11 de setembre de 2009, homenatgem els defensors de la terra.
divendres, 11 de setembre del 2009
dimarts, 8 de setembre del 2009
Arenys de Munt: no esteu sols
La imatge que projecti Arenys de Munt el 13 de setembre amb la celebració de la Consulta per la Independència de Catalunya pot capgirar el cicle polític del nostre país. Per això, la pressió que rep la població i els càrrecs electes arenyencs, amb el seu batlle al capdavant, és brutal.
La nostra obligació com a independentistes és fer-los costat i ajudar-los a superar les pors i les coaccions de tota mena que estan patint.
La por no hauríem de tenir-la aquells qui defensem la llibertat d'expressió i l'exercici democràtic de l'autodeterminació, sinó aquells qui neguen aquests drets elementals al nostre poble. Fa basarda que s'insinuï l'aplicació del supòsit de sedició per acollonir els càrrecs electes i impulsors de la Consulta. Fot pena llegir els fulls volants que ahir a la nit van repartir un grup de tres feixistes que es van passejar impunement pel poble estripant tots els cartells al·lusius a la consulta. Precisament per això i per tal de deixar-los en evidència, és important transmetre tranquil·litat i moral de victòria. Mentrestant, però, també cal donar tot el nostre suport als establiments comercials del poble que aquests dies estan sent objecte d'amenaces telefòniques: no esteu sols, no tingueu por.
La nostra obligació com a independentistes és fer-los costat i ajudar-los a superar les pors i les coaccions de tota mena que estan patint.
La por no hauríem de tenir-la aquells qui defensem la llibertat d'expressió i l'exercici democràtic de l'autodeterminació, sinó aquells qui neguen aquests drets elementals al nostre poble. Fa basarda que s'insinuï l'aplicació del supòsit de sedició per acollonir els càrrecs electes i impulsors de la Consulta. Fot pena llegir els fulls volants que ahir a la nit van repartir un grup de tres feixistes que es van passejar impunement pel poble estripant tots els cartells al·lusius a la consulta. Precisament per això i per tal de deixar-los en evidència, és important transmetre tranquil·litat i moral de victòria. Mentrestant, però, també cal donar tot el nostre suport als establiments comercials del poble que aquests dies estan sent objecte d'amenaces telefòniques: no esteu sols, no tingueu por.
dissabte, 5 de setembre del 2009
Arenys de Munt: observacions a l'acte unitari per la independència
Ha estat un acte estrany i emotiu. L'he seguit des de la porta d'entrada, amb intermitències i amb la nena a coll, puc dir-vos que feia patxoca. La sala municipal d'Arenys de Munt era plena de gom a gom. El públic assistent era majoritàriament masculí i major de 30 anys.
La intervenció inicial i final d'Andreu Majó, exbatlle d'Arenys de Munt, ha estat emotiva i tot un gest de suport a Carles Mora, l'actual batlle, que durant els últims dies ha estat el punt de mira de les ires del feixisme espanyol i, contra tot pronòstic, ha demostat unes conviccions que ja voldrien tenir molts que es pengen la medalla del sobiranisme.
Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i membre de l'EPM, tant en el to com en el contingut, ha fet -indubtablement- el millor dicurs. Ha destacat la importància de comptar amb càrrecs electes muncipals que s'enfrontin a l'Estat espanyol i que treballin per la construcció nacional, la independència i la justícia social.
Àngel Colom m'ha recordat l'acte de presentació de la secció d'ERC de Teià a la Unió, ja fa molts anys. Però bé, les giragonses polítiques es paguen i, segurament, per això ha cercat la comprensió del públic dient-nos que no miréssim enrere. Internament he pensat: quant de temps, quants vots i quants esforços perduts! Fa anys ens parlava de Lituània i avui ha fet esment a una nova onada sobiranista que pot iniciar-se dins de la UE amb el referèndum d'autodeterminació d'Escòcia, dient que també pot ser el detonant d'un procés similar a casa nostra.
