Dilluns 18 de juliol vaig participar en representació de la CUP en l'enregistrament mensual de la Tertúlia Política de Mataró Ràdio moderada per la periodista Eli Solsona i centrada en la valoració del ple del cartipàs. He compartit la taula amb Joaquim Fernàndez (CiU), Ivan Pera (PSC), Josep Maria Lora (PxC) i Miquel Canal (ICV).
Vaig apuntar que tenim un cartipàs aprovat amb una vocació continuista, que posa de manifest que amb CiU no hi hagut ni hi haurà cap canvi substancial perquè es limita a perpetuar el model d'organització i de participació del tripartit. Aquest és un model esgotat i seria una llàstima que CiU s'atrinxerés en l'autisme com ho va fer el govern de Baron,
El cartipàs manté els privilegis a polítics i càrrecs de confiança. Es pretén implantar un model gerencial en la gestió de l'Ajuntament, talment com si es tractés d'una empresa privada (!). I tampoc no s'ha aclarit què passarà amb els serveis públics municipals gestionats de de l'IME, IMAC i Institut d'Esports, la qual cosa fa témer que puguin patir una futura externalització.
En el ple del cartipàs es va evidenciar un pacte, escrit o no, però ben real entre CiU i PP, que també va comptar amb suports puntuals de PxC. Paral·lelament, el PSC ha jugat les seves cartes per pressionar CiU i forçar una entesa en millors condicions, que per força i per afinitat programàtica no trigarà pas massa a visualitzar-se; de fet és previsible que dilluns 25 de juliol, en el ple extraordinari convocat per Mora, després d'uns dies d'haver escenificat un estia i arronsa, el PSC doni llum verda als 6 càrrecs de confiança que van quedar supesos. Particularment tinc la certesa que la sociovergència farà via, sobretot en molts dels projectes urbanístics antisocials, el primer dels quals és, indiscutiblement, l'afer Can Fàbregas, que Mora -ara que mana- s'afanya a "solucionar" en benefici dels interessos del Corte Inglés, obviant que encara no s'han resolt els conteciosos administratius pendents i contradient el seu compromís de quan estava a l'oposició de preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquest afer no serà l'únic que els unirà, de fet amb l'operació especulativa d'ampliació del Port no hi ha cap dubte de què s'entendran força bé.
Vist el plantejament que fa el PSC, el paper d'ICV és trist i contradictori, perquè no sols no van mantenir la coherència amb la intenció de vot anunciada sinó que van demostrar un altre cop que van a remolc del PSC.
L'enfocament i la posició de la CUP va facilitar l'aprovació de tots els aspectes referents al funcionament ordinari de l'Ajuntament amb una abstenció, però en canvi, tal com ja va acordar l'Assemblea Oberta de la CUP, es va votar en contra de l'aprovació dels sous dels regidors i de la implantació dels càrrecs de confiança.
Vaig apuntar que tenim un cartipàs aprovat amb una vocació continuista, que posa de manifest que amb CiU no hi hagut ni hi haurà cap canvi substancial perquè es limita a perpetuar el model d'organització i de participació del tripartit. Aquest és un model esgotat i seria una llàstima que CiU s'atrinxerés en l'autisme com ho va fer el govern de Baron,
El cartipàs manté els privilegis a polítics i càrrecs de confiança. Es pretén implantar un model gerencial en la gestió de l'Ajuntament, talment com si es tractés d'una empresa privada (!). I tampoc no s'ha aclarit què passarà amb els serveis públics municipals gestionats de de l'IME, IMAC i Institut d'Esports, la qual cosa fa témer que puguin patir una futura externalització.
En el ple del cartipàs es va evidenciar un pacte, escrit o no, però ben real entre CiU i PP, que també va comptar amb suports puntuals de PxC. Paral·lelament, el PSC ha jugat les seves cartes per pressionar CiU i forçar una entesa en millors condicions, que per força i per afinitat programàtica no trigarà pas massa a visualitzar-se; de fet és previsible que dilluns 25 de juliol, en el ple extraordinari convocat per Mora, després d'uns dies d'haver escenificat un estia i arronsa, el PSC doni llum verda als 6 càrrecs de confiança que van quedar supesos. Particularment tinc la certesa que la sociovergència farà via, sobretot en molts dels projectes urbanístics antisocials, el primer dels quals és, indiscutiblement, l'afer Can Fàbregas, que Mora -ara que mana- s'afanya a "solucionar" en benefici dels interessos del Corte Inglés, obviant que encara no s'han resolt els conteciosos administratius pendents i contradient el seu compromís de quan estava a l'oposició de preservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Aquest afer no serà l'únic que els unirà, de fet amb l'operació especulativa d'ampliació del Port no hi ha cap dubte de què s'entendran força bé.
