dimarts, 30 d’octubre del 2007

Halloween? No, gràcies!!!!

La Castanyera és un personatge del nostre imaginari col•lectiu. És una dona que vesteix amb faldilles amples, porta un mocador al cap i que es planta pels carrers a torrar i vendre castanyes. És la protagonista de la Castanyada, la festa de la tardor als Països Catalans. La nit de Tots Sants (en versió cristiana) bevem vi ranci, moscatell o ratafia i mengem fruits de tardor (magranes, caquis) i, sobretot, castanyes, moniatos i panellets (si pot ser fets a casa).

La Castanyada és una oportunitat excepcional per retrobar-nos amb la naturalesa de la tardor, per fruir de la gastronomia i recitar i transmetre les cançons i versos apresos de petits (Marrameu torra castanyes, La Castanyera, etc.). No hi ha cap mena de dubte que la Castanyada és una data del calendari festiu idònia per treballar a les escoles i en el teixit associatiu perquè conté molts recursos pedagògics, musicals i de cultura popular catalana.


Per bé i per mal, el temps que vivim està canviant algunes tradicions. D’una banda, en la part positiva, el caràcter religiós ha quedat en un segon pla, si bé molta gent (sobretot de mitjana edat i gran) encara visita els cementiris el dia 1 de novembre per portar flors als seus familiars morts.


Ara bé, el que resulta impresentable és el desembarcament de Halloween. Aquesta tradició és aliena a la nostra cultura i està dictada per l’imperialisme cultural nord-americà. Igual que el “Papá Noel”, Halloween ens arriba en versió espanyola i consumista. A més a més de les pelis americanes, he detectat cinc focus d’irradiació d’aquesta aberració cultural: les escoles (sobretot les privades i, tot sovint, per “culpa” del professorat de llengua anglesa), els centres comercials (que decoren els aparadors amb carabasses de Halloween), les discoteques (que fan festes de disfresses) i els cinemes (que projecten cicles de terror) i Port Aventura (que des de fa uns anys està bombardejant publicitàriament la canalla).


La globalització capitalista ens imposa el Halloween, per tant defensar la nostra identitat cultural no només és gratificant sinó que també representa un acte revolucionari.


[article publicat el 2006 i recuperat a través del blog d'en Marc Ferrer, gràcies!]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per expressar la teva opinió.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.