Francesc Ribera, el Titot de la CUP de Berga, me l'he mig perdut. Només he caçat les seves darreres paraules. Pel que es veu, ha fet patir un xic als companys de militància. Penso que la CUP hauria d'haver estripat i parlat més clar sobre la importància del municipalisme, explicant què entenem per autodeterminació, aclarint quin és l'àmbit nacional i posant en evidència -amb exemples concrets- l'esgotament de l'autonomisme i dels partits hegemònics del catalanisme. Per acabar-ho d'adobar, TV3 no ha reflectit cap paraula del seu discurs, censura? Per a una pròxima ocasió: cal ser més putes i dir allò que sabem que per nassos serà notícia i no podran obviar, per exemple, avui era un dia genial per tornar-li l'escopinada a la Vicepresidenta del Gobierno español. En fi... és una opinió (!) i reconec que encarar-se amb un auditori no és pas senzill.
Anna Simó, diputada d'Esquerra, ha fet un discurs llarg i ben estructurat, amb referències constants a les classes populars i als Països Catalans. Ha citat Narcís Roca i Farreras (molt bé!) com a referent ideològic. M'ha fet pensar: "i què fot una senyora que diu tot això ficada en un partit submís al marc legal espanyol i en un govern autonòmic que camina en direcció contrària a tot allò que ens explica?". Unitat d'acció...
Cant dels Segadors i cap a casa. Malgrat les contradiccions i punts febles, estic satisfet de l'acte unitari celebrat a Arenys de Munt, perquè s'han anunciat consultes a Seròs, Sant Pere de Torelló i Argentona (!), per tant, la metxa independentista ja està encesa i, tard o d'hora, l'Espanya de les autonomies petarà.
La intervenció inicial i final d'Andreu Majó, exbatlle d'Arenys de Munt, ha estat emotiva i tot un gest de suport a Carles Mora, l'actual batlle, que durant els últims dies ha estat el punt de mira de les ires del feixisme espanyol i, contra tot pronòstic, ha demostat unes conviccions que ja voldrien tenir molts que es pengen la medalla del sobiranisme.
Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i membre de l'EPM, tant en el to com en el contingut, ha fet -indubtablement- el millor dicurs. Ha destacat la importància de comptar amb càrrecs electes muncipals que s'enfrontin a l'Estat espanyol i que treballin per la construcció nacional, la independència i la justícia social.
Àngel Colom m'ha recordat l'acte de presentació de la secció d'ERC de Teià a la Unió, ja fa molts anys. Però bé, les giragonses polítiques es paguen i, segurament, per això ha cercat la comprensió del públic dient-nos que no miréssim enrere. Internament he pensat: quant de temps, quants vots i quants esforços perduts! Fa anys ens parlava de Lituània i avui ha fet esment a una nova onada sobiranista que pot iniciar-se dins de la UE amb el referèndum d'autodeterminació d'Escòcia, dient que també pot ser el detonant d'un procés similar a casa nostra.
Francesc Ribera, el Titot de la CUP de Berga, me l'he mig perdut. Només he caçat les seves darreres paraules. Pel que es veu, ha fet patir un xic als companys de militància. Penso que la CUP hauria d'haver estripat i parlat més clar sobre la importància del municipalisme, explicant què entenem per autodeterminació, aclarint quin és l'àmbit nacional i posant en evidència -amb exemples concrets- l'esgotament de l'autonomisme i dels partits hegemònics del catalanisme. Per acabar-ho d'adobar, TV3 no ha reflectit cap paraula del seu discurs, censura? Per a una pròxima ocasió: cal ser més putes i dir allò que sabem que per nassos serà notícia i no podran obviar, per exemple, avui era un dia genial per tornar-li l'escopinada a la Vicepresidenta del Gobierno español. En fi... és una opinió (!) i reconec que encarar-se amb un auditori no és pas senzill.
Anna Simó, diputada d'Esquerra, ha fet un discurs llarg i ben estructurat, amb referències constants a les classes populars i als Països Catalans. Ha citat Narcís Roca i Farreras (molt bé!) com a referent ideològic. M'ha fet pensar: "i què fot una senyora que diu tot això ficada en un partit submís al marc legal espanyol i en un govern autonòmic que camina en direcció contrària a tot allò que ens explica?". Unitat d'acció...
