Calen més Saïdes

El cas de discriminació i vexacions patides per la Sra. Saïda Saddouki en una comissaria de Mallorca per haver parlat en català no és un fet aïllat ni una rèmora del passat. No en va, la catalanofòbia ha estat, és i serà la ideologia de masses de l'espanyolisme.

Potser és l'excepció que confirma la norma, però seria bo que l'exemple de Saddouki no fos l'únic, i això només serà possible si la nostra actitud (com a catalans i com a catalanoparlants) envers la població nouvinguda esdevé veritablement oberta i acollidora.

Mobilitat i infrastructures al Maresme (versió PSC)

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal i el PSC diuen que ens estan “preparant el futur” en matèria d’infrastructures de mobilitat (viàries i ferroviàries).

El problema rau en què el PSC defensa un model basat en el creixement urbanístic i la depredació del territori. Per alimentar aquest creixement necessiten resoldre el col·lapse de la mobilitat. Conseqüentment, proposen convertir la carretera N-II en una cursa d’obstacles, augmentant la perillositat existent, la qual cosa comportarà un progressiu trasllat del trànsit cap a la C-32 de peatge; i, com a solució pal·liativa (!), els llumenetes del PSC proposen habilitar carrils laterals a la C-32.

Comptat i debatut, resulta que el PSC prioritza el transport privat i proposa fer més carreteres i mantenir els peatges existents a mans d’ACESA. La millora dels trens de rodalia, la interconnexió directa amb el Vallès i amb Girona, formalment també les contemplen, però resten en un segon pla.

D'aquesta manera, no és gens estrany que el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, tal i com explica el digital Capgròs, hagi aplaudit les intencions de Nadal afegint-hi que “no hi ha marxa enrere”. Si tenim en compte que aquest individu fou elegit amb els vots de PSC, CIU i ERC, es fa evident que aquestes formacions polítiques comparteixen la mateixa visió del territori i, per tant, caldrà corresponsabilitzar-les quan el col·lapse sigui encara més considerable i ja no ens quedi ni un metre quadrat de la comarca sense ciment o asfalt.

Personalment, opino que la “unitat d’acció” en matèria d’infrastructures viàries al Maresme és una urgència dels sectors dominants, aferrats als interessos del totxo. Per tant, no sé si riure o plorar, quan Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, en el seu blog, diu “sóc terriblement conscient que ara no val a badar, que cal acabar de discutir el que calgui però amb un únic objectiu: ser capaços de posar-nos d’acord ràpidament en el que cal fer i en com cal fer-ho.”

Coses del poder

Des de fa un parell de setmanes els dirigents d'ERC -sector oficial- (Huguet, Carod-Rovira, Puigcercós, etc.) estan proclamant la bona nova de la necessitat de dotar Catalunya (estricta) d'estructures d'estat. És a dir, davant les dissidències internes, han tornat a desenterrar el discurs sobiranista.

Dissabte 18 d'agost l'Huguet ens demanava que no ploréssim (!) i ahir, diumenge 26 d'agost, titllava d'infantils les crítiques a la seva col·laboració amb l'espanyolisme del PSC-PSOE. Es nota que l'Huguet té rodatge militant i per això fa un bon discurs ideològic, ara bé, maquillar el col·laboracionisme de l'enemic apel·lant a la cohesió social em sembla un malabarisme excessiu.

Sóc del parer, i ja fa temps que ho sostinc, que no n'hi ha prou amb detenir quotes de poder a les institucions, que és tant o més prioritari conquerir una hegemonia social a peu de carrer i... ai las! aquí és on el plantejament d'ERC grinyola de debò. A més a més, la condescendència amb el Zapatero i el Montilla, representa una claudicació progressiva dels ideals d’alliberament nacional i transformació social. Això és l’únic que pot explicar l’exigència de despolititzar la llengua, la confraternització amb empresaris als quals esperen convertir a la fe catalanista o la demanda de liberalitzar l’economia catalana.

Evidentment, considero que aquest camí no ens porta enlloc. I que hi ha exigències bàsiques que només es poden resoldre sobre la base de la mobilització social. Em refereixo, concretament, a la defensa de la llengua i del territori i a la lluita contra l’espoli fiscal. Per tant, si des de les instàncies de poder no es reforça la pressió social (la tensió democràtica), doncs això vol dir que el poder assolit no és útil a aquest propòsit i que tot seguirà igual o pitjor.

Ra-ta-tui i els “michelins” d’en Sarkozy

La influència dels mitjans de comunicació és molt més poderosa del que ens pensem. Les paraules i les imatges penetren en el nostre cervell de forma subtil, com aquell qui no vol. I quan te n’adones resulta que acabes dient “ra-ta-tui” a qualsevol ratolí dels contes del teu fill, amb la qual cosa col·labores –implícitament- en la propagació de l’estratègia ideològica i comercial de l’empresa Disney.

