Espontani: organitza't i lluita

Dimecres 18 de maig al vespre prop d’una seixantena de persones hem acudit a la plaça Santa Anna de Mataró arran d’una convocatòria feta a través d’internet i que reprodueix a escala local les mobilitzacions encetades a moltes ciutats de l’Estat espanyol, que reclamen una democràcia real mitjançant acampades i cassolades.

Davant les mobilitzacions “espontànies” que expressen el malestar, la indignació i la frustració davant d’un sistema polític i econòmic corromput, deshumanitzador i cada cop més excloent, penso que cal plantejar dos principis bàsics:

1).- Res canvia si la gent no es mou. Per tant, cal saludar aquesta mobilització perquè manifesta la necessitat d’un canvi radical i perquè és un embrió d'autoorganització popular. Ara bé, no és cert que sigui la primera mobilització dels "joves sense futur”. Per exemple, si faig memòria, em ve al cap la lluita contra la privatització de la universitat pública –Pla Bolonya-, que va durar més d’un any i va ser brutalment reprimida pel tripartit. 

2).- L’èxit de la lluita rau en la seva capacitat d’organització. El context electoral en què s’ha articulat la mobilització, el seu caràcter espontani, l’apoliticisme amb què s’ha revestit  i el marc espanyol en què es planteja penso que són factors que dificultaran la continuïtat, la cohesió i l’organització del moviment.

L’empoderament del poble és un procés llarg i que requereix un aprenentatge. Ara bé, si des de l’esquerra independentista fem bullir l’olla en aquestes mobilitzacions, penso que ha de ser per contribuir a la definició d’una plataforma reivindicativa que concreti el significat de la ruptura democràtica, que per a nosaltres ha d'orientar-se, necessàriament, cap a la independència i el socialisme.

Organització. El tema de les formes d'organització és molt important i planteja tot un seguit de qüestions que cal tractar adequadament. En primer lloc, la qüestió de l'autoorganització a nivell nacional de les classes populars catalanes, que és un principi estratègic bàsic que cal defensar i aplicar si volem que l'independentisme sigui un moviment arrelat arreu de la nostra nació. En segon lloc, la qüestió dels models organitzatius concrets, el moviment i el partit, en els quals s'estructura tot moviment polític, com ho és l'independentisme.

La qüestió de les formes i models d'organització escollits en cada moment de la lluita és molt important i no pot ser deixada a la decisió espontània de les masses tal com postula l'espontaneisme. Cal habilitar en tot moment les estructures que garanteixin l'organització de les lluites i l'articulació de l'estratègia independentista, tot utilitzant al màxim pràctiques participatives i assembleàries. La qüestió de la direcció política és, doncs, una altra qüestió important ja que tot moviment necessita unes estructures que permetin l'adequació permanent de les línies d'acció a les necessitats de la lluita en cada moment.

Finalment, cal assenyalar la importància d'una valoració adequada del paper que han de jugar les persones individuals en les organitzacions, assenyalant tant els perills del personalisme com el paper simbòlic que, a voltes, necessàriament han de jugar.   

[Petit llibre roig del/la jove independentista]

Debat amb els veïns i les veïnes de l'Havana

Divendres 13 de maig, he participat en representació de la CUP i junt amb els membres del PSC, CiU, PP, ICV, ERC i Mataronins, al debat polític organitzat per l'Associació de Veïns i Veïnes de l'Havana i Rodalies, que ha moderat el periodista Pep Andreu. 

He refermat l'aposta estratègica per la millora del transport públic. El servei de Mataró Bus (que és molt car -bitllet senzill costa 1,45 euros) volem que deixi d'estar en mans d'una empresa privada, que hi hagi més freqüències, més accessibilitat, uns traçats de línies més racionals i que s'habilitin microbusos per accedir als carrers més estrets. Aquestes millores serien possibles si destinéssim al transport públic els diners que el govern del senyor Baron (que, recordem-ho, també està integrat per ERC i ICV) està d'acord a regalar a les grans constructores amb un projecte innecessari com els laterals de l'autopista. 