Cant dels Segadors i cap a casa. Malgrat les contradiccions i punts febles, estic satisfet de l'acte unitari celebrat a Arenys de Munt, perquè s'han anunciat consultes a Seròs, Sant Pere de Torelló i Argentona (!), per tant, la metxa independentista ja està encesa i, tard o d'hora, l'Espanya de les autonomies petarà.
divendres, 4 de setembre del 2009
Si no hi cabem... marxem!
Cal donar les gràcies a La Falange, als Ciudadanos, al PP, a la UPyD, al PSC, al Saura, a l'Advocat de l'Estat, a la Vicepresidenta del Gobierno español i a la mare que els va parir a tots plegats. Davant la convocatòria de la Consulta per la Independència de Catalunya a Arenys de Munt, han quedat ben retratats com a allò que són: antidemocràtics. Per si algú en tenia cap dubte, avui ens han deixat clar que a la seva Constitució no hi cabem les persones que defensem el dret d'autodeterminació i la independència dels Països Catalans. Tenen por que perdem la por.
Exulto de felicitat, però reconec que encara tenim un llarg camí per fer. L'autodeterminació cal entendre-la com a un procés i la Consulta arenyenca només és un punt de llum (de gran intensitat) en la lluita d'alliberament social i nacional del poble català.
No obstant, penso que Arenys de Munt marcarà -els agradi o no- un punt d'inflexió. Serem independents, n'estic convençut. Ara bé, durant uns quants anys haurem de picar ferro i forjar una societat civil forta capaç de plantar cara al poder establert (polític, econòmic, judicial, mediàtic, cultural, lingüístic, etc.). No serà fàcil, prova d'això és el debat patètic que vam presenciar dijous 3 de setembre al Ple municipal de Mataró on el PSC deia que preguntar l'opinió de la ciutadania és il·legal, el PP dissertava sobre els "camps de concentració nacionalistes" (!?) i ICV fugia d'estudi parlant de l'autonomia municipal per acabar votant de bracet amb el PSC i el PP en contra la proposta de suport a la Consulta arenyenca.
La lluita és l'únic camí; per això, divendres 4 de setembre, a la roda de premsa organitzada per les assemblees de la CUP i Maulets del Maresme, hem ratificat el nostre convenciment que la Consulta serà un èxit rotund, que es farà peti qui peti i que no tenim por de les seves coaccions i amenaces.
dimecres, 2 de setembre del 2009
Arenys de Munt: independènSIa!
Fa dies que l'independentisme de la comarca bull d'activitat: reunions, missatges, preparatius... L'organització de la Consulta del 13 a Arenys de Munt va ser un encert que s'està confirmant dia rere dia. L'Estat espanyol i el govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya (a través del Departament d'Interior) han jugat fort la carta de la por, autoritzant una concentració feixista el mateix dia de la Consulta.
A última hora d'avui, els responsables d'Interior, gràcies a la pressió popular exercida, han decidit ajornar una setmana la concentració feixista. Només això ja representa una petita victòria dels organitzadors de la Consulta i dels col·lectius independenistes de la comarca, que ja fa dies que vivíem angoixats davant una eventual batalla campal que hagués deixat en pilotes als companys d'Arenys de Munt i deslegitimat l'exercici de l'autodeterminació davant de l'opinió pública. Per tant, és una petita victòria que ens permet respirar amb més tranquil·litat de cara al dia 13 de setembre.
Per què han esperat tant a prendre aquesta decisió? Personalment, penso que el motiu és perquè ara ha entrat en joc un altre aparell repressor de l'Estat espanyol: la Judicatura, que és tant o més efectiva que el recurs a la por. Tot plegat, em fa pensar que a Arenys de Munt els hem colat un gol històric i que la participació en la Consulta i la mobilització de la ciutadania desbordaran el pensament únic espanyol.
