I quin mal faig si dic que sóc independentista?

Els espanyolistes de Figueres, abanderats sota les sigles de PP i C's, han endegat una campanya de difamació contra el cantautor i company Cesk Freixas, amb l'objectiu d'impedir la seva actuació el dia 29 d'agost al Festival d'Acústica. Aquest fet posa en evidència el tarannà repressor dels espanyolistes, que no poden suportar que algú canti alegrement en català i a favor de la llibertat dels Països Catalans. No es pot tolerar la persecució de les idees, ni a Figueres ni enlloc; per tant, la solidaritat amb en Cesk és un deure.

Cada cop que penso, cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.

Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

Cada puny alçat dibuixa en l'aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.

Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

S'ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...

No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

"I quin mal faig si dic que sóc independentista,
si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paisatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el dia que toquem amb les nostres mans
la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"

No amaguis la llengua (Cesk Freixas)

Apologia de Xirinacs

Pla de Can Pegot (Ogassa, Ripollès)

"És evident que en l'Evangeli hi ha un clar missatge de no-violència, però el poble jueu anterior a l'Evangeli lluità violentament per ideals elevats. La nostra societat occidental, per desgràcia, encara és preevangèlica, encara està submergida en un mar de violències. L'Església, comprenent aquesta veritat de fet, establí el principi moral de la guerra justa. Es limita la guerra al servei de la justícia. La intenció de l'Església fou la de protegir l'autodefensa dels febles... Si l'Església aprova la guerra justa, nosaltres avui hem de retre homenatge a un caigut per una guerra justa, sense subterfugis, declaradament. Ell ha donat la seva vida, ell ha estat valent. Ja voldria jo un tan alt grau de generositat i de militància entre els que desenfadadament ens diem no violents perquè som cristians. Quanta gent, per por a arriscar la vida, cerca aixopluc sota la capa de no-violència i de principis evangèlics i així el cristianisme esdevé un refugi de covards. Vergonya hauríem de tenir davant els homes com Oriol anomenant-nos cristians, en comptes de sentir-nos incòmodes de participar en el funeral d'un partidari de la lluita armada"


El 9 d'abril de 1976, a la parròquia de la Concepció de Barcelona, Lluís Maria Xirinacs va fer una homilia de record d'Oriol Solé Sugranyes, militant anticapitalista del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) i fugitiu de la presó de Segòvia que fou mort a trets per la Guàrdia Civil a Burguete (País Basc). Xirinacs recorré a la història de Mataties, del clan dels Macabeus, que recull l'Antic Testament, per tal d'honorar el lliurament i el sacrifici d'Oriol Solé Sugranyes i la seva família. Ja aleshores, fou processat per dir en veu alta el que mantindira al llarg dels anys.

L'homilia fou publicada pel col·lectiu Pax Christi i es pot consultar al fons històric del MIL que custodia el CEHI-UB i també es pot llegir, fragmentàriament, a les p.164 i 165 del llibre del periodista Joquim Roglan "Oriol Solé, el Che català. Vida, fugida i mort d'un revolucionari" (Edicions 62: Barcelona, 2006) -un relat que és interessant llegir i contrastar junt amb la crítica demolidora que féu Sergi Rosés Cordovilla, qui qüestionà la mitificació i l'apropiació "nacionalista" de la figura d'Oriol Solé Sugranyes.

Rellegint el text d'aquella homilia, hom pot comprendre i contextualitzar molt millor les paraules del discurs que Xirinacs pronuncià al Fossar de les Moreres l'11 de setembre de 2002 i que són el motiu pel qual avui dia el poder establert menysprea la seva memòria i criminalitza qualsevol intent de reconeixement públic de la seva aportació a la llibertat de la Nació catalana.

[13-S] Tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya tornarà a demostrar que l'autonomisme és una enganyifa ordida pels poders fàctics amb la intenció de mantenir la "unidad de España" i eliminar la sobirania del poble català. Conscients d'aquest perill, els caps visibles del regionalisme català s'han afanyat a tocar a sometent i proposen una manifestació massiva per salvar les aparences i defugir la mediocritat de tot el procés estatutari.

Com a independentista, no participaré en cap manifestació per defensar l'Estatut. Encara més, treballaré per posar en evidència la misèria moral d'aquells qui només demanen clemència als nostres opressors.

Mentre la partitocràcia regional s'esgargamella per una manifestació inútil, l'independentisme hauria d'articular mecanismes per afavorir la conscienciació, la mobilització i la desobediència democràtica a l'Estat espanyol.

L'exemple més clar és la Consulta Popular per la Independència de Catalunya impulsada pel MAPA i que ha establert un protocol a seguir impecable. L'organització i la celebració d'aquest esdeveniment ja és un èxit (al marge del resultats i dels puritanismes ideològics). Interessa seguir de prop aquesta experiència perquè permetrà detectar els punts febles de cara a ulteriors consultes que han de conduir el nostre poble cap a la llibertat.

En aquest sentit cal reportar la incidència provocada pel grup feixista Falange Española de las JONS, responsable de diverses amenaces contra la CUP, i que ha obtingut el permís governamental i, encara més greu, del propi ajuntament d'Arenys de Munt per a manifestar-se el mateix dia 13 de setembre amb la intenció d'alterar el desenvolupament normal, pacífic i democràtic de la jornada.

Passi el que passi, el 13 de setembre Arenys de Munt estarà en el punt de mira de tothom: de l'espanyolisme agressiu, del regionalisme claudicant i de l'independentisme emergent.

