Cal reconèixer que l'anàlisi de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 fet per Endavant-OSAN és una aportació interessant que cal tenir en consideració. No entraré en detalls i discrepàncies puntuals. En resum, els companys i les companyes d'Endavant ens recorden allò que ja sabíem i que no podem perdre mai de vista: "Les CUP han de servir de revulsiu i de caixa ressonància de les reivindicaions populars i ciutadanes, esdevenint un suport fonamental en la lluita per la construcció d'un contrapoder popular als estats opressors. Això vol dir promoure un teixit social autònom i crític amb l'estat (...). L'única garantia real per al creixement i l'extensió de les CUP és que contribueixin a la construcció d'un teixit associatiu fort i actiu, amb unscasals i ateneus populars forts i oberts al conjunt del poble, que siguin un referent per les lluites populars de cada vila i cada comarca".
Totalment d'acord.
Però, per comprendre què pretenen realment els companys i les companyes d'Endavant, cal llegir un article publicat a la revista Tanyada (setembre 2007), titulat "Sobre la lluita institucional i electoral de l'esquerra independentista". Ací ens exposen el caràcter intrínsecament reformista de la lluita institucional al si dels Parlaments burgesos, que són usats per crear consens i desactivar les lluites revolucionàries, i les limitacions de l'àmbit municipal. Critiquen les persones que pretenen articular la unitat popular a partir d'una candidatura electoral (totalment d'acord) i, tot seguit, entren en matèria, i ens comenten que és "insostenible la idea, apuntada des de certs sectors de l'EI, que caldria constituir els òrgans nacionals de les CUP en direcció política del moviment". Conseqüentment, ens diuen: "cal combatre la idea d'organitzar el moviment al voltant de les CUP" i plantegen una sèrie d'interrogants (amb resposta implícita): "què és l'esquerra independentista? Qui defineix l'estratègia de l'esquerra independentista? Qui hauria de marcar la direcció política de les CUP?". I, sorpresa! "Com que cap organització ha aconseguit la legitimitat necessària per establir aquesta direcció cal treballar amb més decisió que mai per constituir, o enfortir si ja hi són, els organismes polítics o sectorials que tinguin aquesta legitimitat davant la base militant de les CUP i la seva direcció nacional."
Bé, donaré tres opinions al respecte, amb voluntat constructiva:
1. L'esquerranisme està perfectament descrit d'ençà que Lenin escriví "La malaltia infantil de l'extemisme d'esquerra en el comunisme". En relació a la descripció maligna de la lluita institucional i a les limitacions de l'àmbit municipalista, el to de l'article sembla més propi d'uns seguidors d'Amadeo Bordiga que no pas d'una organització que s'autoproclama marxista.
2. La interpretació que fa Endavant en relació a la CUP posa de manifest la seva feblesa orgànica. En qualsevol cas, jo crec que la CUP no necessita cap tutela, sinó un moviment indepenentista unit per una mateixa "alternativa política", menys fraccionat en capelletes i sectarismes i que la faci servir com a instrument i marca pública, de la mateixa manera (per citar un exemple conegut) que en el seu dia al País Basc HB era la cara pública de l'Alternativa KAS.
3. Sense direcció política nacional no anem enlloc. Finalment, algú diu les coses pel seu nom. En això, per tant, coincidim, ara bé, compte: per constituir una coordinadora, direcció o bloc estratègic cal arraconar les exclusions sectàries (qui té legitimitat per excloure a qui?) i tenir clar que el que prima és la definició de l'estratègia (alternativa política) i dels instruments (organitzacions) que han de desenvolupar la tàctica.
Definitivament, l'actual problema de l'EI (la seva invisibilització, com ha dit algú) no és la manca d'unitat d'acció sinó la manca d'una direcció política nacional (estratègica) que coordini, marqui els ritmes, prioritats i estableixi quines han de ser les "marques públiques" compartides per tota la militància, sigui d'Endavant, de Maulets, de CAJEI, de l'MDT, la SEPC, dels Casals, Alerta Solidària o de la CUP.
9 comentaris:
Hola Juli,
M'agradaria contribuir al debat que planteges per puntualitzar algunes afirmacions que fas.
Crec que no és ben bé cert que "per entendre el què Endavant pretén realment" calgui anar a l'article publicat a la darrera Tanyada titulat "Sobre la lluita institucional i electoral de l'esquerra independentista", perquè crec que tant aquest article com el llibret d'anàlisi de les eleccions del 27 de maig, donen pistes sobre els posicionaments d'Endavant en aquest àmbit.
Crec que el seu missatge bàsic coincideix amb la lectura que tú proposes de la situació del moviment sobre la necessitat d'espais de trobada de tota l'esquerra independentista organitzada, i això inclou la CUP, però segurament també l'MDT i, perquè no?, el PSAN.