A última hora d'avui, els responsables d'Interior, gràcies a la pressió popular exercida, han decidit ajornar una setmana la concentració feixista. Només això ja representa una petita victòria dels organitzadors de la Consulta i dels col·lectius independenistes de la comarca, que ja fa dies que vivíem angoixats davant una eventual batalla campal que hagués deixat en pilotes als companys d'Arenys de Munt i deslegitimat l'exercici de l'autodeterminació davant de l'opinió pública. Per tant, és una petita victòria que ens permet respirar amb més tranquil·litat de cara al dia 13 de setembre.
Per què han esperat tant a prendre aquesta decisió? Personalment, penso que el motiu és perquè ara ha entrat en joc un altre aparell repressor de l'Estat espanyol: la Judicatura, que és tant o més efectiva que el recurs a la por. Tot plegat, em fa pensar que a Arenys de Munt els hem colat un gol històric i que la participació en la Consulta i la mobilització de la ciutadania desbordaran el pensament únic espanyol.
dilluns, 31 d’agost del 2009
13-S a Arenys de Munt: I amb el somriure, la revolta
Manquen poc dies perquè es materialitzi l'experiència autodeterminista del 13 de setembre impulsada pel MAPA a Arenys de Munt. S'ha obert una petita escletxa dins l'atzucac nacional en què es troben immersos els Països Catalans. Per fi respirem aire pur. Per fi albirem la democràcia que el nostre poble reclama i necessita. Ja és tot un èxit haver arribat fins aquí i, per tant, cal felicitar els promotors d'aquesta iniciativa i col·loborar-hi donant-los tot el nostre suport en la recta final d'aquest esdeveniment històric.
Malauradament, també hi ha una sèrie de factors adversos que cal considerar, de cara a futures consultes, però sobretot per a garantir que no es malmeni l'èxit assolit a Arenys de Munt:
1.- La concentració feixista autoritzada pel Departament d'Interior el mateix dia de la consulta popular i amb la qual s'ha aconseguit crear un clima de tensió al poble.
2.- L'ocupació policial d'Arenys de Munt prevista pel dia de la consulta popular, que oficialment és presentada com a garant de la convivència ciutadana, però que contribueix a enrarir el clima local i que en realitat no té altra raó de ser que la protecció dels feixistes concentrats.
3.- La possible interferència d'elements incontrolats sota l'etiqueta d'antifeixistes, però aliens a la reivindicació de l'Autodeterminació i a la voluntat dels organitzadors de la consulta.
4.- El desplegament de mitjans de comunicació preparats per captar imatges que corroborin un guió que ja fa dies que està cuinat: independència = violència.
5.- El maniqueisme de les cúpules dels partits polítics, que emfasitzaran tots els punts negatius esmentats amb el propòsit de dinamitar la il·lusió generada i, sobrertot, l'empenta d'una iniciativa (recordem-ho) sorgida des de la base, des de la societat civil.
La resolució a aquests problemes concrets és complexa. En qualsevol cas cal tenir clar que els poders fàctics establerts han fet ús del feixisme grupuscular per atacar una expressió concreta del dret de decidir del poble català. El feixisme ha servit per inocular la por i per justificar la militarització de la població, la qual cosa reforça la percepció negativa envers la consulta popular. I, finalment, s'ha preparat el terreny mediàtic per dibuixar una imatge funesta de qualsevol temptativa d'autodeterminació, associant-la amb la violència i la marginalitat política.
Ara bé, l'independentisme no pot caure en el seu parany. Passi el que passi, l'objectiu de l'independentisme és que la consulta popular se celebri i que aquest dia sigui, ara sí, una vertitable festa de la democràcia catalana. Aquesta és la consigna. La resta de consideracions són secundàries i no beneficien gens ni mica la causa independentista.
Malauradament, també hi ha una sèrie de factors adversos que cal considerar, de cara a futures consultes, però sobretot per a garantir que no es malmeni l'èxit assolit a Arenys de Munt:
1.- La concentració feixista autoritzada pel Departament d'Interior el mateix dia de la consulta popular i amb la qual s'ha aconseguit crear un clima de tensió al poble.
