Diguin el que diguin, rebutgem la Constitució espanyola

Dijous 9 de desembre la CUP i Maulets ens hem concentrat per rebutjar públicament l'acte institucional en motiu del dia de la Constitució espanyola organitzat per l'Ajuntament de Mataró.

Aquest acte és fruit d'una proposta del PP a la qual el PSC-PSOE de Mataró hi va donar suport incondicional, i que des de fa tres anys la CUP rebutja a peu de carrer, ja que entenem que la Constitució espanyola és una llei opressora que nega l'existència del poble català com a subjecte de drets: ens nega l'autodeterminació, ens nega la sobirania fiscal, ens imposa la Monarquia, manté els privilegis de la llengua castellana, imposa l'economia capitalista, manté els privilegis de l'Església Catòlica i la primacia de l'Exèrcit en els afers polítics (art. 8 CE).

L'aposta de la CUP passa per l'exercici de l'autodeterminació, per assolir la independència dels Països Catalans, com a primer pas per a una transformació social a favor de les classes populars.

No es pot esperar res d'una Constitució que va ser pactada amb els franquistes. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut no és cap novetat ja que es limita a constatar, tal i com fa anys que denuncia l'esquerra independentista, que la voluntat del poble català, lliurement, democràticament i majoritàriament expressada a les urnes, no hi cap a la Constitució del Regne d’Espanya.

Les lleis totalitàries, no sols no van ser abolides, sinó que són recuperades i aplicades pel govern espanyol de Rodríguez Zapatero, tal i com ha succeït amb la recent militarització dels aeroports en motiu del conflicte laboral amb els controladors aeris.

Per aquests motius, la CUP va proposar al Ple Municipal de novembre declarar “Mataró ciutat moralment exclosa de la Constitució espanyola”, igual que fins a la data ja han fet més de 110 municipis catalans en resposta a la retallada de drets nacionals provocada per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut.

Lamentablement, a Mataró, PSC-PSOE, PP, ICV-EUiA i CiU s’hi van oposar i amb actes i celebracions com les d'avui aquests partits segueixen insistint en la idea de salvar Espanya i els interessos polítics i econòmics de les classes dominants i dels poders fàctics.

Clar i català: a Mataró es censura!

Enguany, durant Les Santes, la festa major de Mataró, Maulets va despenjar una pancarta gegant reivindicant la retirada de la bandera espanyola que oneja a l'Ajuntament des d'un balcó particular i amb el permís del seu propietari.

La pancarta no va agradar gens als qui ens manen. Davant la impossibilitat d'accedir al balcó des d'on es va despenjar la pancarta, els operaris de la brigada municipal, per tal de complir amb les ordres polítiques van recórrer a una grua que usa el servei de manteniment i van aconseguir retirar la pancarta.

La CUP va portar el tema al Ple del 2 de setembre i el Govern municipal de Mataró (PSC-ICV-Esquera), d'acord amb l'explicació donada pel regidor de via pública, Sr. Francesc Melero, va justificar la censura política com a un simple tràmit en compliment de la normativa de publicitat i a més a més va amenaçar amb multar els "infractors" que van col·locar la pancarta "il·legal".

És obvi que la pancarta independentista va ser retirada perquè qüestionava la lògica del poder i l'espanyolisme dels nostres governants municipals. En aquest cas la normativa de publicitat s'ha usat, tal i com ja és habitual, com a un instrument de censura contra l'esquerra independentista. I és que a Mataró, si no ets de la seva corda, has d'acceptar que t'apliquin correctius antidemocràtics, igual que en temps de la Dictadura...

Prou repressió a l'independentisme català: Eudald llibertat!

Dimarts 24 d'agost de 2010 els Mossos de Mataró han detingut el company i militant independentista Eudald Calvo a instàncies del Jutjat de Cerdanyola del Vallès acusat de forma inconcreta d'associació il·lícita i danys. A les 20 h.- unes 80 persones, entre familiars i amics, ens hem concentrat davant la comissaria de Mataró.

