Desobediència!

El fet que el català sigui l'única llengua vehicular de les escoles no és un caprici sinó una mesura necessària perquè molts nens i nenes, nois i noies, puguin aprendre i usar la llengua pròpia del país. Fa dues dècades que la immersió funciona a les escoles amb un criteri clar: volem ser un sol poble. Ara, l'Estat espanyol ha decidit posar fi a un dels pocs àmbits on el català predomina: l'escola.

És moralment inacceptable que se'ns demani cooperar i acatar les sentències del Tribunal Suprem que pretenen liquidar la immersió lingüística a les escoles catalanes.

La imposició de la legalitat espanyola damunt de la legalitat catalana, democràticament constituïda, és una manca de respecte envers el poble català.

Per aquests motius, al Ple de Mataró del 13 de gener, la CUP, tot i compartir la crítica envers unes sentències injustes, hem fet evident que cal anar més enllà dels plantejaments mesells de CiU o ERC. No podem cooperar, per tant, cal posar en pràctica el principi de la desobediència civil, bo i assumint les conseqüències que se'n derivin.

Que el català continuï sent la llengua d'ús vehicular a les escoles només depèn de nosaltres mateixos.

A diferència de les pors, les mitges veritats i servilismes amb què actuen la resta de grups polítics, nosaltres pensem que no podem ajupir el cap o negociar allò que és irrenunciable: la cohesió social i la supervivència de la identitat lingüística i cultural dels Països Catalans.

Tertúlia política a Mataró Ràdio: el recanvi de Mas, el pet del PP i la Romero

Dimarts 11 de gener s'ha emès la Tertúlia Política de Mataró Ràdio. En aquesta ocasió la periodista Elisabet Solsona ha moderat l'espai, en el qual hi han participat Ramon Bassas (PSC), Joan Mora (CiU), Adam Alonso (PP), Esteve Martínez (ICV-EUiA), Francesc Teixidó (ERC) i jo mateix en representació de la CUP. 

Valoració del govern de recanvi.

La tertúlia ha començat amb la valoració del nou govern autonòmic que presideix Artur Mas. En aquest punt he volgut recordar que l'hegemonia de la dreta és ben bé culpa del govern sortint, el tripartit de Montilla (PSC-ERC-ICV), que tot i dir-se d'esquerres ha dut a terme polítiques neoliberals i que és responsable de les greus retallades de drets socials, laborals i nacionals de l'últim any. 

Aquestes polítiques han afavorit que la dreta de CiU, que representa uns sectors fàctics que mai han perdut el poder, hagi pogut recuperar el govern amb molta facilitat. Ens trobem davant d'una situació lampedusiana, en què sembla que tot hagi canviat però en realitat tot seguirà igual en les qüestions fonamentals per a l'ordre establert. Prova d'això és l'acord de sociovergència en la investidura de Mas, que posa de relleu que PSC i CiU tenen molt d'interès en tapar tots els afers de corrupció (millets, pretòries, etc.) i que comparteixen aspectes bàsics com l'afiançament de l'autonomisme, la implantació del "repagament" de la sanitat pública o l'impuls de grans infraestructures com la MAT o els laterals de l'autopista C-32 per tal de beneficiar les corporacions elèctriques i les gran constructores.

De quin canvi estem parlant (?), si  han  nomenat consellera de Justícia una senyora que no fa ni un any era advocada de l'Estat i es dedicava a criminalitzar la consulta d'Arenys de Munt o un conseller de Sanitat que  encara no fa ni dos dies liderava la patronal del sector sanitari (Unió Catalana d'Hospitals).... Davant d'aquest panorama tan desolador, l'única "transició nacional", en al·lusió a Mas, és la que ens ha de portar cap a la independència i, d'altra banda, per superar la crisi cal fer una aposta decidida per un canvi de model de producció.

La ruptura del PP de Mataró.

