Mentides i malestar dels transvasistes d'ICV-EUiA

Un ocellet m'ha dit que les prospeccions dels pous i aqüífers de la zona de Barcelona que du a terme la Generalitat de Catalunya han revelat una alta concentració de clor, la qual cosa vol dir que en les conduccions d'aigua del subsòl barceloní es filtra i es malmena un munt d'aigua. Ignoro si aquesta informació ha transcendit o no, però em fa ràbia, molta ràbia, pensar que el Govern autonòmic (PSC-Esquerra-ICV-EUiA) ens pren el pèl amb el conte de "la sequera".

Ara bé, allò que més m'indigna és la devoció militant que professa la gent d'ICV-EUiA. Fa uns dies vaig picar a un amic d'EUiA de Mataró amb el tema del transvasament, i la seva resposta em va deixar atònit: "això no és un transvasament", "el que nosaltres proposàvem al Segre era la millor solució", "la culpa és del PSOE" i que patatim-patatum...

Malauradament, penso que la gent d'ICV-EUiA comet un error estratègic quan nega l'evidència del transvasament o culpa al PSOE sense assumir la part de responsabilitat que els pertoca. Em pregunto on està el compromís adquirit amb les terres de l'Ebre? i si se'n recorden del que deien fa cinc anys quan postulaven "mai més un govern transvasista"? Governar a qualsevol preu té un cost (l'ha de tenir!). En aquest sentit considero que les purgues (expulsions encobertes de sectors crítics), les mentides o els actes públics de desgreuge i justificació són símptomes del mal camí emprès pel projecte "ecosocialista".

Per sort, tenim altres eines (moviments socials) i altres alternatives polítiques (la CUP), que en els propers anys seran claus per poder regenerar l'esquerra.

De la cera al ciment

Llegir els articles que en Miquel Pairolí publica al diari “El Punt” reconforta i acostuma a donar motius per seguir lluitant pel futur del nostre país. Això és el que m’ha succeït després de llegir “Cera”. En aquesta novel·la l’autor desgrana l’evolució d’una família menestral gironina, que a redós de l’estraperlo i, sobretot, de l’aixopluc de l’Església aconseguiran ascendir socialment i construir-se una casa als afores. L’inici de la decadència familiar és paral·lela a la destrucció física del món antic, que és desbordat per un creixement galopant d’edificis grisos i d’asfalt. La cera deixa pas al ciment.

Aquest model de creixement agermana, sense cap fissura, els jerarques del franquisme amb els polítics 'democràtics': “Així , l’anomenat ‘urbanisme democràtic’ acabava esdevenint un gran exercici de maquillatge, un esforç constant a aparentar bona voluntat i mesura. Es procurava dissimular la imparable orgia de ciment plantant arbres, eixamplant voreres, obrint centres cívics i socials, dibuixant uns espais públics de disseny modern que sempre quedaven inevitablement esquifits, perquè la ciutat era dels promotors, no pas dels jardiners.”

Pairolí és taxatiu i adverteix el lector poc atent que “La pèrdua dels llocs és una ferida en la memòria. En desaparèixer un lloc, perdem una part de nosaltres, de les persones que hi vam tractar, del temps que hi vam viure, dels objectes que hi vam tenir. Perdre un lloc ens deixa en el no-res.”

10 anys de l'Atzucac

24 de maig > celebrem els 10 anys de l'Atzucac

El passat divendres 9 de maig, acompanyat per l'Otger i l'Estel, vaig anar a fer un tallat a l'Atzucac i la Cristina em va dir que aquell dia feia tot just deu anys que havien obert les portes de la taverna.


Realment, tant a l'Oriol com a la Cristina cal reconèixer-los el mèrit, perquè a Mataró l'Atzucac és molt més que un simple bar. És un punt de trobada dels moviments socials i de l'independentisme i, sobretot, un motor d'activitats polítiques i culturals. Lògicament, durant tots aquests anys, l'Atzucac ha estat com un gra al cul dels polítics de l'Ajuntament, que els han fet la punyeta tant com han pogut amb multes i prohibicions.


Al llarg del 2008, la Taverna Atzucac, ha organitzat una sèrie d'activitats per celebrar el seu desè aniversari. Precisament, el 24 de maig es farà festa grossa i pagarà la pena treure el cap i participar-hi.

Mullena solidària

Xim, xim, xim,
cau la pluja,
xim, xim, xim,
en el carrer,
xim, xim, xim,
tot es mulla,
xim, xim, xim,
i jo també.

En els dos últims dies ha plogut sense interrupció i des de fa molt de temps (2 o 3 anys?) no recordo tanta pluja. Malgrat la pluja persistent, aquesta tarda he anat a la manifestació per la llibertat d'en Franki amb el meu fill Otger.