He plantejat la necessitat de pacificar el trànsit del barri de l'Havana amb "camins escolars", que donin seguretat als nens i nenes delstres centres escolars del barri. Alhora he exposat la necessitat de donar continuïtat al carril bici que hi ha a la Ronda Cervantes perquè arribi fins a l'estació de trens (per la calçada de l'Av. Maresme). 

En matèria de mobilitat també he denunciat que la CUP ens  hem quedat en solitari oposant-nos al traçat del tren orbital per la zona agrícola de les Cinc Sènies. L'enllaç ferroviari amb Granollers és molt important, però cal un traçat alternatiu i respectuós amb el territori, ja que l'actual disseny del projecte s'ha fet des d'un despatx de Barcelona desconeixent la realitat de Mataró.

D'altra banda, he proposat que els veïns i les veïnes puguin decidir els usos de l'edifici del Centre Natació (antiga EUM) i facilitar l'accés a l'ús veïnal i de les entitats d'equipaments com la Nau Minguell (ara s'ha de pagar -i molt- per poder disposar-ne). En aquest àmbit també he qüestionat la política de construir equipaments a canvi de fer pisos.

Finalment, he apel·lat l'auditori a donar suport a la CUP, per garantir, tal com hem demostrat al llarg dels últims quatre anys, que a dins de l'Ajuntament hi hagi una veu crítica, que tingui el coratge de dir les coses pel seu nom. 

Desafectes a l'Europa del Capital

Dilluns 9 de maig vaig participar en el programa "Cruïlla d'Europa" de Mataró Ràdio, un espai moderat per Teresa Carreras i Anna Galdon, que es va centrar en analitzar les polítiques europees des dels municipis. 

La meva intervenció va ser de manual. Penso que cal denunciar sense manies l'actual model de construcció europea, ja que ara mateix la UE és l'expressió de l'Europa del Capital, és a dir, una eina al servei de les classes dominants. Aquesta Europa, que la resta de ponents -des d'ICV fins al PP- tenen tan mitificada, i que no sols no es reconeix la realitat catalana sinó que ens intenta fer combregar amb un cúmul de directives antisocials (recordeu la directiva de les 65 hores?), racistes (recordeu la directiva de retorn destinada a expulsar immigrants?) i antiecològiques (teniu present l'impacte de la Política Agrària Comna, que cada any destrueix més de 1000 explotacions pageses i afavorint la concentració a mans de la gran indústria agrolimentària i de la distribució). 

I tot això, que em perdonin, no penso pas que es pugui arreglar simplement votant un o altre partidet a les eleccions europees que es fan cada quatre anys. El mal està en l'arrel d'un projecte construït d'esquenes a la ciutadania i als pobles, i que té el seu rostre més descarnat en el Banc Central Europeu, un organisme antidemocràtic, des del qual s'imposen les teories de xoc i les polítiques neoliberals de reducció de la despesa pública que tots els estats -siguin del color que siguin- apliquen religiosament, i que deriven en les retallades socials i de drets laborals que ara estem patint.  

L'esquerra independentista i la CUP de Mataró tenim clar que el primer repte passar perquè els Països Catalans tinguem veu i vot com a catalans davant d'Europa i davant del Món; i en paral·lel, plantegem la necessitat de crear xarxes de municipis i de complicitats amb organitzacions populars, tant europees com mediterrànies, que treballin per forjar un nou model postcapitalista. 

Els Països Catalans, Europa i la Mediterrània, són espais que volem construir des de la base, començant per Mataró, amb polítiques d'esquerres, ecologistes i antiimperialistes. Aquestes són les nostres coordenades. Per això, tant a l'Ajuntament Mataró com a peu de carrer som dels qui parlem sense embuts i cantem la canya, ara amb les retallades de CiU igual que fa uns mesos amb les retallades i polítiques neoliberals del tripartit.

Per un municipalisme solidari i internacionalista

La CUP, a diferència de la resta d’opcions polítiques representades a l’Ajuntament de Mataró, hem desenvolupat una perspectiva internacionalista inequívoca. Contra la passivitat i els discursos políticament correctes, hem manifestat  -a vegades en solitari- la nostra solidaritat amb diversos pobles d’arreu del món que lluiten contra l’opressió i per la seva llibertat (Tibet, País Basc, Sàhara Occidental o Palestina).