El millor antídot contra la xerrameca autonomista és apostar fort per retornar la paraula al nostre poble. Des de la base, des del municipalisme, tenim les eines i els mitjans per fer-ho. Som-hi doncs! Comencem a decidir! El 13 de setembre, tothom a Arenys de Munt per l'Autodeterminació!

El milicià

Explicar la Guerra de 1936-1939 al meu fill de tres anys i mig és difícil. Però, ahir vàrem fer una primera incursió amb "El barret del milicià", un conte escrit per la Laia Altarriba i il·lustrat per Guillem Cifré. Òbviament, bona part dels conceptes van passar per alt, tret d'uns pocs: els feixistes dolents, el lluitador milicià, l'heroïcitat del nen protagonista, les bombes que destrueixen la ciutat i els refugis.

Però, com que la guerra no va ser cap conte i la vivència familiar i social es manté ben viva, vam acabar parlant del refugi que hi ha a casa de l'amic Joan Jubany i, alhora, vaig poder rememorar-li el seu besavi, que va ser fuster, milicià i pres del franquisme, i la seva besàvia, modista i madrina de guerra en la Barcelona bombardejada sense pietat pels avions de guerra feixistes, i que que encara fou a temps de tenir-lo en braços.

El conte té un final rodó i admonitori: "Que hàgim perdut aquesta guerra no vol dir que no hàgim de continuar lluitant".

Obrim espais: Casal Popular les Vinyes

Dilluns 27 de juliol, mentre Mataró celebrava la seva festa major, l'assemblea de Maulets del Maresme va okupar una casa de cós del carrer Argentona núm. 42. L'okupació és reivindicativa i ha batejat l'edifici amb el nom de Casal Popular les Vinyes.

L'endemà, baixant de la xeringada del parc, la vam visitar per donar suport als joves. La casa és xulíssima: té una eixida amb pati, cuina amb fogons de llenya i dos pisos. Quan la veus el primer que penses és en la barra del seu propietari que l'ha abandonat durant més de vint anys. Penso que aquesta okupació pot servir per donar un ús social a un espai que fins ara estava mort de fàstic i, sobretot, pot ser una bona oportunitat per denunciar una situació que afecta a moltes cases de cós del Centre i l'Eixample mataroní.

De la consciència a la conducta (apunts)

"Fa trenta anys que neguem la realitat lingüística en què ens trobem immergits: neguem que la llengua recula de manera alarmant, neguem que els catalanoparlants tinguem problemes lingüístics. Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la."

Joan Solà
(discurs pronunciat al Parlament de Catalunya, 1 de juliol de 2009)

La consciència nacional i lingüística no sempre es correspon amb la fidelitat a la llengua, perquè hi ha mecanismes de desemparament apresos a partir de males experiències i dels models predominants (col·lectius i del món dels adults).

Assertivitat. "Si ells poden encarar còmodament converses bilingües (o com a mínim mantenir-se en la seva llengua i que l'altre faci el que vulgui), també hem de poder nosaltres".

Negacionisme. "quan els oprimits neguen ser oprimits i declaren que els seus actes mesells són correctes, raonables i lliures, el projecte de submissió ja es pot donar per sublimat."

"Un acte obligatori mai direm que el fem per cortesia. I és que la qüestió de la cortesia també està lligada a un altre gran pretext: jo canvio de llengua lliurement i no com un acte de submissió. Però si algú canvia de llengua absolutament sempre i en qualsevol situació que s'adreça a un castellanoparlant, pot de debò afirmar que ho fa lliurement? Només podrà afirmar-ho quan comprovi que és capaç de canviar algunes vegades i, altres vegades, seguir en català. Per tant, fins aleshores tampoc no podrà dir del cert que canvia de llengua per cortesia."

Procés de definició de l'espai lingüístic personal. Per deixar d'estar a mercè de les preferències lingüístiques d'altri i aprendre a tenir converses bilingües amb més comoditat cal reflexió i entrenament.

No hi ha conductes neutres. "Tant la conducta de passar-se al castellà com la de mantenir-se en català té conseqüències, conté missatges i no és neutra."

[Apunts extrets de Neus Arnan; Jordi Bosch; Carles Palau; Marina Segarra; David Segarra: De la consciència a la conducta. L'experiència de Tallers per la Llengua.- Edicions 7dquatre, 2009]

La Missa i els antiavalots

Diuen que la Missa de les Santes és un tresor cultural i que sols això ja justifica la presència de les autoritats a l'ofici religiós. Si més no, aquest ha estat el criteri predominant entre els càrrecs electes municipals d'ençà del 1979, que d'aquesta manera han fugit d'estudi alhora de garantir la laïcitat de la institució a la qual serveixen. Segurament, per això a alguns polítics i opinadors locals els cou tant la decisió del regidor de la CUP, que altre cop ha fet evident que no combrega amb rodes de molí, quedant-se a les portes del temple i prescindint de la cerimònia religiosa.

Penso, que si fos cert que Les Santes es reinventen a sí mateixes, tal i com predica l'Alcalde, ja seria hora que en una societat laica i democràtica es replantegés l'assistència dels càrrecs electes i autoritats a un acte religiós.

D'altra banda, avui, per fi, hem tingut la satisfacció de veure com el tradicional seguici de l'Anada a Ofici s'ha fet sense la presència intimidatòria dels antiavalots del Mossos d'Esquadra. Després de tants anys reivindicant gaudir de la "festa en pau", moralment, això ha estat una petita victòria.