Tertúlia política a Mataró Ràdio: el recanvi de Mas, el pet del PP i la Romero

Dimarts 11 de gener s'ha emès la Tertúlia Política de Mataró Ràdio. En aquesta ocasió la periodista Elisabet Solsona ha moderat l'espai, en el qual hi han participat Ramon Bassas (PSC), Joan Mora (CiU), Adam Alonso (PP), Esteve Martínez (ICV-EUiA), Francesc Teixidó (ERC) i jo mateix en representació de la CUP. 

Valoració del govern de recanvi.

La tertúlia ha començat amb la valoració del nou govern autonòmic que presideix Artur Mas. En aquest punt he volgut recordar que l'hegemonia de la dreta és ben bé culpa del govern sortint, el tripartit de Montilla (PSC-ERC-ICV), que tot i dir-se d'esquerres ha dut a terme polítiques neoliberals i que és responsable de les greus retallades de drets socials, laborals i nacionals de l'últim any. 

Aquestes polítiques han afavorit que la dreta de CiU, que representa uns sectors fàctics que mai han perdut el poder, hagi pogut recuperar el govern amb molta facilitat. Ens trobem davant d'una situació lampedusiana, en què sembla que tot hagi canviat però en realitat tot seguirà igual en les qüestions fonamentals per a l'ordre establert. Prova d'això és l'acord de sociovergència en la investidura de Mas, que posa de relleu que PSC i CiU tenen molt d'interès en tapar tots els afers de corrupció (millets, pretòries, etc.) i que comparteixen aspectes bàsics com l'afiançament de l'autonomisme, la implantació del "repagament" de la sanitat pública o l'impuls de grans infraestructures com la MAT o els laterals de l'autopista C-32 per tal de beneficiar les corporacions elèctriques i les gran constructores.

De quin canvi estem parlant (?), si  han  nomenat consellera de Justícia una senyora que no fa ni un any era advocada de l'Estat i es dedicava a criminalitzar la consulta d'Arenys de Munt o un conseller de Sanitat que  encara no fa ni dos dies liderava la patronal del sector sanitari (Unió Catalana d'Hospitals).... Davant d'aquest panorama tan desolador, l'única "transició nacional", en al·lusió a Mas, és la que ens ha de portar cap a la independència i, d'altra banda, per superar la crisi cal fer una aposta decidida per un canvi de model de producció.

La ruptura del PP de Mataró.

Recentment, tres regidors dels quatre que té el PP a l'Ajuntament de Mataró, han abandonat el seu partit i han passat a ser "regidors no adscrits". En aquest punt, igual que la resta de contertulians, no he volgut entrar a fons en la picabaralla interna del PP. Ara bé, sí que he manifestat, que ja ens va bé que la dreta espanyolista i xenòfoba, que representa el PP, es divideixi i es quedi amb un sol representant!

L'adéu de la regidora VIP Romero.

Alicia Romero, destacada regidora del PSC de Mataró, ha anunciat que plega. En la meva valoració vaig destacar que això és un clar símptoma de què el PSC s'enfonsa, però, per culpa de les presses, vaig ometre un aspecte important, i és que són els seus propis companys de partit els qui li han fet el llit a mida. Admeto que vaig ser excessivament dur, però em sembla un insult a la intel·ligència fer-nos creure que aquesta regidora marxa amb una mà al davant i l'altra al darrera; jo això no m'ho crec i en qualsevol cas, no me la veig treballant de caixera al Corte Inglés, que per vergonya seva i del seu partit, és l'únic futur econòmic que han estat capaços de plantejar per a la nostra ciutat.

L'autonomisme imposa una resolució buida de contingut

La proposta de resolució traslladada al Ple municipal de 6 de maig per la plataforma Mataró Decideix comptava amb el suport inicial del PSC, CiU, Esquerra, ICV i la CUP. Es tractava d'un text molt descafeïnat, que apel·lava a donar suport genèric a les consultes populars organitzades per la ciutadania com a una manifestació de democràcia directa. Però, poques hores abans del Ple municipal, el PSC va anunciar que es despenjava de l'acord per acabar proposant una retallada del text de la resolució original sense fer cap referència a la plataforma Mataró Decideix ni cap esment a la consulta sobre la independència que se celebrarà el 20J. En definitiva, un text buit de contingut, que cadascú pot interpretar com vulgui.

El portaveu del PSC, Ramon Bassas, ha tancat files entorn de l'Estatut d'autonomia dient que és el seu únic full de ruta i ha afirmat que el canvi de posicionament en relació a la resolució ha estat fruit del temor a què l'opinió pública pogués interpretar que es posicionaven a favor de la consulta del 20J. 

La CUP ha defensat el text original i s'ha abstingut en la votació de la proposta imposada pel PSC, després de lamentar el doble joc i l'ambigüitat de la resta de partits, que finalment han accedit a les pretensions del PSC.