Poca estona després la policia ha carregat contra els concentrats amb violència, han arrencat les pancartes, han contusionat 9 persones i s'han endut a cops a l'Adrià, germà de l'Eudald, cap l'interior de la comissaria (detingut) mentre colpejaven, fins a deixar-lo estès a terra, el pare dels dos joves detinguts. Els caps dels Mossos han justificat l'ús de la violència dient que el detingut havia traspassat el perímetre de seguretat de la comissaria.

En pocs minuts la policia municipal ha tallat tots els carrers contigus, coma mínim en quatre punts distints. El veïnat i els passavolants no donaven crèdit al que succeïa.

Per què han detingut l'Eudald? Per què ens han tractat amb tanta violència? Per què tanta impunitat?

Penso que tot ha succeït perquè no hi havia premsa, perquè som independentistes d'esquerres, perquè ens la tenen jurada i perquè hi ha una directriu política molt clara: reprimir la militància més activa de l'esquerra independentista perquè serveixi d'escarment a la resta. 

Avui patim per l'Eduald, l'Adrià i els seus pares. Però, igual que en tots els casos de repressió política, no es tracta d'una qüestió individual sinó d'una situació que ens afecta a tots i a totes les que defensem la llibertat dels Països Catalans. 

Ara és el moment de la mobilització i de la solidaritat activa. Cal explicar a tothom el cas de l'Eudald. Cal relcamar la retirada de tots els càrrecs. Cal que tothom vegi amb els seus propis ulls què fan els Mossos amb els joves independentistes. I, finalment, cal exigir responsabilitats als càrrecs polítics d'uns policies que, massa sovint, no mereixen la senyera que llueixen al seu uniforme.

[Edito 25.08.10] A quarts de tres de la matinada la Fiscalia de Menors ha permès que l'Adrià Calvo tornés a casa, després de ser detingut durant la concentració de solidaritat amb el seu germà. L'Eudald Calvo declara avui, a les 9 del matí als Jutjats de Mataró, on s'ha convocat una concentració solidària.

[Edito 25.08.10 bis] A quarts  d'11 del matí, l'Eudald ha sortit al carrer després de declarar al Jutjat de Mataró: llibertat amb càrrecs.

Contra la sentència: independència!

Dijous 1 de juliol, poc abans de l'inici del Ple municipal, un centenar de persones ens hem concentrat davant de l'Ajuntament de Mataró per dir prou als estatuts i a aquells que es creuen amb el dret de decidir per sobre de la voluntat del poble català.

S'ha  llegit un manifest de la CUP de Mataró i Maulets del Maresme, exposant que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol posa punt i final a la via autonomista. També s'ha fet una crida a la mobilització per assistir a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, convocada per Òmnium Cultural amb el lema "Nosaltres decidim, Som una nació, ", per tal de fer evident que ja hi ha una majoria social partidària de la independència i, d'aquesta manera, arraconar els sectors que postulen la defensa hipòcrita de l'Estatut d'Autonomia i la dependència envers l'Estat espanyol.

Més tard el Ple municipal ha debatut una resolució d'urgència en defensa de l'Estatut, presentada per ICV-EUiA, PSC-PSOE, Esquerra i CiU, que ha estat rebatuda per una moció alternativa de la CUP, que tot i no prosperar, proposava plantejar de forma inequívoca una resposta independentista a la sentència de l'Estaut en els següents termes:

1. Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Mataró envers la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, atès que representa una agressió inacceptable cap al poble català.

2. Constatar l’exhauriment del cicle autonòmic iniciat el 1979 i expressar el ferm compromís de l’Ajuntament de Mataró en la defensa del dret del poble català a autodeterminar-se i constituir un estat propi. 3. Instar a tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya que convoquin un Referèndum Nacional sobre la Independència com a resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut.   