Feia molt de temps que no em manifestava a Barcelona. He observat amb atenció el desplegament policial, d'ambulàncies i escombriaires que havien d'acompanyar la manifestació i, amb un xic d'incredulitat, he pensat “això és nou, oi? abans no passava?”.

Plovia molt, però contra tot pronòstic hi havia un munt de gent que no ha passat per alt la gravetat dels fets: des del dia 28 d'abril hi ha un jove terrassenc empresonat per ordre d'un jutge espanyolista que li ha imputat delicte d'ultratge a la bandera espanyola i atemptat a l'autoritat. A la mani he retrobat cares conegudes, però he hagut de plegar veles abans d'hora amb la convicció de seguir endavant, ja que que tenim un llarg camí per recórrer.

No a l'Europa Fortalesa dels Estats, el Capital i la Guerra

Mani anticapitalista.
Niça 07/12/2000

L'any 1986 vaig començar a escriure un diari expressant la meva joia perquè l'Estat espanyol havia entrat a la CEE. Europa se'ns venia com una panacea econòmica i política; i jo, m'ho vaig creure. Poc a poc, vaig anar descobrint que es tractava d'una simple unió de mercaders, que l'Europa del Capital emergia com a una simple reordenació del bloc capitalista continental per fer de contrapès al Japó i als EUA.

D'ençà dels Tractats de Maastricht, Amsterdam i Niça, la UE ha desplegat un cúmul de directives neoliberals d'obligat compliment que han fet estralls i, alhora, malgrat la cara amable i moderna amb què es presenta, salten a la vista els greus dèficits democràtics de totes les seves institucions.

El Tractat de Lisboa, recentment aprovat, és un nou intent d'imposar el contingut del text que es va intentar colar com a una constitució i que un servidor va tenir l'estrany privilegi de votar-hi en contra. Les raons que ens van portar a dir no al Tractat pel qual s'instituïa aquell simulacre de Constitució europea segueixen vigents: negació de la nació catalana com a subjecte de dret, negació de la llengua catalana, imposició de polítiques excloents contra la immigració extracomunitària, neoliberalisme i militarisme (eufemísticament: política exterior i de seguretat).

Ens diuen que la UE està "unida per la diversitat"; però si gratem una mica descobrim que aquesta diversitat empara desigualtats polítiques, jurídiques, laborals, econòmiques i nacionals.

Fins ara, els discursos hegemònics dins del sobiranisme català han lligat la causa catalana al seu reconeixement dins de la UE, tot esperant obtenir-hi allò que Espanya ens ha negat com a poble. Ara bé, cal tenir en compte que la bona fe mai ha canviat el curs de la història i des dels Països Catalans caldria ser un xic més crítics amb un organisme que únicament serveix als interessos de les companyies transnacionals, que imposa la privatització dels drets socials (educació -Pla Bolonya-, sanitat, pensions), que empara els centres d'internament d'estrangers i les infraestructures depredadores (MAT, TAV, etc.)

No vull que la meva terra sigui el balneari del europeus del Nord i, tot i que d'entrada no sóc antieuropeista, sí que em declaro obertament contrari a l'Europa dels Estats i Fortalesa del Capital (Fortress Europe) encarnada per la UE. Per això, quan avui he visitat l'exposició "Municipis que fan Europa" (promoguda per la Diputació de Barcelona) m'he quedat esparverat del baix nivell de contingut i pel to pamfletari emprat. M'he sentit tractat com si fos un nen, el mateix nen a qui van entabanar ja fa una colla d'anys.

Contes antiautoritaris

Escriu, llegeix i difon la idea!

Aquesta tarda a la bústia de casa hi havia un sobre amb el remitent del Col·lectiu Negres Tempestes que té la seva seu al CSA Can Vies de la Vila de Sants (Barcelonès). Dins del sobre hi havia el llibre el “2n recull de contes antiautoritaris”, un llibre autoeditat pel col·lectiu i en el qual hi podeu trobar vint-i-dos treballs.

L'estiu passat, un grup de Negres Tempestes van visitar-nos al Casal Fèlix Cucurull de Mataró per presentar el clàssic “Anarquisme i alliberament nacional” (reeditat) i van aprofitar l'avinentesa per deixar-nos uns exemplars del “1r recull de contes antiautoritaris” i uns fulls anunciant la convocatòria d'un segon certamen. Això em va animar a participar-hi i vaig presentar una història molt “pedroliana” que havia penjat al blog Les nits d'hivern.