Clientelisme al carrer de la Boixa

Quan a Mataró parlem del clientelisme polític del PSC estem parlant de fets com la recent concessió feta pel regidor de Participació Ciutadana dels nous locals del carrer de la Boixa, al barri de la Llàntia, condicionats amb els diners del FEIL.

El problema està en què ja ens coneixem tots! I per molt que ens ho vulguin disfressar, les entitats beneficiàries (Asociación Cultural Andaluza Hermandad la Armonia, Peña Bética de Mataró, Hermandad Nuestra Señora del Rocío i Casa Cultural Sabor Andaluz) no són representatives de l'àmplia pluralitat del teixit associatiu mataroní, però, ves per on, un cop més han estat les afavorides. Em pregunto: no hi havia altres entitats disposades a usar aquests equipaments? s'ha consultat a la resta d'entitats de la ciutat?

Penso que cal canviar aquesta política clientelar perquè no només és negativa per a la cohesió de la ciutat sinó que desprestigia a aquelles entitats que s'hi presten.

Mataró-sur- mer

L'actualitat mataronina està marcada pels brindis al sol. Mentre el delegat del govern espanyol  ens amanyaga amb les rampoines del pla Zapatero, des de l'alcaldia ens vénen la moto dient  que tenim un dels ajuntaments més transparents... (quin atreviment!). Mentrestant, l'Operació Wei continua el seu curs, tot i que que la premsa oficiosa ja qüestiona obertament l'arbitrarietat d'aquella actuació político-judicial que ha acabat d'ensorrar el tèxtil de Mataró. D'altra banda, per la xarxa local ja comença a escampar-se la fortor de l'encens amb els preparatius de beatificació del Dr. Samsó, per ventura no serà aquesta la gran efemèride del 2010?...

Ara bé, allò més simptomàtic i que més m'ha cridat l'atenció són els cartells editats per la Diputació provincial de Barcelona que fan servir la imatge d'en Robafaves i la Geganta per promocionar el turisme "a prop de Barcelona". Són uns cartells molt macos, però no fan cap referència ni a Mataró ni a la comarca del Maresme! De fet, aquesta anormalitat no ens hauria d'estranyar, ja que des de fa un temps hem quedat diluïts en l'absurda denominació "Costa de Barcelona".

Tot plegat no són anècdotes sinó evidències de l'anestèsia "made in pesecé", que manté adormida una ciutat que  perd pistonada i que ja compta amb un taxa  d'atur registrat del 18,63% (12.127 persones desocupades). Tenim feina!

Ministres espanyols

Dimecres passat estava lluny de Mataró i en Xevi em va trucar per demanar-me l'opinió en relació als canvis ministerials del govern espanyol. Primera notícia (estava als núvols, mai millor dit!). Pel que em va explicar, vaig deduir que el traspàs de l'eterna negociació del finançament autonòmic al nou ministre de "cooperació territorial" es tractava d'una passa més en l'estratègia espanyolitzadora del "café para todos".


Avui, amb més calma, he repassat les notícies i m'he quedat de pedra. Veig que em vaig quedar curt. Per a entendre l'abast de la maniobra orquestrada pel govern de Zapatero, és recomanable llegir l'article crític que ha escrit Josep Sort en el seu blog, òbviament és un punt de vista particular, però penso que dóna prou elements com per a situar-nos davant la magnitud de l'ofensiva espanyolista que es prepara.


Finalment, pensar que la nova ministra espanyola de Cultura va signar contra la llengua catalana, em fa venir vomitera... i, alhora, em dol que hi hagi tants conciutadans que regalin el seu vot al PSC-PSOE, que al capdavall és tant o més nociu que l'espanyolisme del PP.

Mr. Corbacho a Mataró

Dilluns 27 d'octubre va visitar-nos el ministre espanyol de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, acompanyat del delegat del Govern espanyol, Joan Rangel, per tal de beneir públicament el Pacte de la nova ciutadania davant de l'Alcalde, Joan Antoni Baron i de tot el seguici de regidors cofois del govern i de la presumpta oposició.

La CUP no va assistir a la cerimònia i malgrat que algú pensi que som l'ovella negra esgarriada... els nostres motius són clars: en primer lloc, perquè som independentistes i, en segona instància, perquè no ens agrada agenollar-nos i pidolar quatre xavos al ministre d'un Estat (l'espanyol) que és responsable de l'estrangulament econòmic del nostre país.

A més a més, resulta que el Sr. Corbacho també és un ferm defensor de la Directiva de Retorn, que planteja l'explusió de les persones sense papers residents a la UE; i, recentment, també es va abstenir en la votació de la Directiva europea de les 65 hores setmanals de treball. Per tant, és paradoxal i un xic vergonyós que aquesta persona sigui rebuda a Mataró com l'avaladora de la convivència i el benestar social.

