Una condemna retòrica i buida de contingut

El Ple municipal de l'Ajuntament de Mataró, celebrat el 8 de gener de 2009, va aprovar una declaració descafeïnada de condemna dels atacs d'Israel a Gaza. La proposta va ser presentada, sense debat previ, pel govern municipal (PSC, ICV-EUiA i Esquerra) i va comptar -in extremis- amb els suports de CiU i PP. Ara bé, la CUP no es va adherir al "consens majoritari"; va votar-hi en contra i va mantenir la coherència fins al final, exigint el trencament de relacions comercials, armamentístiques i de cooperació amb l'estat d'Israel, tal i com plantegen els moviments socials de solidaritat amb el poble palestí.

D'altra banda, com ja havíem advertit, la posició d'ICV-EUiA, formació que quan li convé abandera el "no a la guerra", va ser contradictòria i força ambigua, perquè alhora que transaccionaven amb el PP anunciaven (potser per fer-se perdonar...) que també donaven suport a la proposta de la CUP. I així va ser. Les dues regidores d'ICV-EUiA van optar per jugar a dues bandes, conscients que el discurs públic de la seva formació i dels moviments socials és contradiu amb la declaració que finalment ha estat aprovada a l'Ajuntament de Mataró.

L'única dada positiva va ser la mobilització ciutadana, que ahir va tornar a congregar a centenars de persones solidàries amb Palestina a davant de l'Ajuntament de Mataró, convocades per la Plataforma Mataró Aturem la Guerra. Sense mobilització, no existim. Sense pressió social i econòmica, Israel continuarà massacrant el poble palestí.

Mentides i malestar dels transvasistes d'ICV-EUiA

Un ocellet m'ha dit que les prospeccions dels pous i aqüífers de la zona de Barcelona que du a terme la Generalitat de Catalunya han revelat una alta concentració de clor, la qual cosa vol dir que en les conduccions d'aigua del subsòl barceloní es filtra i es malmena un munt d'aigua. Ignoro si aquesta informació ha transcendit o no, però em fa ràbia, molta ràbia, pensar que el Govern autonòmic (PSC-Esquerra-ICV-EUiA) ens pren el pèl amb el conte de "la sequera".

Ara bé, allò que més m'indigna és la devoció militant que professa la gent d'ICV-EUiA. Fa uns dies vaig picar a un amic d'EUiA de Mataró amb el tema del transvasament, i la seva resposta em va deixar atònit: "això no és un transvasament", "el que nosaltres proposàvem al Segre era la millor solució", "la culpa és del PSOE" i que patatim-patatum...

Malauradament, penso que la gent d'ICV-EUiA comet un error estratègic quan nega l'evidència del transvasament o culpa al PSOE sense assumir la part de responsabilitat que els pertoca. Em pregunto on està el compromís adquirit amb les terres de l'Ebre? i si se'n recorden del que deien fa cinc anys quan postulaven "mai més un govern transvasista"? Governar a qualsevol preu té un cost (l'ha de tenir!). En aquest sentit considero que les purgues (expulsions encobertes de sectors crítics), les mentides o els actes públics de desgreuge i justificació són símptomes del mal camí emprès pel projecte "ecosocialista".

Per sort, tenim altres eines (moviments socials) i altres alternatives polítiques (la CUP), que en els propers anys seran claus per poder regenerar l'esquerra.

Resposta a Quitèria Guirao

La regidora portaveu d’ICV a l’Ajuntament de Mataró, Sra. Quitèria Guirao, va demanar al regidor de la CUP si pensava tractar de la mateixa manera les víctimes de la violència d’ETA i les víctimes de la violència de gènere.

Sra. Guirao, com que no va tenir resposta, em permeto anticipar-li la meva opinió personal, com a membre de la CUP:

La violència d’ETA té l’origen en el conflicte polític existent entre el País Basc i l’Estat Espanyol i com ja vam intentar explicar en la proposta de resolució presentada i rebutjada al Ple del 13 de desembre l’única solució és dialogar i negociar.

Pel que fa a la violència masclista (o de gènere) entenc que és una conseqüència de la societat patriarcal en què vivim i si bé estic d’acord en fer visible el nostre rebuig, em sembla que ni vostè, Sra. Guirao, ni el seu partit (ICV) són honestos.

Per començar, per què no van fer cinc minuts de silenci i van abaixar les banderes quan el passat dia 16 de desembre es va saber que un guàrdia civil va matar d’un tret al cap a la seva excompanya, Mari Luz Pose Fernández a Cambados (Galícia)? Segurament, em dirà que ho "condemna", però la realitat és que vostè i el seu partit només es belluguen quan hi ha morts d’ETA obeint al dictat de la política antiterrorista del PSC-PSOE i del PP. D’aquesta manera, se segueix instrumentalitzant les víctimes i avantposant les morts provocades per la violència d’ETA i ometent, callant i menystenint la resta de violències; violències sense nom i oblidades perquè no són políticament rendibles.

