13-S a Arenys de Munt: I amb el somriure, la revolta

Manquen poc dies perquè es materialitzi l'experiència autodeterminista del 13 de setembre impulsada pel MAPA a Arenys de Munt. S'ha obert una petita escletxa dins l'atzucac nacional en què es troben immersos els Països Catalans. Per fi respirem aire pur. Per fi albirem la democràcia que el nostre poble reclama i necessita. Ja és tot un èxit haver arribat fins aquí i, per tant, cal felicitar els promotors d'aquesta iniciativa i col·loborar-hi donant-los tot el nostre suport en la recta final d'aquest esdeveniment històric.

Malauradament, també hi ha una sèrie de factors adversos que cal considerar, de cara a futures consultes, però sobretot per a garantir que no es malmeni l'èxit assolit a Arenys de Munt:

1.- La concentració feixista autoritzada pel Departament d'Interior el mateix dia de la consulta popular i amb la qual s'ha aconseguit crear un clima de tensió al poble.

2.- L'ocupació policial d'Arenys de Munt prevista pel dia de la consulta popular, que oficialment és presentada com a garant de la convivència ciutadana, però que contribueix a enrarir el clima local i que en realitat no té altra raó de ser que la protecció dels feixistes concentrats.

3.- La possible interferència d'elements incontrolats sota l'etiqueta d'antifeixistes, però aliens a la reivindicació de l'Autodeterminació i a la voluntat dels organitzadors de la consulta.

4.- El desplegament de mitjans de comunicació preparats per captar imatges que corroborin un guió que ja fa dies que està cuinat: independència = violència.

5.- El maniqueisme de les cúpules dels partits polítics, que emfasitzaran tots els punts negatius esmentats amb el propòsit de dinamitar la il·lusió generada i, sobrertot, l'empenta d'una iniciativa (recordem-ho) sorgida des de la base, des de la societat civil.

La resolució a aquests problemes concrets és complexa. En qualsevol cas cal tenir clar que els poders fàctics establerts han fet ús del feixisme grupuscular per atacar una expressió concreta del dret de decidir del poble català. El feixisme ha servit per inocular la por i per justificar la militarització de la població, la qual cosa reforça la percepció negativa envers la consulta popular. I, finalment, s'ha preparat el terreny mediàtic per dibuixar una imatge funesta de qualsevol temptativa d'autodeterminació, associant-la amb la violència i la marginalitat política.

Ara bé, l'independentisme no pot caure en el seu parany. Passi el que passi, l'objectiu de l'independentisme és que la consulta popular se celebri i que aquest dia sigui, ara sí, una vertitable festa de la democràcia catalana. Aquesta és la consigna. La resta de consideracions són secundàries i no beneficien gens ni mica la causa independentista.

Xifres

S'han acabat les vacances pels qui en gaudien i, aquest 26 d'agost, La Vanguardia, tan burgesa i espanyola com sempre, ha servit un plat complet de xifres (segmentades en regions espanyoles) que apunten directament a la línia de flotació de la nostra cohesió social. Llegeixo.

El 50 % de la població immigrada a Catalunya treballa en situació irregular i, per tant, està alimentant l'economia submergida.

El 55,2% dels contribuents tenen uns ingressos mensuals inferiors a 1.100 euros, és a dir, són "mileuristes".

I, finalment, resulta que entre gener i juny de 2009 liderem el rànquing estatal de sinistralitat amb 70 treballadors morts, seguits pel País Valencià amb 54.

A tot aquest garbuix de xifres cal sumar-hi els efectes de les deslocalitzacions i tancaments d'empreses i les estadístiques d'un atur desbocat que ronda pel 17% o més (segons el territori) de la població activa...

Davant d'aquesta realitat, el principal leimotiv de l'esquerra independentista hauria de ser: "el nostre futur econòmic és la independència", perquè Espanya i el Capital escanyen a les classes populars catalanes i, en canvi, la llibertat dels Països Catalans és indestriable a la construcció d'una societat més justa.

I quin mal faig si dic que sóc independentista?

Els espanyolistes de Figueres, abanderats sota les sigles de PP i C's, han endegat una campanya de difamació contra el cantautor i company Cesk Freixas, amb l'objectiu d'impedir la seva actuació el dia 29 d'agost al Festival d'Acústica. Aquest fet posa en evidència el tarannà repressor dels espanyolistes, que no poden suportar que algú canti alegrement en català i a favor de la llibertat dels Països Catalans. No es pot tolerar la persecució de les idees, ni a Figueres ni enlloc; per tant, la solidaritat amb en Cesk és un deure.

Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.

Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

Cada puny alçat dibuixa en l'aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.

Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

"I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el dia que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"

No amaguis la llengua (Cesk Freixas)

Apologia de Xirinacs

Pla de Can Pegot (Ogassa, Ripollès)

"És evident que en l'Evangeli hi ha un clar missatge de no-violència, però el poble jueu anterior a l'Evangeli lluità violentament per ideals elevats. La nostra societat occidental, per desgràcia, encara és preevangèlica, encara està submergida en un mar de violències. L'Església, comprenent aquesta veritat de fet, establí el principi moral de la guerra justa. Es limita la guerra al servei de la justícia. La intenció de l'Església fou la de protegir l'autodefensa dels febles... Si l'Església aprova la guerra justa, nosaltres avui hem de retre homenatge a un caigut per una guerra justa, sense subterfugis, declaradament. Ell ha donat la seva vida, ell ha estat valent. Ja voldria jo un tan alt grau de generositat i de militància entre els que desenfadadament ens diem no violents perquè som cristians. Quanta gent, per por a arriscar la vida, cerca aixopluc sota la capa de no-violència i de principis evangèlics i així el cristianisme esdevé un refugi de covards. Vergonya hauríem de tenir davant els homes com Oriol anomenant-nos cristians, en comptes de sentir-nos incòmodes de participar en el funeral d'un partidari de la lluita armada"


El 9 d'abril de 1976, a la parròquia de la Concepció de Barcelona, Lluís Maria Xirinacs va fer una homilia de record d'Oriol Solé Sugranyes, militant anticapitalista del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) i fugitiu de la presó de Segòvia que fou mort a trets per la Guàrdia Civil a Burguete (País Basc). Xirinacs recorré a la història de Mataties, del clan dels Macabeus, que recull l'Antic Testament, per tal d'honorar el lliurament i el sacrifici d'Oriol Solé Sugranyes i la seva família. Ja aleshores, fou processat per dir en veu alta el que mantindira al llarg dels anys.