Intolerants al PSC

En l'acte de l'ofrena institucional de l'11 de setembre de Mataró, el Sr. Francesc Xavier Gomar, membre del PSC, secundat per alguns membres de la JSC, va xiular el regidor de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) quan en el seu discurs criticava el fet que l'ajuntament de Mataró no hagués penjat l'estelada. En aquell moment es van poder escoltar, bàsicament, els xiulets aïllats del Sr. Gomar que, tot seguit, es va encarar amb diverses persones del públic que li retreien la seva manca de respecte.

Aquest fet no hauria anat més enllà d'una anècdota si no fos perquè el Sr. Gomar és vocal del PSC a l'Institut Municipal d'Acció Cultural i delegat de la Junta d'Andalusia a Catalunya. En aquest punt, ens preguntem: el Sr. Gomar acudia a l'acte a títol individual o bé en representació dels càrrecs que ostenta? Davant d'aquest tipus de comportaments, dubtem molt que aquesta persona estigui capacitada per fer cap aportació a la cultura de la ciutat i, òbviament, considerem que tampoc és la més indicada per a exercir d'ambaixador del poble andalús. Sigui com sigui, el seu incivisme no només el desautoritza personalment sinó que fa un flac favor tant al seu partit (el PSC) com al govern andalús del qual n'és delegat al nostre país.

En qualsevol cas, a l'espera d'alguna disculpa, únicament podem lamentar els fets i exigir al PSC que aquestes expressions d'intolerància no es tornin a repetir.

Juli Cuéllar

Assemblea de la CUP,

Mataró (El Maresme)

El PSC d'Arenys de Munt sí que dóna suport a la llibertat d'en Franki

El PSC de Mataró (junt amb el PP) va rebutjar donar suport a la proposta de resolució per la llibertat d'en Franki, en canvi els seus companys d'Arenys de Munt van donar suport a un text similar proposat per la CUP i Esquerra que va ser aprovat per unanimitat (AM2000, ERC, CiU, PSC, CUP). Aquesta circumstància no és cap anècdota i hauria de fer reflexionar a les persones amb sensibilitat catalanista que encara pugui haver dins de les files del PSC de Mataró. Tot seguit us reprodueixo els acords de la moció aprovada a Arenys de Munt:

ACORDS,

1. Volem evidenciar el nostre suport a Francesc Argemí i afegir-nos a les mostres que en aquest mateix sentit s’han dut a terme arreu dels Països Catalans.
2. Exigim la immediata posada en llibertat del jove terrassenc, que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, perquè els fets no estan provats i per què no existeixen testimonis concloents.
3. Instem als Departaments de Justícia i al d’Interior de la Generalitat de Catalunya perquè estudiïn d’immediat l’empresonament, es faci efectiva la revisió del cas i s’alliberi sense dilacions al jove fins que no s’hagi revisat el procés judicial.
4. Manifestem la consideració que aquest Ajuntament té vers els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, mostrem el clar rebuig contra aquest tipus d’afers judicials obscurs, i alhora fem palesa la inquietud que ens provoca un nou empresonament per causes de consciència i opinió.
5. Manifestem que en un estat de dret són molt més importants els drets dels ciutadans, així com els drets a la llibertat d’expressió i a la discrepància política, que els símbols.
6. Fem arribar aquests acords als Departament d’Interior i de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a la família de Francesc Argemí.

Cal que el PSC de Mataró recapaciti

Dijous passat, al ple de Mataró, vaig viure i veure en directe com treballen i per a qui treballen alguns periodistes d'aquest país. Això ve a tomb de la visita llampec que va fer el diputat Albert Ribera al Ple Municipal de Mataró, en qualitat de públic a la Sala de Plens i acompanyat dels seus seguidors, mossos d'esquadra i un batalló de periodistes per desqualificar la CUP perquè no condemna la violència d'ETA com a ells (i a la resta de partits espanyolistes) els agrada.

La instrumentalització que els ultres han fet del nostre Ajuntament hauria de fer reflexionar al PSC, que és el partit que més ha insistit, per activa i per passiva en la utilització dels morts del País Basc per desprestigiar a la CUP de Mataró. Em temo que si segueixen per aquest camí, lluny de cercar solucions polítiques estaran reproduint de forma artificial un conflicte que no té res a veure amb la realitat catalana i de Mataró. A qui interessa perpetuar aquest espectacle? Volem que Mataró es converteixi en una plataforma mediàtica al servei del feixisme espanyol? Com a membre de la CUP de Mataró, no puc fer altra cosa que exigir més autocrítica als dirigents locals del PSC de Mataró, perquè per part nostra i, des del primer dia, sempre hem refusat la violència i hem fet una aposta clara pel diàleg i la pau.