En aquest apartat cal remarcar la importància que hem donat a la causa palestina, assumint-la com a pròpia. Més enllà dels formalismes institucionals, dels grans discursos, dels flaixos i les notícies llampants, hem fet valer, junt amb altres col·lectius socials i organitzacions de l’esquerra sindical de la ciutat, la solidaritat de poble a poble per defensar el valor intrínsec de la pau.  Per això, durant Les Santes de 2008 i 2010, vàrem donar suport al projecte de “Vacances per la Pau” acollint nens i nenes orfes de Palestina durant un dia a la nostra ciutat.

La major part dels polítics de la nostra ciutat només miren Europa amb mentalitat espanyola, en canvi, nosaltres veiem Europa a partir de la nostra condició de ciutat catalana i mediterrània. Justament, per això donem tant de valor a la solidaritat activa amb els pobles de la Mediterrània, com Palestina.

En els últims mesos el món àrab ens ha donat una lliçó magistral: el futur l’escriuen els pobles.  La mobilització i la lluita popular han trastocat la geopolítica del capitalisme neoliberal, i en alguns casos han aconseguit liquidar uns règims polítics que actuaven com a mers titelles dels interessos dels mercats financers i dels estats occidentals.

Malgrat la distància i les diferències existents, des de la platja del Callao, amb els ulls fits a la mar, evoquem la revolta, amb la força i la determinació de qui no es resigna a la fatalitat de les guerres, la misèria, la por, l’espoli, els acomiadaments, els abusos de poder, l’especulació, el sexisme, l’opressió nacional o la destrucció de la terra.

Murals - Obrint Pas (Coratge, 2011)

Energia creativa

El 22 de maig hi tornarem a ser. La CUP som l'expressió política de l'independentisme d'esquerres i un altaveu al servei de la ciutadania i dels col·lectius socials. Per aquests motius, més enllà dels bons o mals resultats electorals, nosaltres no defallirem. Ara bé, tenim la certesa que durant els últims quatre anys hem fet una bona feina. Un sol regidor ha bastat per fer trontollar  la rutina de la resta de polítics, massa avesats als dictats neoliberals, a la política feta des dels despatxos i a gestionar les engrunes de l'autonomisme. La veritat és que ja no engresquen a ningú. Qui més qui menys ho veu clar, cal começar de cap i de nou! i es que quan el sistema es penja s'ha de reiniciar.

La crisi no l'han de pagar les classes populars i per això és important repensar les nostres vides i el nostre entorn, començant per la ciutat, per Mataró. En aquest sentit, la gent de la CUP proposem quatre eixos d'actuació molts clars:

1) Impulsar una economia local productiva, amb noves formes de treball, recuperant els oficis i el cooperativisme.

2) Fer de Mataró una ciutat sostenible, presevant espais naturals i els agrícoles com les Cinc Sènies, canviant la política de residus o millorant el transport públic.

3) Defensar la participació i els drets socials, com a elements de cohesió i d'aprofundiment democràtic.

4) Lluitar per la independència dels Països Catalans des dels ajuntaments, per tal de recuperar la nostra sobirania política i fiscal.

Més de cent cinquanta persones ja han donat la cara per Mataró i, per tercer cop, hi haurà una llista electoral de la CUP, que enguany torna a encapçalar en Xavier Safont-Tria al capdavant, una persona incansable i compromesa. Presentem un cartell amb un lema dual: "Això es pot canviar" amb "Energia creativa". Sigui com sigui, el 22 de maig esperem poder comptar amb el vostre suport i, alhora, engrescar-vos a lluitar dia rere dia, sense embuts, per millorar la ciutat i per construir uns Països Catalans lliures i socialment justos.