L'homilia fou publicada pel col·lectiu Pax Christi i es pot consultar al fons històric del MIL que custodia el CEHI-UB i també es pot llegir, fragmentàriament, a les p.164 i 165 del llibre del periodista Joquim Roglan "Oriol Solé, el Che català. Vida, fugida i mort d'un revolucionari" (Edicions 62: Barcelona, 2006) -un relat que és interessant llegir i contrastar junt amb la crítica demolidora que féu Sergi Rosés Cordovilla, qui qüestionà la mitificació i l'apropiació "nacionalista" de la figura d'Oriol Solé Sugranyes.

Rellegint el text d'aquella homilia, hom pot comprendre i contextualitzar molt millor les paraules del discurs que Xirinacs pronuncià al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002 i que són el motiu pel qual avui dia el poder establert menysprea la seva memòria i criminalitza qualsevol intent de reconeixement públic de la seva aportació a la llibertat de la Nació catalana.

[13-S] Tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya tornarà a demostrar que l'autonomisme és una enganyifa ordida pels poders fàctics amb la intenció de mantenir la "unidad de España" i eliminar la sobirania del poble català. Conscients d'aquest perill, els caps visibles del regionalisme català s'han afanyat a tocar a sometent i proposen una manifestació massiva per salvar les aparences i defugir la mediocritat de tot el procés estatutari.

Com a independentista, no participaré en cap manifestació per defensar l'Estatut. Encara més, treballaré per posar en evidència la misèria moral d'aquells qui només demanen clemència als nostres opressors.

Mentre la partitocràcia regional s'esgargamella per una manifestació inútil, l'independentisme hauria d'articular mecanismes per afavorir la conscienciació, la mobilització i la desobediència democràtica a l'Estat espanyol.

L'exemple més clar és la Consulta Popular per la Independència de Catalunya impulsada pel MAPA i que ha establert un protocol a seguir impecable. L'organització i la celebració d'aquest esdeveniment ja és un èxit (al marge del resultats i dels puritanismes ideològics). Interessa seguir de prop aquesta experiència perquè permetrà detectar els punts febles de cara a ulteriors consultes que han de conduir el nostre poble cap a la llibertat.

En aquest sentit cal reportar la incidència provocada pel grup feixista Falange Española de las JONS, responsable de diverses amenaces contra la CUP, i que ha obtingut el permís governamental i, encara més greu, del propi ajuntament d'Arenys de Munt per a manifestar-se el mateix dia 13 de setembre amb la intenció d'alterar el desenvolupament normal, pacífic i democràtic de la jornada.

Passi el que passi, el 13 de setembre Arenys de Munt estarà en el punt de mira de tothom: de l'espanyolisme agressiu, del regionalisme claudicant i de l'independentisme emergent.

El millor antídot contra la xerrameca autonomista és apostar fort per retornar la paraula al nostre poble. Des de la base, des del municipalisme, tenim les eines i els mitjans per fer-ho. Som-hi doncs! Comencem a decidir! El 13 de setembre, tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació!

El milicià

Explicar la Guerra de 1936-1939 al meu fill de tres anys i mig és difícil. Però, ahir vàrem fer una primera incursió amb "El barret del milicià", un conte escrit per la Laia Altarriba i il·lustrat per Guillem Cifré. Òbviament, bona part dels conceptes van passar per alt, tret d'uns pocs: els feixistes dolents, el lluitador milicià, l'heroïcitat del nen protagonista, les bombes que destrueixen la ciutat i els refugis.

Però, com que la guerra no va ser cap conte i la vivència familiar i social es manté ben viva, vam acabar parlant del refugi que hi ha a casa de l'amic Joan Jubany i, alhora, vaig poder rememorar-li el seu besavi, que va ser fuster, milicià i pres del franquisme, i la seva besàvia, modista i madrina de guerra en la Barcelona bombardejada sense pietat pels avions de guerra feixistes, i que que encara fou a temps de tenir-lo en braços.

El conte té un final rodó i admonitori: "Que hàgim perdut aquesta guerra no vol dir que no hàgim de continuar lluitant".

Obrim espais: Casal Popular les Vinyes

Dilluns 27 de juliol, mentre Mataró celebrava la seva festa major, l'assemblea de Maulets del Maresme va okupar una casa de cós del carrer Argentona núm. 42. L'okupació és reivindicativa i ha batejat l'edifici amb el nom de Casal Popular les Vinyes.

L'endemà, baixant de la xeringada del parc, la vam visitar per donar suport als joves. La casa és xulíssima: té una eixida amb pati, cuina amb fogons de llenya i dos pisos. Quan la veus el primer que penses és en la barra del seu propietari que l'ha abandonat durant més de vint anys. Penso que aquesta okupació pot servir per donar un ús social a un espai que fins ara estava mort de fàstic i, sobretot, pot ser una bona oportunitat per denunciar una situació que afecta a moltes cases de cós del Centre i l'Eixample mataroní.