El Mediterrània

Guarda a la nevera els sentiments o et faran mal...

Del 1990 al 1993 vaig ser alumne de l’Institut de Batxillerat (actualment IES) Mediterrània del Masnou. Els records i els sentiments sempre són contradictoris. He perdut el fil de molta gent que vaig conèixer en aquest període però, indubtablement, va representar una petita revolució en la meva vida. Venia dels barracons de Can Vera (l’Extensió Alella), on només hi havia uns 200 alumnes i aterrar al Masnou representava multiplicar per quatre el nombre de companys/es i tot un món per descobrir. Mai tornarem enrere i sempre restarà la nostàlgia, però a vegades trobo cares conegudes d’aquell 3r-F tan convuls i que va reunir gent diversa, de molts pobles i que a mi em va deixar una empremta inesborrable. Per motius de la vida no vaig tenir notícia dels actes del 30è. aniversari de l’institut fins que Televisió de Mataró va fer un entrevista monogràfica a la Roser Pou i lamento no haver-hi participat. De fet, aquells anys van ser molt intensos, tot va passar tan ràpid que el record no deixa de ser efímer...

No donis el teu vot als qui mercadegen amb els drets del poble català

Enfront del bipartidisme espanyolista (PP-PSOE); enfront de les claudicacions de la classe política catalana; el 9 de març, les persones que som independentistes només tenim tres opcions sensates: no votar (abstenció), fer vot nul o votar en blanc.

Tal i com he defensat durant les darreres setmanes (i no crec que m'equivoqui massa) el vot blanc serà, de ben segur, una de les notícies de la nit del recompte electoral (sobretot a la Comunitat Autònoma de Catalunya). Tot i que l'esquerra independentista catalana no ha consensuat una postura unitària al respecte, fóra bo que durant aquests dies, entre tots i totes, cerquem la manera de ficar-nos al sac el rèdit del vot en blanc, perquè aquesta opció serà majoritàriament l'opció de l'independentista fart del servilisme d'Esquerra o de la convergent tipa del mamoneig d'en Mas i en Duran.

Pensem-hi!

La tortura no pot restar impune

Malauradament, la tortura és una pràctica policial habitual a l’Estat espanyol. El més patètic i cruel és que quan salta a la llum pública una notícia de tortures (com en el cas d’Igor Portu o de la comissaria de Les Corts) i els responsables polítics ho encobreixen i ho justifiquen apel·lant a l’antiterrorisme o dient que es tracta d’un ús justificat de la força.

Les imatges d’Igor Portu després de ser torturat per la Guàrdia Civil i abans de ser ingressat a la UCI parlen per si soles. En aquest sentit, cal felicitar els companys de la CUP d’Arenys de Munt que en el darrer ple de febrer van presentar i aconseguir que s’aprovés una moció contra la tortura i la legislació antiterrorista que l’empara.

Aquesta moció seria impensable que prosperés a Mataró, perquè la resta de formacions polítiques o fan gala d’un espanyolisme militant o bé prefereixen mirar cap a un altre cantó, tot amb tot, seria saludable presentar-la tal qual i veure com reaccionen els suposats demòcrates de la nostra ciutat:

MOCIÓ QUE PRESENTA L’ASSEMBLEA DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR PER A L’ABOLICIÓ DE LES TORTURES A ESPANYA I LA DEROGACIÓ DE LA LLEI ANTITERRORISTA.

A principis d’aquest any 2008, a Espanya, s’ha tornat a produir un nou cas de pràctica de la
tortura i altres actes degradants a persones detingudes.

Espanya és un estat que ha ratificat tots els convenis i acords internacionals que condemnen la pràctica de la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumans i degradants infligits a les persones detingudes: Convenció de l’ONU contra la tortura (1987); el Protocol Facultatiu de les Nacions Unides a la Convenció contra la Tortura; l’Estatut de Roma; la Convenció Europea per la Prevenció de la tortura i de les penes o tractes cruels, inhumans o degradants; la Convenció Europea per la protecció del Drets Humans; i, finalment, la Declaració Universal del Drets Humans.