Recentment, tres regidors dels quatre que té el PP a l'Ajuntament de Mataró, han abandonat el seu partit i han passat a ser "regidors no adscrits". En aquest punt, igual que la resta de contertulians, no he volgut entrar a fons en la picabaralla interna del PP. Ara bé, sí que he manifestat, que ja ens va bé que la dreta espanyolista i xenòfoba, que representa el PP, es divideixi i es quedi amb un sol representant!

L'adéu de la regidora VIP Romero.

Alicia Romero, destacada regidora del PSC de Mataró, ha anunciat que plega. En la meva valoració vaig destacar que això és un clar símptoma de què el PSC s'enfonsa, però, per culpa de les presses, vaig ometre un aspecte important, i és que són els seus propis companys de partit els qui li han fet el llit a mida. Admeto que vaig ser excessivament dur, però em sembla un insult a la intel·ligència fer-nos creure que aquesta regidora marxa amb una mà al davant i l'altra al darrera; jo això no m'ho crec i en qualsevol cas, no me la veig treballant de caixera al Corte Inglés, que per vergonya seva i del seu partit, és l'únic futur econòmic que han estat capaços de plantejar per a la nostra ciutat.

La CUP: l'alternativa necessària

A Mataró costa imaginar-se un escenari post PSC. Però ja cal que ens posem en remull, sobretot després de l’acord d’investidura de Mas. No hi ha dubte que les municipals del mes de maig  faran més evident la feblesa i la caiguda del PSC –PSOE.

Quan Baron diu que no descarta un acord amb CiU, en realitat està dient que les coses els van maldades. Però, què pot fer el PSC-PSOE a Mataró si pel camí ja han perdut els pocs referents plurals que tenien dins les seves files? Què poden fer si només els queden quadres polítics mediocres i espanyolitzats? Què poden fer si el propi alcalde i el regidor d’urbanisme fa un any que estan imputats per un presumpte delicte contra el patrimoni arquitectònic? Què faran si El Corte Inglés desestima l’opció d’instal·lar-se a Mataró? Què pot fer un PSC-PSOE atrapat en les pròpies contradiccions i que està defensant, pràcticament en solitari, la construcció dels laterals a l’autopista C32? La incertesa es dispara amb el Tecnocampus, el seu projecte estrella, que ens està costant un ronyó i que encara està per veure què pot donar de sí... I, l'estocada definitiva: el PSC-PSOE no té cap proposta creïble per reflotar l’economia local i un índex d’atur que fa temps que voreja el 20%.

  

El recanvi del PSC-PSOE pot venir de la mà de CiU. És a dir: tindrem més del mateix... Per aquest motiu,  és important reforçar la presència al nostre ajutament d'una veu crítica com la CUP, independentista  i d'esquerres, que no té el cul llogat i que, peti i qui peti, continuarà donant la cara per Mataró i la seva gent.

Donem la cara per Mataró

Ja fa mesos que des de la CUP de Mataró estem escalfant motors de cara a les municipals de 2011. En aquest sentit, el passat mes de novembre vam celebrar una assemblea oberta que va ratificar la decisió de concórrer als comicis locals amb una llista pròpia. Poc després, pensant en l'eix troncal del nostre programa electoral, que se centrarà en les alternatives a la crisi, vam organitzar unes jornades sobre economia de proximitat. 

Fa uns dies, també vam organitzar un acte informatiu al barri de Cirera per denunciar el projecte de construcció dels laterals a la C32, que va donar-nos més arguments per continuar endavant amb la mobilització, que va tenir el seu moment àlgid el passat 21 de novembre a la multitudinària manifestació-tractorada pels carrers de Mataró. 

El ritme d'activitat ha estat frenètic i, després de la concentració de rebuig a l'acte institucional de la Constitució espanyola i de la convocatòria d'urgència davant les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra la immersió en català a les escoles, hem tancat l'any amb una bona notícia: Toni Guirao, exregidor d'ICV-EUiA i actualment membre de Revolta Global, s'incorporarà a la llista electoral de la CUP de Mataró.