Inevitablement, també em correspon parlar-vos de la penosa cobertura informativa del Ple de Mataró donada per la premsa d'àmbit general i, concretament, per TV3 i l'Agència Catalana de Notícies, que es van limitar a recollir la versió del Sr. Ribera i a reproduir la nota de premsa del seu partit (en la qual menteixen deliberadament). En tot moment es va obviar una de les parts al·ludides (la CUP) i tampoc es va preguntar l'opinió ni a l'Alcalde ni a la resta de partits amb representació. Res de res. Simplement ens vam trobar amb un desplegament de periodistes amb un guió preestablert, que no es corresponia amb la realitat del que s'estava parlant al Ple. Els periodistes van donar veu a un partit sense representació al consistori i, en canvi, la van negar a un altre que sí que en té (la CUP) i quan un servidor va demanar-los que “si us plau, contrastessin la informació i donessin dret de rèplica” la seva resposta va ser negativa.

Notícies relacionades:


Racó Català: "TV3 nega la paraula a la CUP de Mataró..."

El Punt: "L'atemptat d'ETA i en Franki"

El PSC de Mataró més espanyolista que mai

Com ja us havia anunciat, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró del mes de juny ha estat marxós. En primer lloc, poc abans de les set del vespre, sota una pluja intensa, diverses persones ens hem concentrat per demanar la llibertat de Francesc Argemí, Franki (jove terrassenc que fa més d'un mes que està empresonat per "ultratge a la bandera espanyola"). Tot seguit, coincidint amb la presentació de la proposta de resolució consensuada entre la CUP i Esquerra, hem fet acte de presència a la sala de plens amb pancartes a favor d'en Franki. Resultat: CUP, Esquerra, ICV-EUiA i CiU han votat a favor de la llibertat d'en Franki i, com era previsible, PSC i PP han fet un front espanyolista i han sumat majoria amb els seus vots contraris, amb la qual cosa han tombat la proposta.


Diverses persones presents a la sala han expressat la seva indignació amb el vot del PSC dient en veu alta "i vosaltres us dieu socialistes?!" o "no sou catalans!" i han estat expulsades per la policia a petició de l'Alcalde.


La tensió però s'ha disparat en el següent punt de l'odre del dia que feia referència a les dues propostes de resolució sobre la violència al País Basc, una del govern i l'oposició de dretes i l'alternativa presentada per la CUP. En aquest moment s'ha fet notar entre el públic la presència d'una quinzena de militants espanyolistes capitanejats pel diputat Albert Ribera i amb les càmeres de TV3 fent de gos faldiller. Quan s'ha acabat el punt del País Basc, el diputat espanyolista ha fet unes declaracions, aleshores, jo m'he adreçat als periodistes de TV3 per tal que contrastessin la informació i recollissin la versió de la CUP, que a diferència dels espanyolistes sí que té representació a l'Ajuntament. No m'han volgut ni tan sols escoltar. Acte seguit la comitiva d'ultres, acompanyada per un seguici de periodistes i mossos d'esquadra, s'ha desplaçat cap al seu local enmig de la indignació i la perplexitat de la gent que hi havia al carrer.

Un cop exposats els fets, considero que cal fer dues reflexions en relació al Ple Municipal d'avui:


Primera.- El PSC de Mataró s'ha arrenglerat amb el PP i ha fet gala d'allò que realment són: espanyolistes. Per això han votat en contra de la llibertat d'en Franki.


Segona.- La insistència del PSC de Mataró en traslladar el debat sobre el conflicte del País Basc al Ple Municipal respon a una mentalitat espanyolista que, a més a més, serveix de plataforma de llançament mediàtic a grups ultres que instrumentalitzen el nostre Ajuntament en benefici d'unes idees que a Mataró són absolutament marginals. En resum, el PSC està donant ales al feixisme espanyol.

La masia de Can Palauet: un altre exemple del clientelisme polític

L’Ajuntament de Mataró, a través de l’empresa PUMSA, ha cedit l’espai de la masia de Can Palauet al Centre Cultural Andalús Nuestra Señora del Rocío Divina Pastora. No entraré a valorar les activitats que du a terme aquesta entitat, però no puc compartir el fet que un espai emblemàtic del barri de Cerdanyola, tan necessitat com està d’equipaments, es destini a l’ús privatiu d’una entitat folklòrica. Aquest tipus de tractes de favor delaten pràctiques de clientelisme polític i, dissortadament, aquesta és la pràctica habitual del PSC a Mataró.

Fa quatre dies els beneficiaris del clientelisme del PSC eren la colla castellera dels Capgrossos (quota de catalanitat) i ara són el “andalusos” (quota d’espanyolitat), així, seguint la tècnica dels camaleons, l’Alcalde Baron pot vestir la faixa castellera, el barret de señorito o passar per costalero... i, cosa que trobo patètica, alliçonar-nos sense descans sobre la convivència i la diversitat.

Mentrestant, però, hi ha reivindicacions associatives, com la construcció d’un equipament polivalent i cobert per a ús de tota la ciutat, que no es materialitzen mai perquè no encaixen amb la instrumentalització caciquil, clientelar i partidista amb què actua el PSC. Aquest tarannà és més propi d’una dictadura que no pas d’una democràcia, però no hem d’oblidar que això no seria possible sense el silenci i/o complicitat de la resta de forces polítiques i de les entitats beneficiades.

