Mullena solidària

Xim, xim, xim,
cau la pluja,
xim, xim, xim,
en el carrer,
xim, xim, xim,
tot es mulla,
xim, xim, xim,
i jo també.

En els dos últims dies ha plogut sense interrupció i des de fa molt de temps (2 o 3 anys?) no recordo tanta pluja. Malgrat la pluja persistent, aquesta tarda he anat a la manifestació per la llibertat d'en Franki amb el meu fill Otger.

Feia molt de temps que no em manifestava a Barcelona. He observat amb atenció el desplegament policial, d'ambulàncies i escombriaires que havien d'acompanyar la manifestació i, amb un xic d'incredulitat, he pensat “això és nou, oi? abans no passava?”.

Plovia molt, però contra tot pronòstic hi havia un munt de gent que no ha passat per alt la gravetat dels fets: des del dia 28 d'abril hi ha un jove terrassenc empresonat per ordre d'un jutge espanyolista que li ha imputat delicte d'ultratge a la bandera espanyola i atemptat a l'autoritat. A la mani he retrobat cares conegudes, però he hagut de plegar veles abans d'hora amb la convicció de seguir endavant, ja que que tenim un llarg camí per recórrer.