Tal i com exposava en Joan Ventura en un article d'opinió a El Punt (dc. 30/01/08): "Davant la impossibilitat de fer-ho d'obra, confesso que he avortat de pensament."
En aquest sentit torno a insistir en el perill d'involució que suposaria cedir al xantatge dels ultracatòlics. En aquest aspecte, no m'agradaria que els Països Catalans acabéssim sent una còpia barata, tant en la legislació com en la mentalitat reaccionària, predominant a països com Irlanda. Per això penso que cal donar suport a les organitzacions feministes que han engegat la campanya "Jo també he avortat".
Igual que passa amb l'eterna polèmica sobre la normalització del català, ara s'hi ha afegit la qüestió de l'avortament, que sembla que també ha entrat en la graella de temes de disputa electoral. Malgrat l'oportunisme d'uns i dels altres, em nego a criminalitzar les dones i, en qualsevol cas, trobo a faltar algú que públicament exposi la irresponsabilitat dels homes ("progenitors"), molts dels quals la fiquen i després se'n desentenen i, a sobre (quina barra!), neguen el dret de la dona a disposar lliurement del seu cos.