Resposta a Quitèria Guirao

La regidora portaveu d’ICV a l’Ajuntament de Mataró, Sra. Quitèria Guirao, va demanar al regidor de la CUP si pensava tractar de la mateixa manera les víctimes de la violència d’ETA i les víctimes de la violència de gènere.

Sra. Guirao, com que no va tenir resposta, em permeto anticipar-li la meva opinió personal, com a membre de la CUP:

La violència d’ETA té l’origen en el conflicte polític existent entre el País Basc i l’Estat Espanyol i com ja vam intentar explicar en la proposta de resolució presentada i rebutjada al Ple del 13 de desembre l’única solució és dialogar i negociar.

Pel que fa a la violència masclista (o de gènere) entenc que és una conseqüència de la societat patriarcal en què vivim i si bé estic d’acord en fer visible el nostre rebuig, em sembla que ni vostè, Sra. Guirao, ni el seu partit (ICV) són honestos.

Per començar, per què no van fer cinc minuts de silenci i van abaixar les banderes quan el passat dia 16 de desembre es va saber que un guàrdia civil va matar d’un tret al cap a la seva excompanya, Mari Luz Pose Fernández a Cambados (Galícia)? Segurament, em dirà que ho "condemna", però la realitat és que vostè i el seu partit només es belluguen quan hi ha morts d’ETA obeint al dictat de la política antiterrorista del PSC-PSOE i del PP. D’aquesta manera, se segueix instrumentalitzant les víctimes i avantposant les morts provocades per la violència d’ETA i ometent, callant i menystenint la resta de violències; violències sense nom i oblidades perquè no són políticament rendibles.

D’això, Sra. Quitèria se’n diu hipocresia. Jo en aquest sentit, quan sento algú com vostès que va del pal “Basta ya” sempre penso que cal dir les coses pel seu nom, tal i com fa el grup madrileny “Habeas Corpus”.

Bassas, l'inquisidor de Mataró

Hi ha gent que xala fent el paper de Judes i d'inquisidor. Aquest és el cas del Sr. Ramon Bassas, regidor d'urbanisme i primer secretari del PSC de Mataró. Cadascú recull allò que sembra, i després de llegir el seu blog, queda clar que els valors ecumènics que predica no els aplica en la seva pràctica política.

Bassas i el PSC tenen un visió hispanocèntrica del món i no admeten l'existència d'altres visions. Per això, s'estiren dels cabells quan la CUP es nega a subscriure la seva condemna del terrorisme d'ETA, una condemna partidista, espanyolista i que nega l'existència d'un conflicte en el qual hi ha dues parts enfrontades.

Ni jo ni cap militant de la CUP s'arronsarà davant les anatemes sectàries del PSC. Som gent compromesa amb la pau i la llibertat, rebutgem qualsevol tipus de violència i no necessitem les lliçons d'un partit que mai s'ha penedit d'haver auspiciat el terrorisme d'Estat (GAL).

L'actual dinàmica de condemnes estèrils, de minuts silenciosos i concentracions institucionals és un aval a la política antiterrorista i de confrontació del PP i del PSOE. Davant d'això, el més trist és el seguidisme de la resta de partits polítics catalans (CiU, ERC, ICV), que en privat avalen la postura de la CUP, però que en públic no gosen plantar cara al corró espanyolista.

Ni morts ni repressió: NEGOCIACIÓ!

Vídeo amb la notícia dels informatius de TVM (03/12/07)

El dia de Santa Llúcia veurem clar a què juga el PSC quan demana "condemnes" i "cohesió dels demòcrates" enfront del terrorisme. Gràcies a la fermesa de la CUP, el 13 de desembre, el ple de l'Ajuntament de Mataró acollirà, a desgrat d'ICV, ERC i CiU, un debat sobre la instrumentalització de la lluita antiterrorista al servei de l'espanyolisme. Serà interessant veure què respon cadascú.

Les dues vares del PSC

Xavier Safont-Tria i Josep Ma. Milla a la roda de premsa

[foto extreta del Capgròs ]

Fa dues setmanes, en Carlos Javier, un jove antifeixista madrileny, fou apunyalat per un militar espanyol que participava en un acte xenòfob organitzat amb el consentiment de les autoritats. Aleshores, ni el PSC ni el govern de Mataró no va fer cap concentració, cap minut de silenci, cap condemna institucional. Carlos Javier no era un "caído por España", per això no va merèixer cap recordatori. Només els companys i el moviments socials van servar la seva memòria a peu de carrer, topant, això sí, amb un mur d'incomprensió mediàtica i la barbàrie policial.

Ara, com si hi hagués morts de primera i morts de segona, el PSC de Mataró s'ha aferrat a la mort d'un guàrdia civil en un tiroteig amb membres d'ETA per espanyolitzar la política municipal i així, de passada, esmorteir l'impacte de la manifestació organitzada dissabte 1 de desembre per la Plataforma pel Dret de Decidir a Barcelona en l'opinió pública.

Doncs bé, ja hi tornem a ser amb el seu tema favorit: la lluita antiterrorista!

Davant d'això, dilluns 3 de desembre, la CUP ha explicat en una roda de premsa perquè no ha assistit a la concentració institucional de condemna i ha avançat que no pensa donar suport a la proposta de resolució de condemna. Alternativament, en el proper ple municipal, la CUP presentarà una resolució amb les següents propostes d'acord:

- Continuar el nostre compromís en suport al diàleg i la recerca d’un procés de pau. Considerem que l’objectiu de la pau és una prioritat política de màxima importància.

- Donar suport a iniciatives ciutadanes que cerquin la pau. No volem ser espectadors ni espectadores, i considerem imprescindible la participació activa de la societat civil per assolir aquest objectiu.

- Reafirmar que l'opció per la pau s'ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans com a drets col·lectius, per a totes les persones i pobles del món. Només un procés democràtic de negociació política permetrà una solució al conflicte. Tots i totes compartim que construir un escenari de pau requereix d’una realitat de no violència i respecte a tots els drets. Aquest és l'únic camí.

- Reafirmar la necessitat que en una futura negociació de pau, totes les parts implicades al conflicte, participin de la solució política.

- Demanar la presència d'institucions i persones d'àmbit internacional com a observadores i garants d'un nou procés de pau definitiu.

La proposta defensada per la CUP, tot i ser un emplaçament a la pau i el diàleg, ja compta amb el rebuig frontal dels representants del PSC (Ramon Bassas), PP (Paulí Mojedano) i ICV (Quitèria Guirao). Finalment, cal preguntar què entenen aquestes formacions com a "pau"?