Més enllà de les qüestions de sigles, no estic d'acord amb la menció que fas sobre els tics esquerranistes, perquè penso que no està de més estar previngut sobre possibles derives electoralistes del moviment. Dit en d'altres paraules, més constructivament, tal i com proposes, crec que el secret de l'èxit de les CUP d'aquest passat 27 de maig està en la tasca pacient de construcció de contrapoder realitzada per les organitzacions polítiques, juvenils i sectorials, pels casals, pels mitjans de comunicació popular, etc. Que no ens hem de centrar en construir una maquinària electoral, sinó en reforçar aquest contrapoder. I que la millor manera de prevenir-ho és lligar les CUP a un marc de coordinació més ampli.
Òbviament, crec que la base de tot plegat ha de ser el reconeixement i el respecte mutu.
Espero haver-me explicat bé, crec que està bé parlar d'aquestes coses i fer-ho amb voluntat d'avançar.
Joan Teran
Juli, crec que has dit moltes coses encertades. Jo també sóc del teu parer en bona mesura i penso que l'independentisme d'esquerres rupturista ha de dotar-se d'eines de direcció politica. No podem continuar així, passen els anys i el moviment continua ancorat en la marginalitat i l'esquerranisme estèril i infantil petitbrugès. Està molt bé tenir postures ultraradicals en tots els fronts però la classe obrera d'aquest país ens necessita i si no ens decidim perdrem la poca credibilitat que tenim.
Crec que a Endavant hi ha gent que entèn això i hem de treballar tots plegats per trobar espais de consens i avançar. És obvi que ens cal l'eina institucional, una eina vinculada a les classes populars i a un teixit social fort i ben estructurat. Cal anar poc a poc, fer passes fermes però obertament cap a una direcció política.
PD. Crec que tots plegats som prou madurs com entendre que la CUp no ha de ser una simple eina electoralista i per això jo descarto presentar-se a les properes autonòmiques, seria una errada monumental fer-ho.
salut
Jordi Navarro
Crec molt interessant i necessari aquest debat que ens anem plantejant. En primer lloc, agraïr a Endavant el treball fet en aquest anàlisi; almenys això és el que espero jo de les organitzacions polítiques: propostes de debat.
En general estic bastant d'acord amb el que es diu en tots aquests comentaris, però m'agradaria afegir-hi alguns elements:
En primer lloc cal començar a aclarir el tema "eleccions autonòmiques", perquè molta gent barreja termes. D'una banda, suposo que tots estarem d'acord en que tenir veu als parlaments autonòmics és una cosa bona pel moviment. Una altra cosa és quines condicions s'han de complir per anar a unes eleccions autonòmiques i quina és la nostra estratègia un cop posem els peus allà dins. Aclarir això és imprescindible per a no alimentar discursos antiparlamentaris simples.
En segon lloc, crec que cal aprofundir en els processos democràtics interns. Ep! això no vol dir de cap de les maneres que hi hagi voluntat d'obscurantisme per part de ningú. Simplement que hem d'aprendre a treballar en processos de debat amplis, que impliquin moltíssima gent. I això no forma tant part d'un disseny brillant de l'organigrama sinó sobretot de la cultura i compromís militant de la nostra gent.
En tercer lloc, crec que l'actual composició del moviment ens permet plantejar-nos la qüestió en base a dos plànols diferents: organitzacions juvenils i organitzacions polítiques. Jo entenc que les organitzacions de joves han de tenir el seu paper en la direcció política del moviment, però també crec que fins ara aquestes organitzacions han hagut de suportar bona part del pes del moviment, tot fent una feina boníssima, però que si hi hagués hagut continuïtat generacional era una feina que no els pertocava. Doncs bé, jo crec que ara, per primer cop, ja es comença a donar aquesta continuïtat generacional i que, per tant, les coses hem de començar a mirar-les amb un altre prisma.
Crec que estem davant d'una molt bona oportunitat per créixer, i que no hi ha fórmules secretes. Bàsicament, la meva recepta és aplicar a nivell intern allò millor que ja hem fet a nivell extern, tant en participació com en debat i coherència. La humiltat de ser sempre autocrítics i l'obligació de no deixar de trepitjar carrer.
Bàsicament d'acord amb el darrer comentàri. Una de les principals anomalíes de l'EI ha estat i continua sent que el jovent té un pes específic exagerat tant en la presa de decisions com en la pràxi diària.
Per això cal reformular el moviment i avançar cap una dinàmica de col·laboració intergeneracional, que inclogui persones de diverses edats. No pot ser que determinades decisions estratègiques les preguin persones que no superen la trentena. Cal saber combinar sàviament l'experiència dels més grans amb l'energia dels més joves.
Els termes del plantejament d'Endavant són clarament leninistes. I és lamentable haver de defensar així les coses, però per aquí hi ha una certa exhibició de retòrica bolxevic. Es cita, per variar, a aquell text de Lenin que l'estalinisme ha convertit en la font de la veritat sobre el leninisme. S'utilitza també l'acusació de petitburgesos per aquells que defensen principis elementals del marxisme.