El balanç d'aquest últim trimestre és molt satisfactori, ja que més enllà de l'arquitectura de les llistes electorals, la gent que integrem la CUP de Mataró tenim un projecte de ciutat molt clar, que estem articulant amb totes les eines que tenim a l'abast. No en va, proposem una altra manera de fer política, que no passa pels "balls de saló", sinó per la mobilització i l'organització del Poble. Volem construir una nova societat, que posi fi a la dominació capitalista i a l'opressió nacional que patim. La representació institucional és important, però per a nosaltres les eleccions municipals no són una finalitat en sí mateixa sinó un mitjà per assolir els nostres objectius de transformació social i alliberament nacional. Per això, valorem molt el fet de sumar gent compromesa, gent d'esquerres, ecologistes i amb consciència de país que, ara i aquí, vulgui donar la cara per Mataró.

Defensem el català a les escoles

Les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que imposen el castellà a les escoles, ens retornen a la situació jurídica anterior a l’Estatut de 1979 i són una clara agressió al poble català i a la seva identitat lingüística i cultural.

La voluntat democràtica majoritària dels catalans i les catalanes ha estat, novament, trepitjada per un tribunal foraster, amb mentalitat franquista i que actua com a punta de llança de l’espanyolisme.

Cal respondre a aquest atac amb una mobilització popular al carrer, denunciant les febleses i els tacticismes dels polítics autonomistes.

Cal sacsejar la comunitat educativa, implicant les mestres, els consells escolars, les AMPA i l’alumnat a favor de l’ús del català com a ÚNICA llengua vehicular als centres educatius.

Finalment, ateses les circumstàncies cal deixar clar que no podem esperar res de l’Estat espanyol, l’únic camí passa per la independència.

Passem comptes

Igual que a la resta d'Europa, patim els efectes devastadors d'una ofensiva capitalista que, sota l'etiqueta de “crisi”, està saquejant els recursos públics i destruint les engrunes de drets socials (pensions, sanitat, educació) alhora que imposa la desregulació del mercat laboral i respostes xenòfobes als problemes socials.

Els partits que fins ara han governat la Generalitat de Catalunya (i que encara governen a molts ajuntaments) han plantejat polítiques neoliberals, discursos de dretes i actituds incomprensibles de resignació catalana envers les agressions espanyolistes. D'aquesta manera no és gens estrany que la dreta hagi reviscolat amb tanta facilitat. Convé no oblidar-ho.

No en va, cal recordar que el govern de Montilla (format per PSC-PSOE, ERC i ICV-EUiA) va aplicar les retallades socials més dràstiques dels últims anys (congelació de les pensions, retallada del 5% a empleats públics, reforma laboral) que van portar-nos a la vaga general del 20 de setembre passat.

Aquesta falsa esquerra és la que ha aplanat el camí a la dreta amb les externalitzacions de serveis públics, amenaçant-nos amb el “repagament” de la salut pública, beneint a cops de porra el pla de Bolonya i la mercantilització de la universitat pública o aprovant una llei d'educació sense el consens dels sindicats majoritaris.

Aquests falsos ecologistes han mimat la indústria automobilística davant les amenaces d'ERO; són justament ells els qui van construir el túnel de Bracons i van executar les obres de la MAT, en contra de l'opinió de la gent del territori; els que van estar a punt de perpetrar de facto el transvasament del riu Ebre o els que en el darrer moment van aprovar el projecte dels laterals de la C-32 al seu pas pel Maresme per tal d'acontentar les grans constructores i la concessionària del peatge, Acesa-Abertis, és a dir, La Caixa, a la qual també estan a punt de vendre una part de l'aeroport del Prat, que ara és de tots.

En comptes de plantar-se davant de l'espoli fiscal, aquests falsos catalanistes van resignar-se amb les engrunes d'un miserable finançament que a última hora els va obligar a emetre uns bons amb un regal del 3% en comissions a les caixes, les mateixes caixes que ens escanyen amb les hipoteques i especulen amb el dret a l'habitatge! Els greuges podrien ser interminables, però el cert és que la societat catalana es troba en un forat i cal que les classes populars catalanes reaccionem d'una vegada.