Democràcia? No siguem il·lusos!

L'alcaldessa d'Arrasate no va seguir el guió marcat pels espanyolistes i malgrat l'aval dels seus electors, l'Audiència espanyola l'ha fet empresonar.

En Francesc Argemí "Franki", és un xicot de Terrassa molt vinculat als moviments socials crítics amb el govern del PSC, però fa quatre dies que l'han empresonat per un delicte d'ultratge a la bandera espanyola.

El Tribunal Constitucional espanyol ha decidit anul·lar i buidar de contingut els pocs articles de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya que varen escapar del ribot dels espanyolistes.

Seguint aquesta lògica de fets consumats, la periodista Mònica Terribas ja cal que es calci ara que el senyor Manuel Mas, exalcalde espanyolista de Mataró, demana obertament el seu cessament.

El PSC-PSOE té tant de poder i actua amb tanta impunitat, que oblida que els vots no donen carta blanca per passar-se la democràcia per l'entrecuix.

Per mi està clar: cal despertar, aparcar el seny i defensar-se!

El PSC crispa la convivència i la cohesió social al barri de Cerdanyola

Dijous 24 d'abril es va dur a terme una batuda policial al parc de la plaça Onze de Setembre del barri de Cerdanyola de Mataró. Els nanos que anaven caçant com a sospitosos van ser confinats al recinte del Casal de Joves de Cerdanyola, vulnerant drets i provocant situacions de tensió innecessàries. Resulta que es va trobar alguna xina pel terra i en una paperera i això va servir d'excusa perquè l'endemà mateix l'Alcalde accidental de Mataró, el Sr. Ramon Bassas, ordenés la clausura del local del Casal de Joves de Cerdanyola.


Aquesta actuació era previsible, perquè el PP i el PSC fa temps que donen peixet als veïns racistes que es manifesten contra la tasca dels monitors i, sobretot, contra la presència dels adolescents que habitualment usen aquest Casal.


La droga ha estat l'excusa per propiciar una actuació policial i política expeditiva, que perjudicarà un servei social que no només ha estat clausurat sinó que serà etiquetat i estigmatitzat com a indesitjable; a partir d'ara el mal ja està fet, per què -siguem sincers- quina família deixarà que els seus fills vagin a un Casal que els titulars de la premsa, els polítics i la policia han presentat com a un antre de perdició?


Tot plegat és impresentable i demostra el cinisme amb què s'aplica l'ordenança de civisme de Mataró. Amb el recompte de sucessos d'aquests dies queda provat que la ideologia del civisme defensada pel PSC (i tots els seus corifeus) és una simple argúcia legal al servei de les classes benestants destinada a mantenir a ratlla la xusma (llegiu: moros, negres, immigrants, adolescents, pobres i moviments socials alternatius) i que en comptes de resoldre els conflictes de convivència dóna més pes als sectors conservadors o, directament, feixistes de la nostra societat.


Altres opinions:

*Joan Jubany

*Cabezones

*Miquel Torner

Botiflers maquillats

Dissabte 19 d’abril s’hissarà una senyera gegant al pal que fa pocs dies van clavar al bell mig de la plaça de Santa Anna de Mataró. D’acord amb la decisió unànime del Ple municipal, l’Alcalde i tot el seguici de regidors que l’acompanyaran compliran amb el cerimonial i podran, encara que només sigui per unes hores, omplir-se la boca parlant de catalanisme.

Tot i que la CUP va votar a favor d’hissar la senyera, com a independentista d’esquerres no puc combregar amb tants botiflers maquillats i faig les següents objeccions:

Primer- Hissar una senyera no hauria de ser res d’extraordinari. Hagués estat més patriòtic i, sobretot, més barat treure la bandera espanyola que oneja dalt de l’Ajuntament; però, ai las! aquest símbol opressor es manté per culpa de la tossuderia dels grups polítics que dissabte que ve s’apressaran a embolcallar-se amb la senyera catalana.

Segon- Una cerimònia és un acte de comunió i, encara que em tapi el nas, no puc ni vull sentir-me unit amb els responsables de la submissió política dels Països Catalans (espoli fiscal, dèficits d’infraestructures bàsiques –sanitat, educació-, destrucció del territori, transvasaments, línies d’alta tensió, especulació...).

Tercer- Cal denunciar l’actuació del PSC que mentre enlaira senyeres de cara a la galeria, d’amagat es dedica a censurar la senyera estelada i trepitja la llibertat d’expressió, tal i com ha passat amb els cartells i tríptics dels actes de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc.

