Cal reconèixer que l'anàlisi de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 fet per Endavant-OSAN és una aportació interessant que cal tenir en consideració. No entraré en detalls i discrepàncies puntuals. En resum, els companys i les companyes d'Endavant ens recorden allò que ja sabíem i que no podem perdre mai de vista: "Les CUP han de servir de revulsiu i de caixa ressonància de les reivindicaions populars i ciutadanes, esdevenint un suport fonamental en la lluita per la construcció d'un contrapoder popular als estats opressors. Això vol dir promoure un teixit social autònom i crític amb l'estat (...). L'única garantia real per al creixement i l'extensió de les CUP és que contribueixin a la construcció d'un teixit associatiu fort i actiu, amb unscasals i ateneus populars forts i oberts al conjunt del poble, que siguin un referent per les lluites populars de cada vila i cada comarca".
Totalment d'acord.
Però, per comprendre què pretenen realment els companys i les companyes d'Endavant, cal llegir un article publicat a la revista Tanyada (setembre 2007), titulat "Sobre la lluita institucional i electoral de l'esquerra independentista". Ací ens exposen el caràcter intrínsecament reformista de la lluita institucional al si dels Parlaments burgesos, que són usats per crear consens i desactivar les lluites revolucionàries, i les limitacions de l'àmbit municipal. Critiquen les persones que pretenen articular la unitat popular a partir d'una candidatura electoral (totalment d'acord) i, tot seguit, entren en matèria, i ens comenten que és "insostenible la idea, apuntada des de certs sectors de l'EI, que caldria constituir els òrgans nacionals de les CUP en direcció política del moviment". Conseqüentment, ens diuen: "cal combatre la idea d'organitzar el moviment al voltant de les CUP" i plantegen una sèrie d'interrogants (amb resposta implícita): "què és l'esquerra independentista? Qui defineix l'estratègia de l'esquerra independentista? Qui hauria de marcar la direcció política de les CUP?". I, sorpresa! "Com que cap organització ha aconseguit la legitimitat necessària per establir aquesta direcció cal treballar amb més decisió que mai per constituir, o enfortir si ja hi són, els organismes polítics o sectorials que tinguin aquesta legitimitat davant la base militant de les CUP i la seva direcció nacional."
Bé, donaré tres opinions al respecte, amb voluntat constructiva:
1. L'esquerranisme està perfectament descrit d'ençà que Lenin escriví "La malaltia infantil de l'extemisme d'esquerra en el comunisme". En relació a la descripció maligna de la lluita institucional i a les limitacions de l'àmbit municipalista, el to de l'article sembla més propi d'uns seguidors d'Amadeo Bordiga que no pas d'una organització que s'autoproclama marxista.
2. La interpretació que fa Endavant en relació a la CUP posa de manifest la seva feblesa orgànica. En qualsevol cas, jo crec que la CUP no necessita cap tutela, sinó un moviment indepenentista unit per una mateixa "alternativa política", menys fraccionat en capelletes i sectarismes i que la faci servir com a instrument i marca pública, de la mateixa manera (per citar un exemple conegut) que en el seu dia al País Basc HB era la cara pública de l'Alternativa KAS.
3. Sense direcció política nacional no anem enlloc. Finalment, algú diu les coses pel seu nom. En això, per tant, coincidim, ara bé, compte: per constituir una coordinadora, direcció o bloc estratègic cal arraconar les exclusions sectàries (qui té legitimitat per excloure a qui?) i tenir clar que el que prima és la definició de l'estratègia (alternativa política) i dels instruments (organitzacions) que han de desenvolupar la tàctica.
Definitivament, l'actual problema de l'EI (la seva invisibilització, com ha dit algú) no és la manca d'unitat d'acció sinó la manca d'una direcció política nacional (estratègica) que coordini, marqui els ritmes, prioritats i estableixi quines han de ser les "marques públiques" compartides per tota la militància, sigui d'Endavant, de Maulets, de CAJEI, de l'MDT, la SEPC, dels Casals, Alerta Solidària o de la CUP.
