De les consultes a les municipals

El procés de consultes sobre la independència, iniciat i esperonat per la CUP al Maresme, és un element clau per entendre l’extensió i un més que probable creixement del municipalisme de l’esquerra independentista. Alhora, les consultes també han evidenciat que sense una organització nacional forta, uns mitjans humans, intel·lectuals i materials adequats a les circumstàncies, els rèdits són efímers i possibiliten el sorgiment de l’oportunisme polític.

En la consulta sobre la independència celebrada a Mataró el 20 de juny de 2010, més de 20.000 persones van dir sí a la independència. Això reflecteix –encara que sigui de forma puntual- un enorme creixement de la consciència independentista, i un xifra molt sucosa que supera tots els vots sumats dels grups municipals de sensibilitat “catalanista” de Mataró. La bona feina de la CUP en el procés de consultes segurament serà un element a favor i que molta gent tindrà en compte en el moment de votar a les municipals.

Hi ha opcions polítiques oportunistes (ERC o SI) que s’han volgut apropiar de l’èxit de la “consulta”  i que s’han embolcallat amb la bandera del “dret de decidir” sense vincular-lo amb un model de ciutat i amb una política d’aliances gens conseqüent. Precisament aquí és on rau la principal diferència amb la CUP; per tant, esperem que la ciutadania de Mataró que acudeixi a les urnes sàpiga destriar el gra de la palla.

[publicat a L'Accent]

Prou d'estatuts: INDEPENDÈNCIA!

 

El 2006 vaig votar NO a l'Estatut perquè representava la negació dels Països Catalans i, sobretot, perquè anul·lava la nostra sobirania política i fiscal.

L'Estatut se'l van cepillar i ara, després de tants estires i arronses, l'han enterrat.

El fracàs de l'encaix proposat per la reforma de l'Estatut ens demostra que sense un estat propi, la nostra identitat lingüística i cultural ho té molt fotut per a sobreviure en peu d'igualtat. I, d'altra banda, tenint en compte l'actual context de crisi econòmica, sense un estat propi difícilment podrem articular polítiques laborals, de cohesió i benestar social. I, finalment, si seguim lligats a un estat com l'espanyol, que ha basat la seva modernització dels trenta últims anys en la corrupció i el pelotazo immobiliari o financer, acabarem d'enfonsar les bases de l'economia productiva catalana.

El sí bwana del senyor Montilla fa pena i la seva crida a la mobilització fa riure: jo no penso perdre el temps defensant un Estatut que ja va néixer mort. El futur passa per exercir del Dret d'Autodeterminació, com a mecanisme democràtic a través del qual el conjunt de la nació, els Països Catalans,  podrem accedir a la independència.

Autodeterminació és democràcia

La Plataforma Mataró Decideix, que el 20 de juny organitza la consulta sobre la independència, va anunciar que ja hi ha 12.003 vots anticipats, la qual cosa representa un 12,36 % del total de les persones amb dret de vot de la ciutat de Mataró. És una xifra esperançadora que creixerà molt més conforme s'apropi la data del 20 de juny.

Ara mateix, aquestes xifres demostren que a Mataró ja hi ha una massa crítica de ciutadans i ciutadanes interessades en l'exercici del dret d'autodeterminació; una xifra que ja suma més vots que totes les opcions polítiques que formalment reivindiquen aquest dret.

Igual que ha passat arreu, els resultats que s'obtindran a la consulta de Mataró faran evident que les opcions polítiques representades a les institucions (Ajuntament, Consell Comarcal, i Parlament de Catalunya) no estan en sintonia o bé, encara més greu, que els seus postulats no són coherents amb la voluntat d'autodeterminació expressada per la ciutadania.

L'Estatut d'Autonomia reformat el 2006, retallat a Madrid i després recorregut per diferents instàncies al Tribunal Constitucional espanyol, que ja fa més de tres anys que prepara una nova mutilació del text, ens ha situat en un bucle col·lectiu. Davant d'aquesta situació el més democràtic és retornar la paraula al poble que, justament, és el que estan plantejant les consultes sobre la independència, en les quals ja hi han participat més de 500.000 catalans i catalanes.

Malauradament, l'ambigüitat de la majoria de dirigents i càrrecs electes dels partits amb sensibilitat catalanista resulta nefasta. Un bon exemple d'aquest joc de mans el vam presenciar al Ple Municipal del 3 de juny, quan els representants locals de CiU, Esquerra i ICV van aliar-se amb el PSC-PSOE per a aprovar una desesperada resolució a favor de l'autonomisme i en defensa de la constitucionalitat de l'Estatut. De poc va servir que la CUP presentéssim una proposta alternativa a favor de l'exercici del dret d'autodeterminació, ja que els càrrecs electes d'aquests partits s'empassen les pròpies contradiccions sense cap remordiment; de cara al públic diuen una cosa i, en canvi, al Ple en voten una altra.

Per tant, per a mesurar l'èxit de les consultes populars sobre la independència, i la de Mataró en particular, no hem de fixar-nos només en els nivells de participació que es puguin assolir, sinó en la continuïtat de l'organització ciutadana que ha plantejat aquesta reivindicació a nivell de base, perquè està ben demostrat que amb segons quins polítics ho tenim molt magre.

[Publicat a MataróNotícies]

L'autonomisme imposa una resolució buida de contingut

La proposta de resolució traslladada al Ple municipal de 6 de maig per la plataforma Mataró Decideix comptava amb el suport inicial del PSC, CiU, Esquerra, ICV i la CUP. Es tractava d'un text molt descafeïnat, que apel·lava a donar suport genèric a les consultes populars organitzades per la ciutadania com a una manifestació de democràcia directa. Però, poques hores abans del Ple municipal, el PSC va anunciar que es despenjava de l'acord per acabar proposant una retallada del text de la resolució original sense fer cap referència a la plataforma Mataró Decideix ni cap esment a la consulta sobre la independència que se celebrarà el 20J. En definitiva, un text buit de contingut, que cadascú pot interpretar com vulgui.

El portaveu del PSC, Ramon Bassas, ha tancat files entorn de l'Estatut d'autonomia dient que és el seu únic full de ruta i ha afirmat que el canvi de posicionament en relació a la resolució ha estat fruit del temor a què l'opinió pública pogués interpretar que es posicionaven a favor de la consulta del 20J. 

La CUP ha defensat el text original i s'ha abstingut en la votació de la proposta imposada pel PSC, després de lamentar el doble joc i l'ambigüitat de la resta de partits, que finalment han accedit a les pretensions del PSC.