Per aixecar el cap primer cal posar fi a la nostra dependència política, ja que és un model caduc, que ofega les administracions públiques catalanes i que ha afavorit un model econòmic basat no pas en el treball sinó en l'especulació i la corrupció; no és causal que siguem el país del 3%, dels millets i de les trames clientelistes que han segrestat els nostres ajuntaments en benefici dels interessos privats. Després de 30 anys d'autonomisme, d'espanyolisme i espoli fiscal, cal avançar cap a la sobirania política i fiscal dels Països Catalans.

Ara bé, la independència no pot ser una paraula buida de contingut, sinó l'expressió democràtica d'una ruptura amb l'Estat espanyol i que, indefectiblement, passa per la recuperació del control dels nostres recursos en benefici de l'interès col·lectiu.

Lamentablement, les opcions independentistes que han reeixit al Parlament han prescindit d'aspectes bàsics de la construcció nacional i encara és difícil saber quin és el model fiscal, energètic, educatiu, territorial o de relacions sociolaborals que proposen. Sense un programa social i econòmic a favor de les classes populars i sense la mobilització a peu de carrer no anem enlloc.

Calen propostes polítiques centrades en la democràcia participativa, la defensa dels drets socials i els serveis públics, la preservació del territori, la sobirania alimentària i energètica i l'impuls d'una economia de proximitat, social i solidària, contra la disbauxa i l'espoli capitalista. És en aquest punt on cal remarcar l'aposta de l'esquerra independentista, que a través de la CUP proposa una acció política municipalista, arrelada al territori, a les ciutats, als seus barris i a la gent. A poc a poc, sense fer soroll, moltes persones vinculades als moviments socials i a l'esquerra sindical del país estem aixecant les parets mestres d'uns Països Catalans lliures i socialistes. Per tant, a les municipals del 2011, podrem passar comptes i fer efectiu el nostre dret de decidir des dels ajuntaments.

[publicat al diari El Punt, 15.12.10]

Diguin el que diguin, rebutgem la Constitució espanyola

Dijous 9 de desembre la CUP i Maulets ens hem concentrat per rebutjar públicament l'acte institucional en motiu del dia de la Constitució espanyola organitzat per l'Ajuntament de Mataró.

Aquest acte és fruit d'una proposta del PP a la qual el PSC-PSOE de Mataró hi va donar suport incondicional, i que des de fa tres anys la CUP rebutja a peu de carrer, ja que entenem que la Constitució espanyola és una llei opressora que nega l'existència del poble català com a subjecte de drets: ens nega l'autodeterminació, ens nega la sobirania fiscal, ens imposa la Monarquia, manté els privilegis de la llengua castellana, imposa l'economia capitalista, manté els privilegis de l'Església Catòlica i la primacia de l'Exèrcit en els afers polítics (art. 8 CE).

L'aposta de la CUP passa per l'exercici de l'autodeterminació, per assolir la independència dels Països Catalans, com a primer pas per a una transformació social a favor de les classes populars.

No es pot esperar res d'una Constitució que va ser pactada amb els franquistes. En aquest sentit, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut no és cap novetat ja que es limita a constatar, tal i com fa anys que denuncia l'esquerra independentista, que la voluntat del poble català, lliurement, democràticament i majoritàriament expressada a les urnes, no hi cap a la Constitució del Regne d’Espanya.

Les lleis totalitàries, no sols no van ser abolides, sinó que són recuperades i aplicades pel govern espanyol de Rodríguez Zapatero, tal i com ha succeït amb la recent militarització dels aeroports en motiu del conflicte laboral amb els controladors aeris.

Per aquests motius, la CUP va proposar al Ple Municipal de novembre declarar “Mataró ciutat moralment exclosa de la Constitució espanyola”, igual que fins a la data ja han fet més de 110 municipis catalans en resposta a la retallada de drets nacionals provocada per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut.

Lamentablement, a Mataró, PSC-PSOE, PP, ICV-EUiA i CiU s’hi van oposar i amb actes i celebracions com les d'avui aquests partits segueixen insistint en la idea de salvar Espanya i els interessos polítics i econòmics de les classes dominants i dels poders fàctics.