4. Donar suport i convidar a la ciutadania a participar a la manifestació del 10 de juliol a Barcelona, convocada per Òmnium Cultural amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Finalment, el debat sobre la independència s'ha reproduït en la proposta de retirada de la bandera espanyola, presentada per la CUP, un moment en què membres de Maulets presents a la sala de plens han exhibit estelades i una pancarta. Novament, el Ple mataroní, amb els vots en contra de ICV-EUiA, PSC-PSOE i PP ha refusat retirar la bandera espanyola.

Mataró fa botifarra a la Hispanitat!

Ahir, a Mataró, es va realitzar la catorzena edició de la botifarrada a la hispanitat. Catorze anys fent botifarra ens donen una idea molt clara del rebuig existent a la nostra ciutat envers aquesta celebració imperialista.

Rebutgem el 12 d'octubre perquè som catalans i no pas espanyols, perquè és una festivitat imposada per l'Estat ocupant, perquè és la festa dels tricornis i perquè en realitat la seva "fiesta nazional" és una demostració intolerable de la violència, que és la raó primigènia de l'existència de l'Estat espanyol.

El culte a la violència està pensat per infondre por i submissió, per això (tot i que per a ells sigui un "coñazo") cada any organitzen una ostentosa desfilada militar televisada en directe i donen cobertura legal i policial als actes feixistes en els territoris dissidents (llegiu: Països Catalans). Tot plegat és execrable i denota la feble cultura democràtica de l'Estat espanyol i la d'aquells qui l'emparen i defensen. Malgrat tot, aquí estem: fent botifarra!

Glòria a les Santes: visca Mataró i visca la Terra!

Aquest vespre han començat Les Santes 2008, la festa major de Mataró. En el seu discurs, l'alcalde ha recordat els joves que fa 70 anys van morir a la batalla de l'Ebre i si més no ha donat un xic de sentit a la moció que vàrem aprovada al darrer ple de juliol. La gent de la CUP hem editat unes samarretes i hem acudit a La Crida vestits de groc i amb el lema "Per una festa major popular" junt amb joves de Maulets, que han omplert la Riera d'estelades, plafons, pancartes i cartells demanant la retirada de la bandera espanyola. En aquest punt, però, no ha canviat res i, malgrat els nostres esforços, la simbologia de l'estat opressor es manté intacta ...


Sigui com sigui, la festa (i la lluita) continua!

Atac feixista al Casal Fèlix Cucurull de Mataró

Diumenge 20 de juliol el Casal Fèlix Cucurull de Mataró (seu social de la CUP i de Maulets), ubicat al carrer d'Amàlia 16 baix, ha estat objecte d'un atac feixista. El pany de la persiana ha estat forçat i els autors de l'atac han guixat proclames falangistes i espanyolistes, tant a la persiana com a les parets adjacents.

Aquest ja és el segon atac que pateix el Casal, el primer, es va produir el 13 de febrer de l'any 2000, quan uns feixistes van intentar calar-hi foc amb 3 persones a dins.

L'atac d'aquest darrer cap de setmana s'inscriu en ple auge de l'espanyolisme, quan no fa ni tres setmanes que, arran de la final de l'Eurocopa de futbol, la nostra ciutat es van convertir en l'escenari d'actes de violència espanyolista i d'ostentació de simbologia feixista, tot davant la passivitat de les autoritats.

L'atac coincideix amb la incidència social de les crítiques que duem a terme les entitats usuàries del Casal, que en els darrers dies hem posat en evidència les irregularitats urbanístiques del sector de Can Fàbregas i de Caralt o els favoritismes envers l'ex-cap de la policia local. Casual, si més no, oi?

Si l'objectiu és acovardir-nos o silenciar-nos... ja cal que es calcin , perquè l'esquerra independentista tenim corda per uns quants anys! En qualsevol cas, la conclusió és: el feixisme avança si no se'l combat i, per això, més enllà de l'atac sofert, exigirem responsabilitats al govern municipal per la passivitat envers els actes de violència espanyolista i feixista del passat 30 de juny, perquè aquella permissivitat amb què van actuar els ha envalentit i ara "alguns" es pensen que són els reis del mambo... però, s'equivoquen, perquè no estem disposats a ajupir-nos.

