Bourbon sí, Borbons no

El 1993, quan va morir Juan de Borbón (comte de Barcelona i pare de Juan Carlos, el Rei d'Espanya) els mitjans de comunicació van destapar-se com allò que són: la veu del seu amo. I, aquí, l'amo és Espanya, que per imperatiu constitucional va situar el monarca elegit per Franco com a garant de la seva unitat i com a cap de les forces armades que tenen com a principal manament combatre qualsevol veleïtat independentista.

Juan de Brobón va morir i, aleshores jo militava a l'assemblea dels i de les JIR del Masnou, i vam decidir passar a l'acció fent pintades antimonàrquiques. "Borbons als taurons", "La monarquia és una porqueria" i a mig pintar "Bourbon sí, Borbons no" vam topar amb el maleït patrol de la Guàrdia Civil: "¡Alto a la Guàrdia Civil!". Hòstia si vam córrer! Ens vam escapolir. Però, allò fou com tirar la pedra i amagar la mà i l'endemà van aparèixer tot de "Viva España" i altres lemes fatxes guixats a les parets. Ja ens tenien calats i, de fet, durant la campanya per la llibertat d'en Jaume Oliveras (ara a ERC) "ells" i el lumpen que els envoltava van actuar com un veritable cos paramilitar: identificacions, escorcolls, sermons, retencions, insults, amenaces, cops, etc. Definitivament, no podien suportar ni permetre que uns marrecs incontrolats celebressin la mort del pare del seu Rei... això ja era massa!

Suposo que aquí va començar el meu petit calvari personal que només es va resoldre -parcialment- quan una sentència judicial va condemnar dos d'aquells indesitjables. D'aquells anys en tinc un record amarg, d'aïllament, de por i de ràbia per la incomprensió que m'envoltava al poble i a l'institut. Era com si cada dos per tres em diguessin "T'ho has buscat".

Lluny de ser una febrada d'adolescent, he crescut sent independentista i militant en l'esquerra independentista i tinc més clar que mai que la figura del monarca espanyol, és un dels punts neuràlgics que sostenen la farsa democràtica de l'Espanya de les autonomies. Avui m'alegro de saber que cada cop en som més i que la por ja no és cap excusa. Per això, jo també cremo la corona espanyola!