Quart- “El Cant de la Senyera” té una lletra molt maca, però, significativament, no és cap dels tres himnes nacionals dels Països Catalans (Els Segadors, La Balanguera i La Muixeranga). Donar preminència a "El Cant de la Senyera" no penso que sigui un gest casual, sinó una estratègia calculada per aigualir el to combatiu de “El Segadors”, un himne que mai han paït ni els regionalistes ni els espanyolistes.

PSC: ni catalanistes, ni republicans

[penjo un altre vídeo perquè l'anterior

ha estat esborrat per Youtube, casualitat?]

"Capitán, mande firmes. Digan conmigo: Viva España y Viva el Rey"

Carme Chacón, 14 d'abril de 2008 (presa de possessió com a Ministra de "Defensa")

Senyors i senyores del PSC:

On és el catalanisme?

On resta la memòria republicana?

Vergonya!

El PSC com a problema

El primer que cal fer per resoldre un problema és reconèixer-lo. Dit això i amb els resultats de les últimes eleccions espanyoles, algú pot considerar una temeritat dir que el PSC és un problema.

Per tant, per qui pot representar un problema el fet que el PSC sigui el partit més votat, el partit que més poder ostenta? Doncs, justament, a aquelles persones que defensem una alternativa política, social i cultural nacionalment autocentrada i que no té el seu epicentre a Madrid sinó als Països Catalans.

Tal i com exposa en Xavier Mir "en el PSC pesa més la definició com a partit nacionalista espanyol que no pas la definició com a partit catalanista d'esquerres. En altres paraules, el PSC serà d'esquerres en tot allò que no qüestioni la unitat d'Espanya. Si la voluntat de progrés de la ciutadania catalana ha de portar al qüestionament de l'Estat espanyol, amb el PSC no s'hi podrà comptar."

Un blog és un mitjà de comunicació dinàmic, però també permet fer una fotografia del temps passat: només cal remenar l'arxiu i rellegir. I això és el que ens proposa en Xavier Mir: rellegir els escrits del seu blog del 2006 al 2007.


Certament, el 2006 va ser un any convuls. Deixant de banda que en el meu cas vaig ser pare per primer cop, jo també vaig parir un blog personal –igual que en Xavier Mir- i us asseguro que rellegir els esdeveniments de 2006 (debat i referèndum de l'Estatut, fi del primer govern tripartit, relleu de Pasqual Maragall, eleccions al Parlament...) ens posa de manifest que va ser un any que podríem qualificar de punt d'inflexió històrica.

El 2006 es va constatar l'esgotament del cicle autonòmic encetat el 1977 que, malgrat les aparences, està tocat de mort. Segurament, això explica l'auge de l'espanyolisme, que com es palesa en aquest llibre és part inherent de la pràctica del PSC, que en els darrers dos anys ha arraconat els sectors catalanistes. Un canvi de cicle que també té la seva repercussió en el món catalanista, en aquest sentit cal interpretar els símptomes de regeneració que han anat sorgint amb l'emergència de la CUP, de la PDD o SiP.

Per ocultar l'espanyolització del PSC, els seus dirigents recorren tot sovint al fantasma del PP (electoralment molt rendible, recordeu el lema "Si guanya Catalunya, No guanya el PP"?) o al federalisme, una idea que apareix i desapareix com el fum. El federalisme del PSC és una proposta etèria i buida de contingut (perquè a Espanya no hi ha ningú que el secundi), però que els resulta útil per combatre l'independentisme i el creixent nombre de persones que reclamem el dret d'Autodeterminació (dret de decidir).


Quan els dirigents del PSC perden la paciència, quan no s'estan per romanços, aleshores apareixen personatges com Joan Ferran, José Zaragoza, Miquel Iceta, Carme Chacón o els mataronins Manuel Mas i Ramon Bassas; que són la màxima expressió de la negació, perquè centren tots els seus arguments negar i menysprear el debat sobiranista. Xavier Mir recull les seves declaracions inquisidores i els deixa ben retratats com bons espanyolistes que són. Tot i que jo els considero com a "casos perduts", Mir els qüestiona, amb molt d'encert i molta educació, els costos que suposa amagar el debat sobiranista: dèficits d'infraestructures, espoli fiscal, cues als hospitals, peatges, etc.

No hi ha més cera que la que crema: o ens diluïm en el Regne d'Espanya i les seves autonomies o bé treballem per tenir un estat propi. Són dues opcions, són dos projectes nacionals contraposats i en conflicte. Per tant, el més problemàtic és que hi hagi partits catalans que apel·lant al nacionalisme (cas de CiU) o a l'independentisme (cas d'ERC) es prestin a donar el seu suport al PSC-PSOE. D'això se'n diu: vendre's per un plat de llenties, prostituir els principis i mercadejar amb els nostres drets nacionals. I, malauradament, això és el pa nostre de cada dia en la política catalana, als ajuntaments, als consells comarcals, a les diputacions, a la Generalitat i al parlament espanyol.