Mataró antifeixista: NO PASSARAN!

Cas Cernuda: acció de Maulets

Maulets ha lliurat una panera de licors a la comissaria de la policia local de Mataró, per denunciar públicament que l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), hagi creat un càrrec de confiança a l'empresa municipal GINTRA per a l'ex-cap de la policia local, condemnat i expedientat per conduir en estat d'embriaguesa. La "recol·locació" del Sr. Cernuda costarà 60.000 euros anuals a les arques municipals, la qual cosa és una autèntica VERGONYA!

1 de maig: més enllà de les consignes

Mentre a molts països no és un dia festiu, aquí sembla com si encara perdurés la perversió franquista de "San José Obrero". Tenim un dia festiu pensat per desvirtuar i esmorteir la reivindicació de la classe treballadora. Jo no sé si en aquestes condicions l'1 de maig és recuperable, però també penso que és una fita històrica que no podem abandonar a mans dels sindicats i dels partits venuts al Poder.

Per això, és molt saludable que hi hagi una resposta de col·lectius juvenils com Maulets assenyalant sense embuts el sindicalisme groc; igualment, comparteixo al 100% els lemes de la manifestació anticapitalista de Barcelona (la precarietat i els baixos salaris esclavitzen / la hipoteca i els lloguers ofeguen / el tripartit deslocalitza, privatitza i reprimeix).

Però, malgrat tot, penso que no ens podem quedar satisfets amb repetir consignes. Amb l'agitació no n'hi ha prou. Si de debò volem construir una alternativa social, política i cultural cal enfortir les organitzacions nacional-populars i, especialment, el sindicalisme nacional i de classe; però, a més a més, és indispensable aprofundir en el debat i la lluita ideològica per disposar d'eines d'anàlisi de la realitat que ens envolta.

Precisament, en el terreny ideològic penso que cal prestar molta atenció a les aportacions transversals fetes pels sindicalistes per la sobirania, pels seminaris d'economia crítica, per la campanya del decreixement econòmic i per algunes experiències internacionals com ara l'alternativa bolivariana.

Fem país: acció contra la censura del PSC

Pancarta desplegada per Maulets: "El PSC censura l'estelada"

Molta gent ha aplaudit l'acció de Maulets

Denunciant l'espanyolisme del PSC

Avui hem fet país. Però, a la ciutat de Mataró no podem fer país sense denunciar els llops espanyolistes que, com passava avui, acudien vestits de "xais catalanistes" en l'acte institucional d'hissada de la bandera catalana que han plantat a la plaça de Santa Anna.

Com ja vàrem dir, treure la bandera espanyola hagués estat més barat i, sobretot, hauria estat un acte d'afirmació nacional catalana més transcendent. Però, amb el PSC al capdavant del govern municipal tripartit, això és impensable.

El protocol s'ha complert tal i com estava previst: un castell dels Capgrossos, la hissada solemne de la Senyera i una coral que ha interpretat el Cant de la Senyera.

Però, per sort (!) a Mataró hi ha els joves de Maulets, que es resisteixen a callar i que són com un gra al cul dels polítics de l'Ajuntament. Avui, Maulets ha posat el dit a la nafra desplegant una pancarta on s'hi llegia "El PSC censura l'estelada", fent al·lusió als cartells i els programes d'actes de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc requisats per ordre de la regidora de Gent Gran, Carme Esteban (PSC), perquè segons ella i el seu partit eren políticament incorrectes pel sol fet de tenir una estelada i un mapa dels Països Catalans.

Nota final. Quan el protocol ha donat per acabat l'acte, hem cantat els Segadors i una part del públic ens ha acompanyat i ha aplaudit l'acció de Maulets.

