Una condemna retòrica i buida de contingut

El Ple municipal de l'Ajuntament de Mataró, celebrat el 8 de gener de 2009, va aprovar una declaració descafeïnada de condemna dels atacs d'Israel a Gaza. La proposta va ser presentada, sense debat previ, pel govern municipal (PSC, ICV-EUiA i Esquerra) i va comptar -in extremis- amb els suports de CiU i PP. Ara bé, la CUP no es va adherir al "consens majoritari"; va votar-hi en contra i va mantenir la coherència fins al final, exigint el trencament de relacions comercials, armamentístiques i de cooperació amb l'estat d'Israel, tal i com plantegen els moviments socials de solidaritat amb el poble palestí.

D'altra banda, com ja havíem advertit, la posició d'ICV-EUiA, formació que quan li convé abandera el "no a la guerra", va ser contradictòria i força ambigua, perquè alhora que transaccionaven amb el PP anunciaven (potser per fer-se perdonar...) que també donaven suport a la proposta de la CUP. I així va ser. Les dues regidores d'ICV-EUiA van optar per jugar a dues bandes, conscients que el discurs públic de la seva formació i dels moviments socials és contradiu amb la declaració que finalment ha estat aprovada a l'Ajuntament de Mataró.

L'única dada positiva va ser la mobilització ciutadana, que ahir va tornar a congregar a centenars de persones solidàries amb Palestina a davant de l'Ajuntament de Mataró, convocades per la Plataforma Mataró Aturem la Guerra. Sense mobilització, no existim. Sense pressió social i econòmica, Israel continuarà massacrant el poble palestí.

Joc d'ous amb Palestina de fons

L'èxit de la concentració solidària amb Gaza feta el passat dia a 1 de gener, ha servit perquè en un temps rècord (menys de 24 hores) els grups polítics del govern de Mataró (PSC, ICV i Esquerra) hagin presentat una proposta de resolució per ser debatuda al Ple municipal del 8 de gener. És un text elaborat a corre-cuita i molt aigualit; parteix de la consideració de Hamàs com a organització terrorista culpable d'haver trencat "una treva", equipara víctimes i botxins, opressors i oprimits, i ni tan sols es planteja una de les reivindicacions formulades per la Plataforma Mataró Aturem la Guerra: la suspensió de tota relació, tractat econòmic o subministrament d'armes a l'estat genocida d'Israel.

Sorprèn que ICV-EUiA es presti a una rebaixa de plantejaments en aquests termes i, si més no, sembla que les paraules d'un destacat militant (recollides per Maresme Digital TV) no concorden amb el discurs oficial del càrrecs electes de la seva formació.

Si la rebaixa es va pactar per tal d'aconseguir l'adhesió de CiU i el PP, penso que l'hauran cagat de ple, perquè d'una banda, des de CiU ja han dit que ho estudiaran i s'han escudat en el tòpic conservador de "no hi ha bons ni dolents"; d'altra banda, el PP s'ha exclamat contra els manifestants que el dia 1 de gener érem davant de l'Ajuntament i ha dit que no donarà suport a cap resolució solidària amb Palestina (of course!).

Vist el panorama, la gent de la CUP de Mataró, que tenim molt viu el record dels nens i les nenes palestins que vàrem acollir el passat estiu a la nostra ciutat, estem més en sintonia amb els moviments socials de solidaritat que demanen "Prou complicitat amb la massacre del poble palestí". En qualsevol cas, caldrà veure com es resol el tema i arribat el moment, si no es millora el text proposat, caldrà explicar públicament com el govern municipal de Mataró potineja i buida de contingut els sentiments de pau de la gent.

Passi el que passi, dijous 8 de gener cal que ens tornem a concentrar davant de l'Ajuntament, perquè si no hi ha mobilització ens faran callar i acceptar la pau dels poderosos, que és la pau dels cementiris.

Mataró solidari amb Palestina

Gaza es troba a la part meridional de Palestina. És una llenca de terra amb una superfície similar a la comarca del Maresme, però en la qual hi viuen confinats prop d'un milió i mig de palestins. Gaza està a tocar del mar, pel sud fa frontera amb Egipte, però està literalment encerclada i assetjada per l'estat d'Israel. En aquesta franja hi governen els seguidors del grup polític islamista Hamàs que, per mer instint de supervivència, segueixen una política de confrontació total amb l'estat d'Israel; conseqüentment, el món occidental els ha etiquetat de terroristes. En canvi, el govern de l'Autoritat Nacional Palestina establert a Cisjordània està a mans d'Al-Fatah, que practica una política més conciliadora i rep bona part de l'ajut internacional. La imatge vacil·lant de Mahmud Abbas davant del crims contra la humanitat perpetrats pels israelians a Gaza, el situa en un paper galdós davant del seu propi poble. Certament, aquesta imatge de divisió del bloc palestí és la cara més amarga de l'ocupació israeliana i posa de relleu l'estratègia de la divisió emprada arreu pels imperialistes.