Vist el plantejament que fa el PSC, el paper d'ICV és trist i contradictori, perquè no sols no van mantenir la coherència amb la intenció de vot anunciada sinó que van demostrar un altre cop que van a remolc del PSC.
L'enfocament i la posició de la CUP va facilitar l'aprovació de tots els aspectes referents al funcionament ordinari de l'Ajuntament amb una abstenció, però en canvi, tal com ja va acordar l'Assemblea Oberta de la CUP, es va votar en contra de l'aprovació dels sous dels regidors i de la implantació dels càrrecs de confiança.
Pel que fa a les retribucions proposades i finalment aprovades, cal remarcar que són excessives (si teniu dubtes aquí podeu consultar la relació de sous) i representen 6 vegades el SMI en el cas de l'Alcalde i 3,6 en el cas dels regidors-portaveu de l'oposició a dedicació parcial (cas de Xavier Safont-Tria). La realitat d'aquests sous no s'ajusta gens ni mica al context de crisi que patim a la ciutat i, sense demagògies populistes, des de la CUP pensem que hauria estat tot un gest aplicar una rebaixa de sous, tal com han fet els nostres alcaldes a Navàs, Celrà, Viladamat i Arenys de Munt. Simptomàticament, en la votació dels sous la CUP va ser l'única força que hi va votar en contra i, d'altra banda, abans del Ple i gràcies al comunicat públic en què exposàvem el nostre rebuig al cartipàs, vàrem impedir -modèstia a part- que els membres del govern municipal de CiU s'apugessin els sous, tal com ho tenien previst.
En relació als càrrecs polítics de confiança, vaig explicar que aquest model de funcionament no el compartim i que en comptes d'anomenar a dit gent afí amb sous astronòmics (i aquí, pel que apunten les propostes de CiU, encara em vaig quedar curt, perquè ara mateix s'estan plantejant remuneracions que oscil·len entre els 68.000 i els 89.000 euros!) nosaltres pensem que fóra més adient i econòmic confiar en l'experiència contrastada dels tècnics de l'Ajuntament.
També vaig incidir en el plantejament dels consells de participació, les funcions dels quals no es debatien en el Ple de Cartipàs, però que en la delegació de competències a l'Alcalde hom podia sobrentendre que des de CiU pensen mantenir-los si fa no fa igual d'inoperants i amb la mateixa estructura que els va concebre el PSC. Malgrat les bones paraules de Joaquim Fernàndez (responsable de participació) si aquesta tendència no s'inverteix les expectatives de canvi i de participació real de la ciutadania quedaran molt tocades.
Finalment, vaig advertir a CiU sobre les males companyies de PP i PxC: si van de bracet amb la xenofòbia i l'espanyolisme el seu projecte de país i de ciutat queda anul·lat.
En relació als càrrecs polítics de confiança, vaig explicar que aquest model de funcionament no el compartim i que en comptes d'anomenar a dit gent afí amb sous astronòmics (i aquí, pel que apunten les propostes de CiU, encara em vaig quedar curt, perquè ara mateix s'estan plantejant remuneracions que oscil·len entre els 68.000 i els 89.000 euros!) nosaltres pensem que fóra més adient i econòmic confiar en l'experiència contrastada dels tècnics de l'Ajuntament.
També vaig incidir en el plantejament dels consells de participació, les funcions dels quals no es debatien en el Ple de Cartipàs, però que en la delegació de competències a l'Alcalde hom podia sobrentendre que des de CiU pensen mantenir-los si fa no fa igual d'inoperants i amb la mateixa estructura que els va concebre el PSC. Malgrat les bones paraules de Joaquim Fernàndez (responsable de participació) si aquesta tendència no s'inverteix les expectatives de canvi i de participació real de la ciutadania quedaran molt tocades.
Finalment, vaig advertir a CiU sobre les males companyies de PP i PxC: si van de bracet amb la xenofòbia i l'espanyolisme el seu projecte de país i de ciutat queda anul·lat.