És a dir, el problema no és el PSC en sí mateix, sinó aquells partits que li donen aire (i l'inflen) a canvi d'una quota de poder. Ara bé, la resignació i la claudicació també té un cost, i els amics d'ERC, CiU i ICV, farien bé de prendre'n nota: no es pot repicar i ser a la processó al mateix temps.


En Mir, a través del seu blog, de la Xarxa de Blogs Sobiranistes, de la campanya Estat Propi i també amb aquest llibre, que té la peculiaritat d'haver estat autoeditat a través d'Internet, proposa situar el debat sobiranista en l'agenda política i això, ara per ara, només es pot aconseguir des de la unitat de base i per damunt dels interessos d'uns partits polítics que no han sabut donar resposta a les mobilitzacions massives del 18-F i 1-D i traçar un camí nítid cap a la independència.

El retorn d'Hug Roger i del socialisme catalanista

Fa pocs dies vaig enllestir “El retorn d’Hug Roger”, l’’última novel·la d’Assumpció Cantalozella. És una lectura distreta que convida a aprofundir en els coneixements de la Catalunya baix medieval. Està ambientada al Pallars i tant la trama com els personatges històrics resulten molt interessants. Tot amb tot, la història del protagonista contemporani, un escriptor marcat per una ruptura sentimental, penso (opinió que també comparteix la Lourdes) que distreu innecessàriament l’atenció de la història principal d’Hug Roger (el senyor de les muntanyes). Alhora, hi ha reflexions que deixen entreveure el pensament de l’autora, sobretot quan s’exposa el dubte sobre la conveniència de recuperar un personatge sanguinari i enemic dels remences.

Em vaig enganxar a les novel·les d’Assumpció Cantalozella amb “El falcó del comte” (que em va entusiasmar), vaig seguir-li la veta amb “Corpus de sang”, que estava prou bé tot i les escenes eròtiques inversemblants del president-canonge Pau Claris.

Comptat i debatut, cal reconèixer l’aportació divulgativa que ha dut a terme aquesta autora de Santa Coloma de Farners, de la qual en segueixo el rastre en els seus escrits al diari El Punt i, ara també, al seu blog.

Mai ho hauria dit, però recentment he sabut (gràcies a la lectura del llibre de Xavier Mir) que és simpatizant o militant del PSC, amb la singularitat que es defineix com a socialista i catalanista i diu –la qual cosa em plau- que “ser socialista no exclou cap ingredient de compromís amb una terra, un país, una nació”. Si el gruix dels socialistes del PSC tinguessin el tarannà de la nostra autora, a hores d’ara podríem parlar d’una Catalunya optimista, àdhuc òptima. Però, lamentablement, ara que el PSC té més poder que mai, aquest partit es presenta com un mer apèndix regional del PSOE i contribueix a la descatalanització (lingüística i cultural), a la perpetuació de l’espoli, a la destrucció del territori i a la provincianització de les nostres institucions.

Dit això, penso que és bo que l’Assumpció Cantalozella no deixi d’escriure; és bo perquè crea adeptes (lectors i lectores) que s’enamoren del país i prenen el compromís de lluitar per la seva plenitud.

Periodisme servil o periodisme d'investigació?

L'editorial del Capgròs (paper) d'aquesta setmana diu que el fet que el regidor d'Urbanisme, Sr. Bassas, no hagués dit res sobre les implicacions familiars que hi tenia en l'operació de Can Fàbregas i de Caralt, és un “problema de formes” i una “badada”.

En una línia igualment condescendent amb el govern de Mataró (format per PSC-ICV-ERC), el Sr. Manel Cuyàs ha publicat una sucosa contraportada al diari El Punt (dv.25/01/08) on hi podem llegir el següent: “...retreure municipals parentius en una ciutat on tothom està emparentat i concloure que això és prevaricació o corrupció o aquestes coses que es diuen són ganes d'un pet fer-ne cent esquerdes. O és que la plataforma el que persegueix és posar en crisi el govern municipal? Però que no parlàvem d'una fàbrica històrica i artística?”


El fet que un càrrec públic pugui incidir directament en una operació urbanística mentre té interessos familiars directament implicats en el sector, i que a sobre ho amagui, penso que va més enllà d'un problema de formes o una badada.

D'altra banda, després de llegir l'article d'en Cuyàs, començo a sospitar que l'endogàmia o l'encegament dels “mataronins de tota la vida” no té remei. Aquest tipus de raonaments són més propis d'una dictadura, on no hi ha llibertat d'expressió ni cap control democràtic, que no pas d'una societat democràtica. Pel que es veu, els dos terços restants de la població mataronina no comptem perquè som simples nouvinguts, uns desarrelats que badem, gent desinformada, sense ofici ni benefici i, el més important, sense cap parentiu que ens pugui salvar el cul. Sincerament, ho trobo molt patètic i una manera molt original (servil?) de fer periodisme i (implícitament) defensar el tràfic d'influències.