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

15 anys són molts anys. Són massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremeiable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el món que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.

Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells són les veritables víctimes d’aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres els oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.

Maleïda aquella data fosca d'abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d’espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia,de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d'un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.

Avui, 15 anys després, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d'estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d'assassinats i represaliats pel franquisme i postfranquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d’altres invisibles per institucions i governs.

La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d'emancipació i solidaritat, de defensa d'una terra, d'un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.

Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazisme reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals per al sistema com son España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan “inofensius” com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d'odi i violència.

No podem perdonar. No hem d'oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel·lia i dignitat. Nosaltresestimem tot el que això representa. Tant de bo Guillem poguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre món totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l'alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.

Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d'aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició. Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.

Guillem Agulló: la lluita continua!

Ni oblit, ni perdó!

Signen: Maulets, Assemblea Terra, Ateneu Popular de El Carme, Ateneu "Arrels" de Beniarrés, Ateneu "LaForca" de Carcaixent, Centre Social "Terra" de Benimaclet, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Endavant, Alerta Solidària, COS, Espai País Valencià, Ca Bassot de Burjassot, Ca Revolta, La Canterella de Godella, Assemblea de valencians i valencianes de Montcada, Antifeixistes de l'Horta, antifeixistes.org, Acció PopularContra la Impunitat, C.A.T, Assemblea de Joves de Pego, Col·lectiu Arrels de la Marina, Casal Popular de Castelló, Grup de Muntanya Viarany, Assemblea de veïns de Benimaclet, Col·lectiu Estrella Roja de Benimaclet, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Colla de Dimonis de Benimaclet, C.S.A. "El Montó" d'Alcàsser, Intersindical Valenciana, SEPC

20 anys de Maulets

Pintada de Maulets a l'estació de trens del Masnou

Fa cinc anys que vaig deixar de ser maulet o dit d'una altra manera, vaig deixar la lluita juvenil per crear la CUP de Mataró. De fet, amb aquest pas vaig retornar als meus inicis, perquè quan vaig començar a vincular-me a l'independentisme (devers el 1991) ho vaig fer a través del nucli de la CUP del Masnou. La situació repressiva que es va viure l'any 1992 va trastocar el que podria haver estat una esquerra independentista alternativa al projecte reformista d'ERC, però, aleshores, això no va ser possible.

Entremig, restà una generació de joves que no es va resignar i que va continuar reivindicant un espai polític anticapitalista i de combat. Al Maresme, bàsicament, ens estem referint als nuclis de Maulets de Mataró, Argentona i Pineda de Mar i a l'assemblea dels i les JIR del Masnou. No crec que sigui cap disbarat reconèixer que la unitat de les dues organitzacions de joves, duta a terme el 1999, va ser possible perquè al Maresme hi havia (i continua!) un bon clima.

Avui, amb la perspectiva dels anys, veig la militància juvenil com una fase indestriable de la meva formació política i cultural. No ens han regalat res i el que avui tenim entre mans ho hem aconseguit a peu de carrer. El Maresme és una comarca difícil i, malgrat tot, l'independentisme combatiu i revolucionari ha mantingut un fil roig de continuïtat en la lluita.

En els propers anys tenim el repte de consolidar una alternativa política i fer-la arribar a tots els racons de la comarca. La CUP, més que una sigla o un partit, representa aquesta voluntat, que només serà possible si comptem amb una base jove que ens asseguri el relleu i si tenim la complicitat d'un teixit social que entre tots/es ja estem contribuint a vertebrar.

Per tot plegat, coincidint amb la celebració dels 20 anys de l'organització de joves Maulets, el proper dissabte dia 5 d'abril es farà un acte al centre Cultural el Calisay d'Arenys de Mar (El Maresme). Aquest és el primer acte d'un seguit que es faran arreu de la comarca i a la resta del país fer celebrar aquests 20 anys de lluita juvenil.