2.- L'ocupació policial d'Arenys de Munt prevista pel dia de la consulta popular, que oficialment és presentada com a garant de la convivència ciutadana, però que contribueix a enrarir el clima local i que en realitat no té altra raó de ser que la protecció dels feixistes concentrats.
3.- La possible interferència d'elements incontrolats sota l'etiqueta d'antifeixistes, però aliens a la reivindicació de l'Autodeterminació i a la voluntat dels organitzadors de la consulta.
4.- El desplegament de mitjans de comunicació preparats per captar imatges que corroborin un guió que ja fa dies que està cuinat: independència = violència.
5.- El maniqueisme de les cúpules dels partits polítics, que emfasitzaran tots els punts negatius esmentats amb el propòsit de dinamitar la il·lusió generada i, sobrertot, l'empenta d'una iniciativa (recordem-ho) sorgida des de la base, des de la societat civil.
La resolució a aquests problemes concrets és complexa. En qualsevol cas cal tenir clar que els poders fàctics establerts han fet ús del feixisme grupuscular per atacar una expressió concreta del dret de decidir del poble català. El feixisme ha servit per inocular la por i per justificar la militarització de la població, la qual cosa reforça la percepció negativa envers la consulta popular. I, finalment, s'ha preparat el terreny mediàtic per dibuixar una imatge funesta de qualsevol temptativa d'autodeterminació, associant-la amb la violència i la marginalitat política.
Ara bé, l'independentisme no pot caure en el seu parany. Passi el que passi, l'objectiu de l'independentisme és que la consulta popular se celebri i que aquest dia sigui, ara sí, una vertitable festa de la democràcia catalana. Aquesta és la consigna. La resta de consideracions són secundàries i no beneficien gens ni mica la causa independentista.
dimecres, 26 d’agost del 2009
Xifres
S'han acabat les vacances pels qui en gaudien i, aquest 26 d'agost, La Vanguardia, tan burgesa i espanyola com sempre, ha servit un plat complet de xifres (segmentades en regions espanyoles) que apunten directament a la línia de flotació de la nostra cohesió social. Llegeixo.
El 50 % de la població immigrada a Catalunya treballa en situació irregular i, per tant, està alimentant l'economia submergida.
El 55,2% dels contribuents tenen uns ingressos mensuals inferiors a 1.100 euros, és a dir, són "mileuristes".
I, finalment, resulta que entre gener i juny de 2009 liderem el rànquing estatal de sinistralitat amb 70 treballadors morts, seguits pel País Valencià amb 54.
A tot aquest garbuix de xifres cal sumar-hi els efectes de les deslocalitzacions i tancaments d'empreses i les estadístiques d'un atur desbocat que ronda pel 17% o més (segons el territori) de la població activa...
Davant d'aquesta realitat, el principal leimotiv de l'esquerra independentista hauria de ser: "el nostre futur econòmic és la independència", perquè Espanya i el Capital escanyen a les classes populars catalanes i, en canvi, la llibertat dels Països Catalans és indestriable a la construcció d'una societat més justa.
El 50 % de la població immigrada a Catalunya treballa en situació irregular i, per tant, està alimentant l'economia submergida.
El 55,2% dels contribuents tenen uns ingressos mensuals inferiors a 1.100 euros, és a dir, són "mileuristes".
I, finalment, resulta que entre gener i juny de 2009 liderem el rànquing estatal de sinistralitat amb 70 treballadors morts, seguits pel País Valencià amb 54.
A tot aquest garbuix de xifres cal sumar-hi els efectes de les deslocalitzacions i tancaments d'empreses i les estadístiques d'un atur desbocat que ronda pel 17% o més (segons el territori) de la població activa...
Davant d'aquesta realitat, el principal leimotiv de l'esquerra independentista hauria de ser: "el nostre futur econòmic és la independència", perquè Espanya i el Capital escanyen a les classes populars catalanes i, en canvi, la llibertat dels Països Catalans és indestriable a la construcció d'una societat més justa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)