Pasqual Maragall va anunciar que ja no militava al PSC-PSOE i que estava impulsant la secció catalana d'un Partit Demòcrata Europeu. Els seus antics companys de partit li van desitjar molta sort. Però, l'endemà, com qui no vol la cosa, Maragall dóna a conèixer que pateix alzheimer, una malaltia degenerativa que afecta la memòria.
Teòricament, Pasqual Maragall ja era un cadàver polític, però davant les veleïtats escissionistes, jo no dubto que s'ha vist forçat a explicar públicament que té alzheimer, abans que no ho fessin els seqüaços d'en Montilla. L'expresident de la Comunitat Autònoma de Catalunya ha estat objecte d'una conspiració política? No hi ha dubte, i de fet ell mateix ja havia explicat que Zapatero l'havia foragitat per col·locar un President més servil i més espanyolista, com és en Montilla. Igual que passava amb l'estalinisme, en Maragall ha passat de ser un dissident, a ser un desviat (de l'ortodòxia del PSC-PSOE) i què millor, doncs, que etiquetar-lo de malalt per acabar de rematar-lo?
Bé sigui com sigui, Maragall no és cap heroi o màrtir de la causa catalana, perquè el seu paper com a President fou patètic. Va creure que Espanya es podia reformar, que podia existir un encaix federal de Catalunya dins de l'Estat espanyol i, tant ell com els seus companys de viatge (ICV i ERC)... van fracassar. Les reformes estautàries de 2006 van ser una estafa i l'alzheimer de Maragall jo l'interpreto com a una paràbola d'aquesta classe política fracassada que ara s'esforça a passar pàgina i amagar el cap sota l'ala davant la dependència i les limitacions que ens van imposar amb els estatuts d'autonomia reformats.
Però les conspiracions del PSOE no s'acaben aquí. Resulta que més al sud, han defenestrat Joan Ignasi Pla, un polític mediocre i claudicant, fent públic un fosc afer immobiliari. I qui posen al capdavant del PSPV-PSOE? Doncs, l'expresident valencià Joan Lerma (un altre cadàver polític!) però, paral·lelament catapulten dins del PSPV a la Vicepresidenta del govern espanyol, la Sra. Maria Teresa Fernández de la Vega (!) amb la qual cosa es consuma la total espanyolització de la política valenciana.
Comptat i debatut, tant en l'afer Maragall com en el de Pla, es posa al descobert la irremeiable espanyolització de les sigles del PSC i del PSPV, que més que mai són meres sucursals de Madrid a casa nostra.
