La Plataforma Mataró Decideix, que el 20 de juny organitza la consulta sobre la independència, va anunciar que ja hi ha 12.003 vots anticipats, la qual cosa representa un 12,36 % del total de les persones amb dret de vot de la ciutat de Mataró. És una xifra esperançadora que creixerà molt més conforme s'apropi la data del 20 de juny.
Ara mateix, aquestes xifres demostren que a Mataró ja hi ha una massa crítica de ciutadans i ciutadanes interessades en l'exercici del dret d'autodeterminació; una xifra que ja suma més vots que totes les opcions polítiques que formalment reivindiquen aquest dret.
Igual que ha passat arreu, els resultats que s'obtindran a la consulta de Mataró faran evident que les opcions polítiques representades a les institucions (Ajuntament, Consell Comarcal, i Parlament de Catalunya) no estan en sintonia o bé, encara més greu, que els seus postulats no són coherents amb la voluntat d'autodeterminació expressada per la ciutadania.
L'Estatut d'Autonomia reformat el 2006, retallat a Madrid i després recorregut per diferents instàncies al Tribunal Constitucional espanyol, que ja fa més de tres anys que prepara una nova mutilació del text, ens ha situat en un bucle col·lectiu. Davant d'aquesta situació el més democràtic és retornar la paraula al poble que, justament, és el que estan plantejant les consultes sobre la independència, en les quals ja hi han participat més de 500.000 catalans i catalanes.
Malauradament, l'ambigüitat de la majoria de dirigents i càrrecs electes dels partits amb sensibilitat catalanista resulta nefasta. Un bon exemple d'aquest joc de mans el vam presenciar al Ple Municipal del 3 de juny, quan els representants locals de CiU, Esquerra i ICV van aliar-se amb el PSC-PSOE per a aprovar una desesperada resolució a favor de l'autonomisme i en defensa de la constitucionalitat de l'Estatut. De poc va servir que la CUP presentéssim una proposta alternativa a favor de l'exercici del dret d'autodeterminació, ja que els càrrecs electes d'aquests partits s'empassen les pròpies contradiccions sense cap remordiment; de cara al públic diuen una cosa i, en canvi, al Ple en voten una altra.
Per tant, per a mesurar l'èxit de les consultes populars sobre la independència, i la de Mataró en particular, no hem de fixar-nos només en els nivells de participació que es puguin assolir, sinó en la continuïtat de l'organització ciutadana que ha plantejat aquesta reivindicació a nivell de base, perquè està ben demostrat que amb segons quins polítics ho tenim molt magre.
[Publicat a MataróNotícies]
Ara mateix, aquestes xifres demostren que a Mataró ja hi ha una massa crítica de ciutadans i ciutadanes interessades en l'exercici del dret d'autodeterminació; una xifra que ja suma més vots que totes les opcions polítiques que formalment reivindiquen aquest dret.
Igual que ha passat arreu, els resultats que s'obtindran a la consulta de Mataró faran evident que les opcions polítiques representades a les institucions (Ajuntament, Consell Comarcal, i Parlament de Catalunya) no estan en sintonia o bé, encara més greu, que els seus postulats no són coherents amb la voluntat d'autodeterminació expressada per la ciutadania.
L'Estatut d'Autonomia reformat el 2006, retallat a Madrid i després recorregut per diferents instàncies al Tribunal Constitucional espanyol, que ja fa més de tres anys que prepara una nova mutilació del text, ens ha situat en un bucle col·lectiu. Davant d'aquesta situació el més democràtic és retornar la paraula al poble que, justament, és el que estan plantejant les consultes sobre la independència, en les quals ja hi han participat més de 500.000 catalans i catalanes.
Malauradament, l'ambigüitat de la majoria de dirigents i càrrecs electes dels partits amb sensibilitat catalanista resulta nefasta. Un bon exemple d'aquest joc de mans el vam presenciar al Ple Municipal del 3 de juny, quan els representants locals de CiU, Esquerra i ICV van aliar-se amb el PSC-PSOE per a aprovar una desesperada resolució a favor de l'autonomisme i en defensa de la constitucionalitat de l'Estatut. De poc va servir que la CUP presentéssim una proposta alternativa a favor de l'exercici del dret d'autodeterminació, ja que els càrrecs electes d'aquests partits s'empassen les pròpies contradiccions sense cap remordiment; de cara al públic diuen una cosa i, en canvi, al Ple en voten una altra.
Per tant, per a mesurar l'èxit de les consultes populars sobre la independència, i la de Mataró en particular, no hem de fixar-nos només en els nivells de participació que es puguin assolir, sinó en la continuïtat de l'organització ciutadana que ha plantejat aquesta reivindicació a nivell de base, perquè està ben demostrat que amb segons quins polítics ho tenim molt magre.
[Publicat a MataróNotícies]
