El 2006 vaig votar NO a l'Estatut perquè representava la negació dels Països Catalans i, sobretot, perquè anul·lava la nostra sobirania política i fiscal.
L'Estatut se'l van cepillar i ara, després de tants estires i arronses, l'han enterrat.
El fracàs de l'encaix proposat per la reforma de l'Estatut ens demostra que sense un estat propi, la nostra identitat lingüística i cultural ho té molt fotut per a sobreviure en peu d'igualtat. I, d'altra banda, tenint en compte l'actual context de crisi econòmica, sense un estat propi difícilment podrem articular polítiques laborals, de cohesió i benestar social. I, finalment, si seguim lligats a un estat com l'espanyol, que ha basat la seva modernització dels trenta últims anys en la corrupció i el pelotazo immobiliari o financer, acabarem d'enfonsar les bases de l'economia productiva catalana.
El sí bwana del senyor Montilla fa pena i la seva crida a la mobilització fa riure: jo no penso perdre el temps defensant un Estatut que ja va néixer mort. El futur passa per exercir del Dret d'Autodeterminació, com a mecanisme democràtic a través del qual el conjunt de la nació, els Països Catalans, podrem accedir a la independència.
I que faran ara els sectors me´s esquerranistes? Continuaran en l'ambiguïtat passiva o faran un pas ferm en clau nacional?
ResponEliminaEndavant ha fet una crida a participar a la gran manifestació, cosa que cal valorar com a significativa.
ResponEliminaDiferent en canvi és la postura de segons qui.
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6099