedi amagada enmig de les falses disputes d'uns partits polítics que fa trenta anys que ens governen. La solució passa per una regeneració política a fons (mandats limitats, llistes obertes, declaració de béns, llei electoral, etc.) que només pot dur-se a terme mitjançant una ruptura democràtica amb l'Estat espanyol, que posi fi a les autonomies bananeres i a les xarxes clientelars que s'agombolen entorn de les diputacions provincials i els consells comarcals. És a dir, vaig remarcar la importància de la independència com a fita indestriable en la regeneració i aprofundiment de la democràcia.
Primer. Vaig començar dient que "no hi ha un pam de net", ja que els casos de corrupció que s'han destapat a Santa Coloma de Gramenet i a Llavaneres només són la punta de l'iceberg i en cap cas són una sorpresa, perquè tant els moviments socials com l'esquerra independentista ja fa temps que ho estem denunciant arreu . Bàsicament, perquè el creixement urbanístic especulatiu dels últims anys ha esperonat les irregularitats i els procediments antidemocràtics amb què han actuat la majoria dels ajuntaments.
Segon. Davant d'un mal finançament, gran part dels ajuntaments han acabat governats pels interessos del Capital, els quals han dictat com havien de créixer les nostres ciutats en detriment de la voluntat i les necessitats de la ciutadania que hi viu i treballa. Això no seria tan escandalós si les hisendes locals estiguessin ben finançades i si al nostre país no patíssim l'espoli fiscal que imposa la nostra dependència envers l'Estat espanyol.
Tercer. Cal mobilització social i resposta ciutadana per evitar que la tangentòpoli catalana quedi amagada enmig de les falses disputes d'uns partits polítics que fa trenta anys que ens governen. La solució passa per una regeneració política a fons (mandats limitats, llistes obertes, declaració de béns, llei electoral, etc.) que només pot dur-se a terme mitjançant una ruptura democràtica amb l'Estat espanyol, que posi fi a les autonomies bananeres i a les xarxes clientelars que s'agombolen entorn de les diputacions provincials i els consells comarcals. És a dir, vaig remarcar la importància de la independència com a fita indestriable en la regeneració i aprofundiment de la democràcia.
Salut, Juli!
ResponElimina"Chapeau!". O "Japó!", que diria en Ñúñez.
Joan Jubany