No hi ha res que sigui casualitat. Per tant, a qui pot estranyar que en el Telenotícies del vespre de dijous 23/08/07 la presentadora parlés dels “michelins” d’en Sarkozy? El barbarisme “michelin”es propagarà subtilment reforçat per la banalitat de la notícia, que, inevitablement, serà recordat per tothom cada cop que veiem en Sarkozy. Això passa perquè la política lingüística de TV3 es basa en l’ús d’un català fàcil i farcit de castellanismes, per tant, hagués estat un miracle que la presentadora s’atrevís a parlar dels “sacsons” d’en Sarkozy, tot i ser l’expressió correcta en català.

Retorn a Barcelona

He fet vacances a casa. He estat un mes tancat a Mataró (centre i rodalies). Dimarts passat vaig tornar a Barcelona per reincorporar-me a la feina. Tot i que ja ho sabia, he tornat a constatar un sentiment d'estranyesa, perquè a Barcelona hi ha molta immigració, molt de turisme i la llengua catalana és absolutament marginal.

Els draps bruts de l'apagada elèctrica

Llamps i trons! Canya al PSC-PSOE!

Després de l'apagada de llum a Barcelona alguns polítics van filtar un rumor a la premsa en què s'insinuava que l'empresa FECSA-ENDESA en comptes de millorar la infrastructura elèctrica de Catalunya es va dedicar a eixugar el dèficit del Fòrum de les Cultures de Barcelona. Sigui o no sigui veritat, després de llegir l'article "Dies de foscor, temps d'aclariments" de Joan Martí Colomer, de la Comissió Tècnica de la Plataforma No a la MAT, he sentit una gran indignació envers el PSC-PSOE i els seus dirigents polítics.

Colomer fa una repassada imprescindible per desemmascarar els xarlatans del PSC-PSOE: "Per una banda, el responsable polític de les polítiques energètiques a l'Estat espanyol és Joan Clos, exalcalde de Barcelona. El president de la Generalitat és José Montilla exresponsable d'energia al govern espanyol i la persona que va nomenar l'actual president de REE. Finalment, el secretari general d'energia de la Generalitat és Agustí Maure, exnúmero dos de REE. Ens volen fer creure que ningú sabia res de la manca d'inversions? Ens volen fer creure que ningú preveia aquesta apagada? Per què ara han posat el crit al cel i ningú abans havia dit res?"

Bé, ja ho veieu: una autèntica vergonya! Tot i així, aquests pardals no sols no dimiteixen sinó que encara gosen justificar el monopoli de Red Eléctrica Espanyola (REE) i de FECSA-ENDESA, la centralizació de la xarxa elèctrica i les línies d'alta tensió!

Sant Pol de Mar es manifesta per salvar el litoral

Pancartes contra la passera

Pancartes i gent de tota mena a la plaça de la Vila

Els Mossos identificant els organitzadors de la convocatòria

Avui he anat a Sant Pol de Mar, perquè fa uns dies la “Plataforma Sant Pol un poble”, impulsada per gent jove i independentista, ens va demanar el seu suport per plantar a les actuacions urbanístiques de l’Ajuntament. El cas és que en el darrer ple municipal els membres de govern, format per CiU, ERC i ICV van aprovar fer una passera, que segons el projecte presentat per Renfe i els responsables de Costes (Ministerio), consisteix a blindar l’estació de tren amb un mur de vidre davant de la façana marítima a més a mésde menjar-se una llenca de la platja i de la zona que hi ha a l’escullera de davant de l’estació.

El regidor de medi ambient, d’ICV, segons m’han explicat, es va negar a deixar que la ciutadania opinés sobre aquest afer i la tensió va fer vessar el got. Resultat: avui dijous el poble s’ha manifestat. La concentració inicial s’ha fet a la plaça de la vila i malgrat les identificacions dels Mossos, s’ha realitzat sense cap incident i amb una gran assistència, pel cap baix unes quatre-centes persones. S’han cridat lemes contra la construcció de la passera, en defensa de la platja i molta gent duia les seves pròpies pancartes.

Tant a l’inici com al final de la manifestació s’ha esmentat el suport donat per la CUP. De fet, a la cloenda de la manifestació, el portaveu de la CUP de Pineda de Mar, ha realitzat un breu parlament als veïns i les veïnes de Sant Pol de Mar per seguir endavant i guanyar la lluita contra la passera, per tal de garantir la preservació del paisatge litoral. He tornat a corre-cuita perquè l’Otger remugava, però molt satisfet de veure que hi ha gent que s’estima el territori de debò! Des de Mataró: compteu amb el nostre suport i solidaritat!