Justament en aquesta Declaració, en el seu article 5è diu: "cap persona no ha de ser sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants". En la Convenció de l’ONU contra la Tortura, es perfila la definició de tortura, dient: ‘és l’acció d’infligir dolor o sofriments aguts físics o psíquics a una persona amb la finalitat d’obtenir una confessió o de castigar un acte’. I en la Convenció contra la Tortura de les Nacions Unides, es va afegir: ‘Als efectes de la present Convenció s’entendrà per tortura quan els esmentats dolors o sofriments siguin inflingits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de les funcions públiques, a instigació seva o amb el seu consentiment’.

Malgrat aquest convenis o acords i les seves definicions precises sobre la tortura, Espanya,
malgrat haver-los ratificat i signat, apareix any rere any en les llistes de països a on es pràctica la tortura. Llistes elaborades per Amnistia Internacional, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura o l’Association for the Prevention of Torture (Suïssa).

Inclús, el Relator Especial de l’ONU sobre la tortura, senyor Theo Van Boven, en la seva darrera visita a Espanya va apuntar que: ‘el sistema de detenció practicat a l’estat espanyol, permet casos de tortura i de maltractaments i, en particular, en persones detingudes en règim d’incomunicació per activitats terroristes’. I va recomanar, a Espanya, tota una sèrie d’accions destinades a eradicar les tortures i ,en especial, aquestes darreres.

També s’ha de recordar que l'article 2 de la Constitució espanyola conclou que les normes
relatives als drets fonamentals "s’han d’interpretar de conformitat amb la Declaració universal dels drets humans". La violació espanyola d'aquests drets, per tant, és irrebatible, perquè, encara que no hi hagi hagut tortura, la simple negativa a investigar-la resulta altament sospitosa pel fet de violar els drets fonamentals dels denunciants i blindar la impunitat dels torturadors.

Quan es parla de tortures a Espanya no es pot obviar, tal com citava el Relator Especial de
l’ONU, la legislació antiterrorista, un règim de detenció especial que permet, entre altres coses, mantenir una persona totalment incomunicada durant cinc dies. A dia d’avui, han estat detinguts més de 300 catalans a l’empara d’aquesta legislació; la detenció més recent ha estat la de l’anarquista gironina Núria Pòrtulas. També se li va aplicar la llei antiterrorista a un nen de 14 anys, Èric Bertran, per demanar a tres empreses que etiquetessin els seus productes en català.

Entitats en defensa dels Drets Humans consideren que l’objectiu principal d’aquest règim legal és aconseguir declaracions autoinculpatòries i intimidar les persones que formen part de moviments independentistes i antisistema, i que la legislació antiterrorista afavoreix la pràctica de tortures a causa de les condicions en què es troben els detingut i la impunitat que aquestes impliquen.

La Llei antiterrorista és un instrument que pot oferir cobertura legal a la pràctica de la tortura, perquè és a la seva empara que els detinguts són despullats, literalment, dels seus drets més bàsics i convertits, amb la connivència dels qui haurien de vetllar per la seva integritat, en mers objectes al servei d’éssers covards, que tenen així l’oportunitat de mostrar la seva profunda depravació moral i odi ètnic.

Hem de recordar als ciutadans que:

1. Aquesta Llei atorga impunitat total a la violació de la integritat física i psíquica de les persones, gràcies a la incomunicació total a què son sotmesos els detinguts durant cinc dies.

2. Durant aquest temps es nega l’assistència d’un advocat als detinguts

3. En la majoria de casos, l’ordre d’empresonament es basa en proves inculpatòries arrencades per mitjà de la tortura.

4. La llei antiterrorista vulnera el dret constitucional a la presumpció d’innocència i obliga a una declaració judicial davant els jutges de l'Audiència Nacional (hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista), amb seu a Madrid.

5. Durant el trasllat, els detinguts pateixen tota mena de vexacions i, en arribar, són reconeguts per metges forenses d’independència dubtosa, que neguen, sistemàticament, els maltractaments, fins i tot quan són evidents.

És preocupant que en un estat que s’autoanomena ‘democràtic’ tingui una llei com la que hem descrit i que encara s’apliquin aquestes practiques del passat o de règims totalitaris. També és preocupant el silenci mediàtic que les envolta i la connivència de jutges i d’algunes forces parlamentaries al no denunciar-les.