Finalment, destaco la cita de Kahlil Gibran (poeta i filòsof libanès) que hi ha a la contraportada del llibre, que, realment, és tota una declaració de principis i deixa entreveure la reflexió crítica entorn de les famílies urbanites tradicionals, alienades i consumistes.

Solidaritat amb les educadores i rebuig del tancament del Casal de Joves del barri de Cerdanyola

El Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró de dijous 8 de maig serà llarg i, malgrat tot, hi haurà moviment. Tot i els intents de posar aigua al vi el govern municipal haurà de donar la cara i explicar perquè es va ordenar el tancament preventiu del Casal de Joves de Cerdanyola, un servei social que sembla que els faci nosa i que, alguns (com el portaveu del PP) plantegen substituir per un increment ostensible de la presència policial al barri.

En relació al tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, en el punt 49 de l’ordre del dia, la CUP hem presentat les següents preguntes:

1. Per què aquest procés [actuació policial i tancament del casal] s’ha realitzat d’una forma tan desafortunada?

2. A què respon la decisió de clausurar aquest equipament? Per què no es va comptar amb el suport dels professionals que gestionen l'Espai Jove per afrontar la situació?

3. Són sabudes per la policia municipal i per les diferents àrees de serveis personals les activitats realitzades pels professionals del Casal Xerinola de cara a la prevenció i actuació contra l'addicció a qualsevol droga?

4. Ha previst el govern de la ciutat les greus conseqüències del tancament del servei municipal Espai Jove, pel que fa al treball educatiu, preventiu i de promoció social per a la igualtat d'oportunitats portat a terme durant vuit cursos per un servei municipal que és de gestió compartida entre el Departament de Joventut i l'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola?

5. No creu el govern municipal que aquest fet incidirà negativament en la cohesió social i la imatge dels joves de la ciutat?

6. Com pensa el govern municipal redirigir la projecció pública negativa que aquest fet ha representat per a l'Espai Jove i el Casal Xerinola i la seva tasca davant dels diferents agents socials amb els quals treballen de manera coordinada (serveis municipals, comarcals, instituts, escoles, associacions en general, entitats i empreses privades…) i davant de les famílies dels joves i les joves del barri que participen en els diversos projectes del casal i també de les famílies que possiblement hi vulguin participar en un futur?

D’altra banda, l’Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola ha emès un comunicat on demanen la solidaritat de la ciutadania envers la seva tasca educativa:

L'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola vol expressar el següent:

L'Espai Jove Cerdanyola, un dels pojectes duts a terme per l'Associació Infantil i Juvenil Casal Xerinola en conveni amb el departament de Joventut, és un espai obert a TOTS i TOTES els i les joves del barri on a través d'activitats lúdiques i formatives es treballen valors fonamentals de respecte i convivència. L'entitat desenvolupa dos projectes més, Shabab Al-Ghad i Alternativa +16, conveniats amb el departament de Nova Ciutadania. Els tres projectes treballen en la línia de la prevenció de situacions de risc d'exclusió social, de la intervenció socioeducativa i la promoció social.

Davant la intervenció policial realtizada el passat 24 d'abril i el posterior tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, volem expressar la nostra indignació en relació al posicionament que ha tingut l'ajuntament i les notícies publicades, no contrastades amb la realitat dels fets, en diversos mitjans de comunicació . Davant aquests fets volem aclarir:

Els educadors i educadores mai han permès el consum ni la venda de cap mena de droga a l'interior del Casal ni a la seva porta. Les acusacions de permissivitat dels educadors i educadores davant del tràfic de drogues dins l'Espai Jove són totalment infundades. La intervenció de l'entitat en relació al consum de drogues es basa en el treball preventiu i té com a objectiu dotar als/ a les joves de les eines que els permetin tenir un criteri propi i ser responsables de les seves decisions.

Creiem que el tancament de l'Espai Jove perjudica als i les joves i, conseqüentment, el barri de Cerdanyola i el conjunt de la ciutat. Aquesta mesura no resol els conflictes que existeixen al barri ni afavoreix la convivència entre els veïns i veïnes.

Des de l'AIJ Casal Xerinola reafirmem la nostra voluntat de continuar apostant per una intervenció integral amb els/les joves, amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats i afavorir la seva promoció social, de donar suport a les famílies i d'implicar-nos en un treball a nivell comunitari que afavoreixi la inclusió i la convivència entre tots els veïns i veïnes del barri.

Per fer sentir la nostra veu, tenim previst demanar la paraula en el Ple Municipal que tindrà lloc el proper dijous dia 8 de maig a partir de les 19'00h. Agrairem la presència de tots/es aquells/es que ens recolzin i vulguin expressar el seu suport.