D’això, Sra. Quitèria se’n diu hipocresia. Jo en aquest sentit, quan sento algú com vostès que va del pal “Basta ya” sempre penso que cal dir les coses pel seu nom, tal i com fa el grup madrileny “Habeas Corpus”.

Persecució i espionatge a Mataró

Notícia dels informatius de TVM (04/12/07)

El passat 19 de novembre, arran de la concentració antimonàrquica de solidaritat amb els encausats per l'Audiència espanyola, es va prohibir l'accés del regidor de la CUP a les dependències municipals del primer pis de l'Ajuntament de Mataró. El conserge adduí que l'ascensor estava espatllat, per evitar que quedés al descobert el dispositiu d'espionatge muntat pels Mossos d'Esquadra a la sala de plens amb l'objectiu de captar imatges de les persones concentrades al carrer. En aquest sentit, el secretari de l'Ajuntament ha confirmat que es van vulnerar els drets del regidor de la CUP i en el ple municipal del 13 de desembre la formació independentista preguntarà qui va ser el responsable polític que va autoritzar el desplegament del dispositiu dels Mossos.

D'altra banda la CUP també demanarà explicacions per la identificació irregular d'una militant independentista el mateix dia de la concentració per haver penjat un cartell antimonàrquic. Aquesta circumstància, però, no és exclusiva de Mataró; de fet, la CUP de Berga també ha denunciat un cas semblant, la qual cosa apunta al fet que l'actuació dels Mossos d'Esquadra s'està guiant per directrius polítiques directament emanades dels responsables d'Interior (a mans d'ICV) amb l'objectiu d'elaborar fitxers polítics amb finalitats repressives.

+ INFO: El Punt, Capgròs

Les dues vares del PSC

Xavier Safont-Tria i Josep Ma. Milla a la roda de premsa

[foto extreta del Capgròs ]

Fa dues setmanes, en Carlos Javier, un jove antifeixista madrileny, fou apunyalat per un militar espanyol que participava en un acte xenòfob organitzat amb el consentiment de les autoritats. Aleshores, ni el PSC ni el govern de Mataró no va fer cap concentració, cap minut de silenci, cap condemna institucional. Carlos Javier no era un "caído por España", per això no va merèixer cap recordatori. Només els companys i el moviments socials van servar la seva memòria a peu de carrer, topant, això sí, amb un mur d'incomprensió mediàtica i la barbàrie policial.

Ara, com si hi hagués morts de primera i morts de segona, el PSC de Mataró s'ha aferrat a la mort d'un guàrdia civil en un tiroteig amb membres d'ETA per espanyolitzar la política municipal i així, de passada, esmorteir l'impacte de la manifestació organitzada dissabte 1 de desembre per la Plataforma pel Dret de Decidir a Barcelona en l'opinió pública.

Doncs bé, ja hi tornem a ser amb el seu tema favorit: la lluita antiterrorista!

Davant d'això, dilluns 3 de desembre, la CUP ha explicat en una roda de premsa perquè no ha assistit a la concentració institucional de condemna i ha avançat que no pensa donar suport a la proposta de resolució de condemna. Alternativament, en el proper ple municipal, la CUP presentarà una resolució amb les següents propostes d'acord:

- Continuar el nostre compromís en suport al diàleg i la recerca d’un procés de pau. Considerem que l’objectiu de la pau és una prioritat política de màxima importància.

- Donar suport a iniciatives ciutadanes que cerquin la pau. No volem ser espectadors ni espectadores, i considerem imprescindible la participació activa de la societat civil per assolir aquest objectiu.

- Reafirmar que l'opció per la pau s'ha de donar en absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans com a drets col·lectius, per a totes les persones i pobles del món. Només un procés democràtic de negociació política permetrà una solució al conflicte. Tots i totes compartim que construir un escenari de pau requereix d’una realitat de no violència i respecte a tots els drets. Aquest és l'únic camí.

- Reafirmar la necessitat que en una futura negociació de pau, totes les parts implicades al conflicte, participin de la solució política.

- Demanar la presència d'institucions i persones d'àmbit internacional com a observadores i garants d'un nou procés de pau definitiu.

La proposta defensada per la CUP, tot i ser un emplaçament a la pau i el diàleg, ja compta amb el rebuig frontal dels representants del PSC (Ramon Bassas), PP (Paulí Mojedano) i ICV (Quitèria Guirao). Finalment, cal preguntar què entenen aquestes formacions com a "pau"?