Per curar-se en salut, tal i com vàrem expressar fa poc en un anunci publicat en el Capgròs número 1.000, cal citar a Malcolm X (vegeu foto):

«Si no aneu amb compte amb els mitjans, us faran estimar els opressors i odiar els oprimits»

Cas Bassas: el caciquisme del PSC al descobert

La Federació d'Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) va emetre un comunicat, el passat 24 de desembre de 2007, en el qual s'aclareix que el regidor d'Urbanisme, Ramon Bassas (primer secretari del PSC de Mataró), va ser qui va ordenar directament registrar a l’Ajuntament, en concret a l’Edifici de Vidre, el manifest apòcrif suposadament signat per 6 presidents d'associacions veïnals en el qual es defensava el projecte de trasllat de la fàbrica de Can fàbregas i de Caralt tal i com proposa el govern municipal en benefici de El Corte Inglés.

Aquest document no reunia cap dels requisits mínims que ha de complir un full d’aquestes característiques que ha d’entrar-se a registre, com ara anar signat, i amb el DNI i noms complets dels signants, així com la manera de contactar amb aquests. Bassas va incórrer en diversos delictes, ja que va usar noms d’altres persones sense ni tan sols informar-los que registraria aquest manifest, i va obligar a un funcionari a segellar-lo sense que es complissin els mínims necessaris, com hem dit. Va utilitzar un servei ciutadà en benefici propi i del seu govern. El regidor va córrer a incloure aquest document al dossier de premsa que es va repartir als mitjans en la presentació del projecte de trasllat de la fàbrica de Can Fàbregas, així com en diverses reunions municipals.

Aquesta actuació hauria estat fruit de la desesperació pel fet de no tenir veus públiques de suport a la seva proposta sobre el trasllat de Can Fàbregas, entre Ramon Bassas i el regidor de Participació, Carlos Fernández (PSC), van orquestrar tota una moguda atacant directament al moviment veïnal i utilitzant aquells dirigents que s'han declarat obertament militants del PSC.

Segons ha informat la FAVM, la intenció d’aquests regidors era contrarestar el possible efecte que pogués tenir la manifestació convocada per la Plataforma Salvem Can Fàbregas del dissabte 15 de desembre, i treure's de sobre un os a través del posicionament públic de diverses persones amb més o menys prestigi als seus barris.

Davant la gravetat d'aquests fets, i dels que aniran sortint a la llum pública, la FAVM ha demanat mesures urgents a l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, així com a tots els partits de l'oposició.

Per tant, qui diu que l'afer de Can Fàbregas i de Caralt està tancat? De moment, només hem vist la punta de l'iceberg de tot l'entramat caciquil del PSC, que no podem oblidar que governa la nostra ciutat amb la complicitat d'ICV i ERC.

[+] info

El PSC de Mataró i el moviment veïnal: plou sobre mullat

Manifestació "Salvem Can Fàbregas i de Caralt al seu lloc" (15/12/07)

El ple del 13 de desembre va evidenciar que el PSC i els seus socis (ICV i ERC), en el govern de Mataró, els fa nosa la participació ciutadana i estan disposats a tot per acabar amb qualsevol veu crítica dins del moviment veïnal.

Recentment, el Consell del Pla Integral de Cerdanyola, un òrgan destinat a canalitzar el debat entorn dels plans de creixement urbanístic del barri més densificat de Mataró, es va constituir i oh! quina casualitat, tots els seus membres són triats "aleatòriament a dit" entre els afins al PSC. D'aquesta manera, el govern de Mataró arracona a la potent Associació de Veïns de Cerdanyola per tenir les mans lliures en les actuacions especulatives previstes al sector del Sorrall i els Garrofers. Se'ls va dir que això era més propi del caciquisme que no pas d'un ajuntament democràtic, però, el PSC ha posat la directa i ja fa temps que no escolta ni dialoga amb ningú que no sigui de la seva corda.

Prova d'això és la instrumentalització política a què s'han lliurat els presidents de cinc associacions de veïns (La Llàntia, Santes-Escorxador, Pla d'en Boet, Vista Alegre, El Palau i Camí de la Serra), que molt oportunament van expressar el seu suport al govern de Mataró en l'afer de Can Fàbregas, el mateix dia en què la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt es manifestava a peu de carrer (amb pluja i 3º de temperatura) per reclamar respecte pel patrimoni arquitectònic de la ciutat enfront de la voràgine especulativa a la qual s'ha prestat el triparit amb el desembarcament de El Corte Inglés a la zona del carrer Biada.

Té collons, sentir alguns d'aquests presidents d'associacions de veïns parlant en nom de tots els veïns i veïnes dels seus barris i, a sobre, que vagin dient que són apolítics... En qualsevol cas, aquest joc brut ja era previsible, atès que persones com el Sr. Francisco Alonso Verjano, President de l'Associació de la Llàntia, no fa ni sis mesos estava com a número 23 a la llista municipal del PSC. Apoliticisme? Va home, aneu a cagar!