El no investigar aquestes tortures o denunciar-les equival a protegir-les i fomentar-les.

En aquest sentit no podem oblidar que el Tribunal del Drets Humans d’Estrasburg va condemnar a Espanya pel fet de no haver investigat les denuncies per tortures que van realitzar els ciutadans catalans detinguts en l’operació repressiva contra l’independentisme, coneguda com a ‘Operación Garzon’, entre el juny i el juliol del 1992.

Atès que els municipis també són representants de la sobirania popular i, per tant, tenen
l’obligació de vetllar perquè es garanteixin els drets fonamentals dels ciutadans i de denunciar-ne, si fa al cas, la vulneració, per no convertir-se en còmplices de determinats fets amb el seu silenci.

L’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular d’Arenys de Munt presenta al Ple per a la seva aprovació els següents acords:

Primer: Expressar el nostre rebuig a la practica de la tortura i altres tractes i penes cruels, inhumanes i degradants, sobre les persones detingudes.

Segon: Demanar al Govern d’Espanya a vetllar per què els diversos cossos i forces de
seguretat compleixin estrictament la Convenció Europea del Drets Humans i d’altres tractats internacionals sobre la matèria, i de manera molt especial les recomanacions de les Nacions Unides.

Tercer: Demanar al Ministeri de l’Interior de l’Estat Espanyol i a l’Audiència Nacional que investiguin les possibles tortures a què podrien haver estat sotmesos els senyors Gorka Lupiañez, Igor Portu, detinguts per les forces i cossos de seguretat de l’estat, i que es depurin les responsabilitats polítiques i penals que siguin d’aplicació.

Quart: Demanar al president del Govern, al president de la Generalitat, a les Corts espanyoles i al Parlament de Catalunya que, previs els tràmits que siguin legals, que es derogui la vigent Llei antiterrorista per evitar que a l’Estat Espanyol es continuï torturant impunement.

Cinquè: Comunicar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al president de les Corts espanyoles, a Amnistia Internacional, a la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura i al Consell Comarcal del Maresme.

No obstant això el Ple decidirà el que cregui més convenient.

Arenys de Munt, 31 de gener del 2008

Bevent passat (el nostre cap de policia...)

El cap de la policia local de Mataró va ser sancionat per conduir borratxo. Malgrat el secretisme del govern municipal, la notícia s'ha acabat esbombant. Arribats a aquest punt, em pregunto quina autoritat pot tenir aquest individu? On està el civisme que tant els agrada lluir? On és la transparència del govern municipal?

Bé, suposo que tothom té dret a equivocar-se, però quan algú representa que és el cap de la policia, ha de filar molt prim i, sobretot, tenir clar que la gent el jutjarà amb la mateixa severitat amb què ell i els seus agents tracten a la ciutadania. Tal faràs...

Acció -- Reacció

Per anar bé, tota acció ha de provocar una reacció. I, segons aquest criteri, em satisfà haver contribuït a què l’esquerra independentista es plantegi què cal fer davant de les eleccions espanyoles del 9 de febrer. D’entrada, coneixent la lògica interna de les organitzacions, reconec que era i és molt difícil que l’opció del vot en blanc arreli sense prejudicis. Bàsicament, perquè a ningú li agrada reconèixer les pròpies incapacitats i, per tant, sempre és més pràctic demanar l’abstenció. Ara bé, l’abstenció, tal i com es planteja, no serà –en cap cas- activa. Però bé... millor això que no dir res.

Pel que fa al vot en blanc, refermo que és, malgrat tot, l’única opció política de càstig als partits reformistes i que pot visualitzar l’existència d’una massa crítica d’orientació independentista. Conseqüentment, segueixo defensant la idoneïtat del vot blanc, enfront del nul o de la no participació.

Finalment, no puc passar per alt alguns comentaris rebuts i que m’han fet veure que hi ha molta gent, companys i companyes, que no suporten el dissentiment i, sobretot, que aquest s’expressi de forma lliure.

