A “Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià” he retrobat l'estil directe de Núria Cadenes que ja recordava de “Cartes de la presó”. Els aspectes lúdics hi són presents, ja que ressegueix el calendari festiu, però en realitat penso que aquesta és la “guia política i cultural del País Valencià” que no vaig poder llegir durant la meva joventut.L'afany de descoberta del Països Catalans l'he sadollat (parcialment) a base de lectures, moltes de les quals coincideixen amb les proposades per l'autora. Però, si sóc honest, he de reconèixer que bona part dels fets històrics, debats polítics, llocs i esdeveniments citats els conec només després d'haver militat a Maulets, que és una de les poques organitzacions amb estructura de funcionament nacional que conec.
Defensar els Països Catalans en abstracte desemboca, inevitablement, en visions regionalitzades de la Nació. La realitat en viu i en directe sempre serà el millor antídot, i per a molts de nosaltres això va ser determinant. La visió dels “valencians” que tenim la gent de “Barcelona” i el seu hinterland està farcida de tòpics. Per tant, aquest és un bon llibre per a gent desinformada i per a aquells que “no ho veuen massa clar” això del País Valencià.
Després de llegir-lo m'ha vingut un desig enorme de conèixer Alcoi i de visitar altre cop Xàtiva amb uns altres ulls. Ara llegeixo “Borja papa” de Joan Francesc Mira per recomanació de l'autora, que ben mirat ha escrit un llibre pont perquè incita a la lectura d'altres, tal i com m'ha succeït a mi mateix.
Finalment, cal fer esment de la cita clarivident de Joan Fuster, que serveix de divisa del llibre i a tots els qui ens identifiquem amb la causa dels Països Catalans:
“Mentre el problema de València no serà considerat pels catalans estrictes com un problema llur, i com un problema rigorosament nacional -des dels punts de mira econòmic, polític i cultural-, el catalanisme no deixarà d'ésser un moviment fracassat en potència.”