Potser et maten

Es deia Pere Artur Fornés, era un jove de Pedreguer i només tenia 25 anys quan a la matinada de dijous 21 d'abril un intolerant el va apunyalar mortalment a Benidorm per haver cridat "Visca el Barça!". Sento ràbia i molta impotència. Aquesta violència anticatalana, que amb l'excusa del futbol es manifesta amb tota la seva brutalitat a ciutats com Benidorm o Mataró, per bé que és irracional, resulta molt útil als poders fàctics espanyols, que tot sovint l'emparen o la justifiquen. Encara tenim viu el record de Guillem Agulló, assassinat ara fa 18 anys i aquesta nova mort ens fa palès que aquí han canviat poques coses. Potser ens maten o potser ja va sent hora de dir prou i fotre el camp de l'Estat espanyol. 

Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes mentres dormen les teus gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules sinó l'home assumint la pena Deixaràs de comptar les sil.labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat com no sia la del teu poble. Potser et maten o potser s'en riguen, potser et delaten; Allò que val és la consciència de no ser res sino s'és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament. tot això són banalitats. la diràs en el moment just. del seu poble, i és un silenci. en la llarga nit del teu poble. i callaràs tota la nit

Vicent Andrés i Estellés

La Vanguardia anuncia un canvi del decorat

Mal que em pesi, la versió en català de La Vanguardia és una bona notícia. L'edició en català  d'aquest diari, creat el 1891, i que és el potaveu oficiós de la burgesia barcelonina és un "signe dels temps" que vivim. Lamentablement, la constatació històrica assenyala que bona part d'aquesta burgesia barcelonina va dimitir lingüísticament i nacional, sobretot a partir de 1939. Per tant, La Vanguardia en català no serà un diari escrit en clau nacional catalana sinó una simple traducció d'una cosmovisió provinciana i conservadora que fins a la data sempre s'havia expressat en la llengua dominant, és a dir en espanyol.

Què ha canviat? Què pot haver induït la burgesia barcelonina a transigir i promoure l'edició d'una versió en català del seu herald? Sense dubte, jo hi veig, en primera instància els diners  que de sotamà pot haver compromès CiU als editors del diari en qüestió; i, en segon terme, penso que hi ha un canvi de mentalitat dins de les files del regionalisme català, bàsicament motivat pel temor a veure's desbordats per la creixent mobilització independentista. 

L'estratègia de CiU i de la burgesia per extensió és nedar i guardar la roba, i només es plantegen "canviar alguna cosa perquè tot continuiï exactament igual". Això explica l'ambigüitat calculada dels quadres dirigents d'aquesta formació envers les consultes populars sobre la independència, tal com s'ha posat de manifest en les actituds i declaracions contradictòries davant la convocatòria del 10 d'abril a Barcelona. 

En la mateixa línia, d'ambiguïtat calculada, cal situar les declaracions de Jordi Pujol, que més que una arenga cap a la independència a mi em fan l'efecte que són un crit d'alerta davant la constatació de l'esfondrament de l'autonomisme espanyol que tant va contribuir a apuntalar el Molt Honorable expresident de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Som, indubtablement, davant d'una cruïlla històrica. Però si ara deixem el camp de batalla en mans d'aquells qui han contribuït, durant anys i panys, a la submissió política, econòmica i cultural dels Països Catalans, la independència només serà un canvi formal, un simple canvi del decorat a mans dels poders fàctics. 

Des d'una perspectiva de classe, no podem esperar a què plogui, per això, cal mobilitzar-se, reforçar les organitzacions de l'esquerra independentista, acumular forces i impulsar una alternativa política nacional que respongui als interessos populars, perquè sinó, tal com explica l'amic Agustí Barrera, la infraestructura socioeconòmica restarà intacta i, per consegüent, la lluita per la independència només haurà servit per posar una bandera estelada a les portes d'entrada de les sucursals de La Caixa. 

És en aquest punt on vull remarcar la importància de l'aposta política que proposem des de la CUP, que és una alternativa necessària no sols pels municipis sinó per a l'acumulació de forces que ens ha de permetre revertir la instrumentalització dels nostres drets nacionals en mans de la classe dominant, construir una nació veritablement lliure i una democràcia real des de la base. Uns bons resultats de la CUP a les eleccions municipals del proper 22 de maig representaran un punt d'inflexió i contribuiran, com fins ara hem fet, a reforçar el pes del pol ideològic de l'esquerra i de la mobilització popular en el si del moviment per la independència.