No pretenc amagar a ningú el meu propòsit: aquest blog és una eina de lluita, per incidir políticament en el moviment independentista i en la realitat que m’envolta. Aquí, simplement dono la meva opinió, però en cap cas decideixo res ni suplanto els òrgans decisoris del moviment (que quedi clar!)

Més enllà de la meva persona, només m’interessen els arguments polítics, les idees i la difusió de fets i convocatòries. Per tant, resulta molt sorprenent (trist?), que en ple apogeu de les xarxes de comunicació, hi hagi persones que invoquin a la por i que encara pensin que el debat ha de gravitar en un únic punt.

Figurant en roda de reconeixement

Aquesta tarda, quan tornava de la feina, he tingut un petit ensurt amb la policia (des de ben jove sembla que hi estic predestinat...). A les 16.20, davant l'estació de trens de Mataró, una parella de Mossos d'Esquadra m'han aturat, m'han identificat, han comprovat si tenia antecedents i tot seguit m'han lliurat una citació judicial en qualitat de "figurant en roda de reconeixement". M'han dit que no passa res, que és un tràmit d'identificació d'un presumpte delinqüent, que em faran un justificant per la feina i, això sí, tinc l'obligació legal de presentar-m'hi degudament identificat o bé seré sancionat per desobediència a l'autoritat.


Quan he arribat a casa estava trasbalsat, la meva companya s'ha quedat perplexa i m'ha fet entrar el canguelo: "aviam si ho aprofitaran per cardar-te". He trucat a la feina per dir que demà m'he de quedar a Mataró per manament judicial. He trucat en Joan Jubany, que de seguida ho ha consultat a una advocada, que segons li ha dit és una pràctica habitual. Buscant per internet, he vist que és cert i que com jo molta gent es mostra sorpresa i indignada per aquest procediment expeditiu que empren els jutges i la policia per tal d'assegurar-se la col·laboració ciutadana amb la Justícia. Sincerament, jo també penso que és un abús d'autoritat.


Total, que demà no aniré a treballar i hauré de passar per un tràngol que no desitjo a ningú.

Incineradora de Mataró: ni un pam de net!

La demanda de tancament de la inicineradora de Mataró cueja des da fa anys. Els programes electoral de 2003 i 2007 de la CUP de Mataró recullen aquesta exigència, que hem fet efectiva amb accions al carrer, que hem aprofundit amb informació de primera mà aportada per les denúncies de tècnics ambientals.

Nosaltres sempre hem defensat que cal un pla de residus sense incineració (per exemple: l’alternativa del residu mínim). D’aquesta manera, ens estalviaríem l’impacte ambiental i els prejudicis que la incineració dels residus comporta per a la salut de la ciutadania, perquè al capdavall, respirar un aire net és un dret.

L’alcalde Joan Antoni Baron i el seu govern (format per PSC-ICV –ERC) s’escuden en informes oficials que sostenen que els nivells de contaminació i toxicitat estan dins dels paràmetres legalment permesos. Per això, no cal estranyar-se que es neguin de forma obstinada a reconèixer la necessitat d’encarregar informes independents que avaluïn l’impacte de la planta incineradora de Mataró.

En les propostes de la CUP pel PAM de 2008, dins l’apartat de “canvi climàtic” vam demanar un estudi independent sobre l'impacte epidemiològic de la incineradora en la salut ciutadana, un estudi destinat a plantejar la viabilitat de tancar la planta incineradora i de la implantació del sistema de residu mínim com a alternativa a la incineració de la brossa com així fan en altres localitats. La resposta del govern fou, com era d’esperar, negativa.

El Punt de dc. 13/02/08 publica una notícia sobre la denúncia efectuada per Greenpeace sobre la incineradora de Mataró, que qualifica de “focus de contaminació” amb la qual cosa dóna la raó a les crítiques formulades per tècnics ambientals i a les reiterades exigències de la CUP. Per tant, el Consorci de Tractament de Residus Sòlids del Maresme i el govern municipal de Mataró han quedat, novament, en pilotes. Per tot plegat, és necessari i imprescindible tornar a insistir i preguntar-los, aquest cop en el Ple, què pensen fer?