Els comunistes han d'utilitzar la lluita institucional si això permet avançar en la lluita de classes i si no no ho han de fer. Es pot rebutjar el parlament burgès i fer propaganda sobre la seva ilegitimitat o es pot participar_hi per fer aquesta mateixa propaganda des de dins. En qualsevol cas, el centre de decisió política no recau dins la candidatura si no fora. En aquell moment les decisions es prenien al partit i la candidatura n'era un instrument. Ara i aquí, hem de saber quines són les fonts de legitimitat -independents de la lluita electoral i del poder públic- que s'escauen a la nostra realitat concreta. El plantejament d'Endavant es manté clarament en aquests termes. Si està errat, i jo crec que no, no és per la seva falta de leninisme.
Els termes del plantejament d'Endavant són clarament leninistes. I és lamentable haver de defensar així les coses, però per aquí hi ha una certa exhibició de retòrica bolxevic. Es cita, per variar, a aquell text de Lenin que l'estalinisme ha convertit en la font de la veritat sobre el leninisme. S'utilitza també l'acusació de petitburgesos per aquells que defensen principis elementals del marxisme.
Els comunistes han d'utilitzar la lluita institucional si això permet avançar en la lluita de classes i si no no ho han de fer. Es pot rebutjar el parlament burgès i fer propaganda sobre la seva ilegitimitat o es pot participar_hi per fer aquesta mateixa propaganda des de dins. En qualsevol cas, el centre de decisió política no recau dins la candidatura si no fora. En aquell moment les decisions es prenien al partit i la candidatura n'era un instrument. Ara i aquí, hem de saber quines són les fonts de legitimitat -independents de la lluita electoral i del poder públic- que s'escauen a la nostra realitat concreta. El plantejament d'Endavant es manté clarament en aquests termes. Si està errat, i jo crec que no, no és per la seva falta de leninisme.
Els termes del plantejament d'Endavant són clarament leninistes. I és lamentable haver de defensar així les coses, però per aquí hi ha una certa exhibició de retòrica bolxevic. Es cita, per variar, a aquell text de Lenin que l'estalinisme ha convertit en la font de la veritat sobre el leninisme. S'utilitza també l'acusació de petitburgesos per aquells que defensen principis elementals del marxisme.
Els comunistes han d'utilitzar la lluita institucional si això permet avançar en la lluita de classes i si no no ho han de fer. Es pot rebutjar el parlament burgès i fer propaganda sobre la seva ilegitimitat o es pot participar_hi per fer aquesta mateixa propaganda des de dins. En qualsevol cas, el centre de decisió política no recau dins la candidatura si no fora. En aquell moment les decisions es prenien al partit i la candidatura n'era un instrument. Ara i aquí, hem de saber quines són les fonts de legitimitat -independents de la lluita electoral i del poder públic- que s'escauen a la nostra realitat concreta. El plantejament d'Endavant es manté clarament en aquests termes. Si està errat, i jo crec que no, no és per la seva falta de leninisme.
Els termes del plantejament d'Endavant són clarament leninistes. I és lamentable haver de defensar així les coses, però per aquí hi ha una certa exhibició de retòrica bolxevic. Es cita, per variar, a aquell text de Lenin que l'estalinisme ha convertit en la font de la veritat sobre el leninisme. S'utilitza també l'acusació de petitburgesos per aquells que defensen principis elementals del marxisme.
Els comunistes han d'utilitzar la lluita institucional si això permet avançar en la lluita de classes i si no no ho han de fer. Es pot rebutjar el parlament burgès i fer propaganda sobre la seva ilegitimitat o es pot participar_hi per fer aquesta mateixa propaganda des de dins. En qualsevol cas, el centre de decisió política no recau dins la candidatura si no fora. En aquell moment les decisions es prenien al partit i la candidatura n'era un instrument. Ara i aquí, hem de saber quines són les fonts de legitimitat -independents de la lluita electoral i del poder públic- que s'escauen a la nostra realitat concreta. El plantejament d'Endavant es manté clarament en aquests termes. Si està errat, i jo crec que no, no és per la seva falta de leninisme.
Els termes del plantejament d'Endavant són clarament leninistes. I és lamentable haver de defensar així les coses, però per aquí hi ha una certa exhibició de retòrica bolxevic. Es cita, per variar, a aquell text de Lenin que l'estalinisme ha convertit en la font de la veritat sobre el leninisme. S'utilitza també l'acusació de petitburgesos per aquells que defensen principis elementals del marxisme.
Els comunistes han d'utilitzar la lluita institucional si això permet avançar en la lluita de classes i si no no ho han de fer. Es pot rebutjar el parlament burgès i fer propaganda sobre la seva ilegitimitat o es pot participar_hi per fer aquesta mateixa propaganda des de dins. En qualsevol cas, el centre de decisió política no recau dins la candidatura si no fora. En aquell moment les decisions es prenien al partit i la candidatura n'era un instrument. Ara i aquí, hem de saber quines són les fonts de legitimitat -independents de la lluita electoral i del poder públic- que s'escauen a la nostra realitat concreta. El plantejament d'Endavant es manté clarament en aquests termes. Si està errat, i jo crec que no, no és per la seva falta de leninisme.
Publica un comentari