Així doncs, aquest acte vol ser una invitació a tota la gent que estigui interessada a participar-hi i, en especial, a totes aquelles persones que hi donen suport, que han militat, militen, han col·laborat o col·laboren amb Maulets.

Per això, espero retrobar-vos a totes i a tots el dia 5 d'abril al Calisay d'Arenys de Mar!

1988 - 2008, el combat maulet continua!

Actes [tots es realitzaran als equipament del Centre Cultural Calisay, Arenys de Mar]
> 20 h: Xerrada sobre els 20 anys de Maulets

> 21.30 h: Sopar popular

> 23 h: Concert amb Miquel del Roig i espetec final amb PD Fotlifoc.

+com arribar: mapa

+ horaris: renfe i busos nocturns

Per la despenalització de l'avortament

Acció de Maulets i JAG al Palau de Congressos de Barcelona davant de 5.000 ultracatòlics

Aquesta setmana, a l’assemblea del meu col·lectiu, s'ha debatut una proposta de resolució pel dret al propi cos, que recollia bona part de les reivindicacions de les organitzacions feministes que estan denunciant la criminalització sectària de la llibertat d’elecció de les dones. Emperò, en vista de les divergències existents, s'ha acordat que aquesta resolució no serà presentada al Ple Municipal fins que no es faci un debat intern més aprofundit.

Hi ha altres formacions que aquest tema el tenen més treballat i, això es nota, només cal llegir, per exemple, el blog d’en Raül Romeva (ICV). Segurament, la nostra heterogeneïtat i el nostre mecanisme de funcionament (l’assemblearisme) ho fan tot una mica més lent, però a la llarga (n’estic convençut) ens donarà més solidesa en el discurs.

Malgrat tot, entenc que ara cal una resposta urgent al desacomplexament dels sectors més carques de l’Església Catòlica, que si poguessin ens traslladarien a l’Edat Mitjana i als temps de la Santa Inquisició. Cap dona avorta per gust i també trobo poc “d’esquerres” titllar les dones que avorten d’inconscients o immadures. El dret al propi cos, a decidir què fem del nostre cos, per mi és tan sagrat com el dret de decidir del poble català.

Tot i que l’acció espectacular de boicot Maulets (celebro veure-hi cares d’antics companys al peu del canó) a l’acte antiavortista organitzat per diverses entitats ultracatòliques el passat diumenge 27 de gener a Barcelona, caldrà que el conjunt de l’esquerra independentista aprofundeixi aquest tema, i faci extensives les reivindicacions que s’estan plantejant:

-Despenalització de l’avortament (actualment tipificat com a delicte dins del Codi Penal.

-Desenvolupar un marc legal nou que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.

-Incloure l’avortament com a una prestació sanitària dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.

-Exigir, mentre no es modifiqui l’actual marc legal, garanties per tal que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.

-Garantir una informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois; i que els diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

No a la Monarquia espanyola, Sí a la República catalana!

Unes 60 persones antimonàrquiques a la concentració de Mataró

Avui, 19 de novembre, a Mataró, en la concentració de solidaritat amb els dos joves antimonàrquics que seran jutjats a l'Audiència Nacional espanyola, he cremat la foto de Juan Carlos de Borbón jurant fidelitat als Principios del Movimiento al costat del Dictador Francisco Franco. Suposo que amb aquest gest simbòlic ja he passat a engruixir el fitxer fotogràfic dels Mossos d'Esquadra, que ens retrataven amagats des de dins de l'Ajuntament de Mataró. Abominar públicament el Franquisme i els seus deixebles (la Monarquia borbònica) és constitutiu de delicte? Si ho és, aleshores, tots els discursos públics i les lleis a favor de la memòria històrica democràtica seran paraules buides, paper mullat.