Avui, 1 de gener de 2009, a Mataró s'ha realitzat una concentració solidària amb Gaza, convocada amb el lema genèric “Aturem la guerra. No al genocidi del poble palestí”. Ha estat un èxit de convocatòria, segurament, inèdit per a molts vianants, però que reflecteix bé la realitat sociològica de la nostra ciutat. Malgrat tot, el fet que la mobilització hagi estat liderada i monopolitzada per l'entitat socioreligiosa Forjadores de la Vida, m'ha creat una sensació rara.

En qualsevol cas, la Plataforma Mataró Aturem la Guerra ha enviat una carta a tots els grups polítics amb la petició d'aprovar, en el proper Ple Municipal del 8 de gener, una resolució de “condemna dels crims de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza, exigint, alhora, que s'aturi d’immediat aquest genocidi contra el poble palestí, suspenent tota relació / tractats econòmics / subministrament d'armes a l'estat d'Israel i demanant responsabilitats”. Paral·lelament, la Plataforma ha convocat una nova concentració davant de l'Ajuntament, dijous 8 de gener de les 19.00 hores de la tarda. Penso que és una bona iniciativa, perquè canalitza una resposta ciutadana unitària i, de segur, que des de la CUP (que el passat estiu vam tenir el goig d'acollir un grup de nens i nenes de Palestina a la nostra ciutat) hi donarem el nostre suport.

Ludoteca i fira de l'infant

Fa uns dies vaig gastar-me un grapat de calerons a la Casa Graupera i em van donar tres vals d'una hora i mitja (per un valor de 4 euros cadascun) per aparcar els fills a la ludoteca de Nadal per a nens i nenes de 3 a 7 anys organitzada per l'associació Comerç Mataró Centre amb el suport de l'IMPEM.

No faré ús d'aquest servei, però igual que amb els vals d'aparcament, és un incentiu més perquè els potencials consumidors facin les seves compres al Centre. Ara bé, el fet que aquesta ludoteca s'ubiqui a l'edifici de l'Escola Pia Santa Anna del Torrent m'obliga a fer dues consideracions: en primer lloc, m'indigna que la ludoteca s'hagi organitzat -amb el suport de l'IMPEM (diner públic)- en una escola privada i no, per exemple, al CEIP Angeleta Ferrer que és a tocar; i, segona observació, altre cop es posa de manifest la manca d'equipaments públics existents a la nostra ciutat i, en concret, al sector del Centre, on la majoria estan a mans d'iniciatives confessionals o interessos privats.

Sense desmerèixer la iniciativa de Comerç Mataró Centre, considero més enriquidor aparcar el consumisme i aprofitar els quatre dies de festa que tinc compartint el màxim d'estones de lleure amb els meus fills. Per tant, després d'haver esgotat les passejades de rigor, una de les poques opcions interessants que ofereix la nostra ciutat és fer una escapada a les fires de l'infant que organitza el Servei de Joventut en diversos centres cívics i escoles.

Avui he estat al Centre Cívic de Pla d'en Boet, i l'experiència ha estat positiva, malgrat que les joguines estaven un xic atrotinades i els espais de joc eren insuficients. Tal i com ja em temia, he constatat la precarietat de recursos destinats als més petits de la ciutat. Tot i això, m'ha complagut trobar l'edifici ocupat per un munt de nens i nenes, que per uns dies donaran vida i veritable sentit a un equipament que la resta de l'any està segrestat per la burocràcia municipal i els estudis de Mataró Ràdio i Maresme Digital TV.

Tots els nens del meu carrer

volen jocs, volen somriure.

tots els nens del meu carrer,

volen créixer i viure bé.

Un company per fer tabola,

una casa i una escola.

tots els nens del meu carrer

volen créixer i viure bé.

Tots els nens de la ciutat,

volen pares ben alegres,

tots els nens de la ciutat,

volen pau i germandat.

Si la pau sempre fa falta,

ho direm amb veu ben alta,

tots els nens de la ciutat,

volen pau i germandat.

Cada nen del meu país,

obre els ulls amb esperança,

cada nen del meu país,

té el desig de ser feliç.

Tots els nens cantem cançons,

perquè els homes ens escoltin,

Tots els nens cantem cançons,

perquè els homes siguin bons.

Si cantant el pit s'eixampla,

també el cor es fa més ample,

tots els nens cantem cançons,

perquè els homes siguin bons.