L'anàlisi d'Endavant

Cal reconèixer que l'anàlisi de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 fet per Endavant-OSAN és una aportació interessant que cal tenir en consideració. No entraré en detalls i discrepàncies puntuals. En resum, els companys i les companyes d'Endavant ens recorden allò que ja sabíem i que no podem perdre mai de vista: "Les CUP han de servir de revulsiu i de caixa ressonància de les reivindicaions populars i ciutadanes, esdevenint un suport fonamental en la lluita per la construcció d'un contrapoder popular als estats opressors. Això vol dir promoure un teixit social autònom i crític amb l'estat (...). L'única garantia real per al creixement i l'extensió de les CUP és que contribueixin a la construcció d'un teixit associatiu fort i actiu, amb unscasals i ateneus populars forts i oberts al conjunt del poble, que siguin un referent per les lluites populars de cada vila i cada comarca".

Totalment d'acord.

Però, per comprendre què pretenen realment els companys i les companyes d'Endavant, cal llegir un article publicat a la revista Tanyada (setembre 2007), titulat "Sobre la lluita institucional i electoral de l'esquerra independentista". Ací ens exposen el caràcter intrínsecament reformista de la lluita institucional al si dels Parlaments burgesos, que són usats per crear consens i desactivar les lluites revolucionàries, i les limitacions de l'àmbit municipal. Critiquen les persones que pretenen articular la unitat popular a partir d'una candidatura electoral (totalment d'acord) i, tot seguit, entren en matèria, i ens comenten que és "insostenible la idea, apuntada des de certs sectors de l'EI, que caldria constituir els òrgans nacionals de les CUP en direcció política del moviment". Conseqüentment, ens diuen: "cal combatre la idea d'organitzar el moviment al voltant de les CUP" i plantegen una sèrie d'interrogants (amb resposta implícita): "què és l'esquerra independentista? Qui defineix l'estratègia de l'esquerra independentista? Qui hauria de marcar la direcció política de les CUP?". I, sorpresa! "Com que cap organització ha aconseguit la legitimitat necessària per establir aquesta direcció cal treballar amb més decisió que mai per constituir, o enfortir si ja hi són, els organismes polítics o sectorials que tinguin aquesta legitimitat davant la base militant de les CUP i la seva direcció nacional."

Bé, donaré tres opinions al respecte, amb voluntat constructiva:

1. L'esquerranisme està perfectament descrit d'ençà que Lenin escriví "La malaltia infantil de l'extemisme d'esquerra en el comunisme". En relació a la descripció maligna de la lluita institucional i a les limitacions de l'àmbit municipalista, el to de l'article sembla més propi d'uns seguidors d'Amadeo Bordiga que no pas d'una organització que s'autoproclama marxista.

2. La interpretació que fa Endavant en relació a la CUP posa de manifest la seva feblesa orgànica. En qualsevol cas, jo crec que la CUP no necessita cap tutela, sinó un moviment indepenentista unit per una mateixa "alternativa política", menys fraccionat en capelletes i sectarismes i que la faci servir com a instrument i marca pública, de la mateixa manera (per citar un exemple conegut) que en el seu dia al País Basc HB era la cara pública de l'Alternativa KAS.

3. Sense direcció política nacional no anem enlloc. Finalment, algú diu les coses pel seu nom. En això, per tant, coincidim, ara bé, compte: per constituir una coordinadora, direcció o bloc estratègic cal arraconar les exclusions sectàries (qui té legitimitat per excloure a qui?) i tenir clar que el que prima és la definició de l'estratègia (alternativa política) i dels instruments (organitzacions) que han de desenvolupar la tàctica.

Definitivament, l'actual problema de l'EI (la seva invisibilització, com ha dit algú) no és la manca d'unitat d'acció sinó la manca d'una direcció política nacional (estratègica) que coordini, marqui els ritmes, prioritats i estableixi quines han de ser les "marques públiques" compartides per tota la militància, sigui d'Endavant, de Maulets, de CAJEI, de l'MDT, la SEPC, dels Casals, Alerta Solidària o de la CUP.