(lletra de J.M. Espinàs)

Ego te absolvo

Fa uns dies vaig reproduir un article de Joan Solà en què es denunciava la col·locació al carrer de Sant Josep de Mataró d'una placa escrita en castellà commemorativa del 150 aniversari de les Germanes Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Les queixes han donat el seu fruit i en pocs dies la comunitat religiosa al·ludida ha canviat la placa per una altra escrita en català, la qual cosa és un punt a favor seu. Ara bé, aquí es demostra la crua realitat: mai podem abaixar la guàrdia i sempre cal estar alerta i disposats a defensar l'ús quotidià i normalitzat de la llengua catalana en tots els àmbits.

El Tió i la Sibil·la

El Tió és una tradició ancestral precristiana que perviu en les celebracions nadalenques de la nostra terra. Enguany, mentre fèiem cagar el Tió escoltàvem sorpresos que els veïns del pis de sota -castellanoparlants- també feien el mateix. Malgrat que els aparadors comercials, els balcons dels carrers i la televisió mostrin l'omnipotència de l'home de la barba (a) "Papá Noel", estic convençut que la gent no és ximpleta i no es resigna a la superficialitat del consumisme i cerca l'autenticitat i símbols que els arrelin al país. Això sí, el proper Nadal proposaré fer una campanya pública i militant per conscienciar, si més no, els comerciants de Mataró perquè desterrin els homes barbuts i prestigiïn el Tió, igual que han fet els comerços d'Olot o diversos col·lectius d'Osona que han impulsat la figura alternativa de l'Oncle Buscall (repartidor de tions).



D'altra banda, tot i ser ateu, penso que és una llàstima que a la Comunitat Autònoma de Catalunya no puguem visionar IB3 a la TDT per gaudir del Cant de la Sibil·la de la Seu de Mallorca, un cant litúrgic català d'origen medieval. Les Sibil·les anunciaven l'arribada d'un infant cridat a salvar el món. Tot i ser una tradició precristiana, el cristianisme la va incorporar en la missa del Gall, on apareix associada a la figura del Redemptor i anuncia el Judici Final. En aquest sentit, entenc que el Nadal també és un bon motiu per fer visibles els Països Catalans i cal aprofitar-ho.

Diàleg

En una entrevista a LA DIRECTA (NÚM. 119, del 10/12/08) el cantant basc Fermín Muguruza comentava que l'independentisme d'esquerres del seu país es troba en moment de desconcert i deia que "la lluita és el diàleg". Ara bé, l'estat d'excepció imposat per l'Estat espanyol al País Basc sembla que farà difícil qualsevol temptativa de diàleg. L'estratègia d'identificar amb ETA a tothom que es bellugui no sols és perversa sinó que acaba reforçant la dinàmica de confrontació militar, prova d'això és la notícia donada pel diari GARA en la que 10 militants de moviments socials bascos, tips de ser perseguits com a presumptes etarres, anuncien a cara descoberta que agafen les armes i es fan d'ETA.

Cadascú pot interpretar-ho com vulgui, però a mi em sembla que aquesta és una conseqüència lògica de la política espanyolista i, malgrat els èxits puntuals, en les actuals circumstàncies -i vist amb perspectiva- tant la llei de partits com la repressió policial estan abocades al fracàs més absolut. Passarà Zapatero i la guerra continuarà i, amb ella, el patiment i les morts.

Per tot plegat, resulta penós que els espanyolistes de la meva ciutat (Mataró), pretenguin traslladar al ple municipal el debat sobre la dissolució dels ajuntaments governats per ANB. Si realment volem que la pau sigui una realitat al País Basc, no podem enrocar-nos en la dinàmica de confrontació existent i sí que hem defensar un marc polític on hi siguin presents totes les opcions polítiques sobre la base del diàleg. Penso que és un error tapar-nos els ulls, les orelles i callar, sobretot si tenim present l'experiència d'Irlanda, que ja fa una dècada que ens dóna una sèrie de pistes de com s'ha de resoldre un conflicte d'aquest tipus.

"Es el juego del gato y el ratón tus mejores años clandestinidad

no es muy difícil claudicar esto empieza a ser un laberinto
¿donde esta la salida?



Estas asustado tu vida va en ello pero alguien debe tirar del gatillo



Tu infantil sueño de loco no es respuesta demencial

este juego a terminado mucho antes de empezar



Anónimo luchador nunca tendrán las armas la razón

pero cuando se aprende a llorar por algo

también se aprende a defenderlo



Estas asustado tu vida va en ello pero alguien debe tirar del gatillo."



NO HAY TREGUA (BARRICADA)