Dimarts 21 de juny Mataró Ràdio ha emès la tertúlia política del mes de juny. Hi he participat en representació de la CUP. En l'obligat balanç dels resultats electorals de les municipals he volgut remarcar que l'actual context és negatiu perquè l'ajuntament de Mataró s'ha dretanitzat, espanyolitzat i la xenofòbia hi ha irromput amb força. Aquest darrer factor és, tal com he exposat, en gran part atribuïble al fracàs del model de ciutat del PSC, del qual també en són corresponsables (en els últims 8 anys) ICV i ERC. Per a exemplificar-ho he recordat el malaguanyat Pla Local de l'Habitatge o la insuficient actuació pública en la rehabilitació als barris més necessitats.
Amb l'aritmètica electoral resultant és obvi que l'alcalde Mora, a diferència de Baron, haurà de ser -forçosament- més dialogant. Ara bé, CIU representa un canvi de cares però no en el model de ciutat, que en essència continuarà sent el mateix que el del PSC. Si no hi haguessin tants personalismes per entremig, el més lògic seria la conformació d'un govern sociovergent.
Mentrestant, però, l’opció de la pepevergència, amb el suport puntual de PXC, sembla que pren força (recordem que PP i CiU ja han pactat a la Diputació provincial de Barcelona i al Consell Comarcal del Maresme). En aquest punt, he advertit al representant de CiU, Joaquim Fernández, que ho considerem inacceptable, atès que un pacte local amb el PP és una amenaça per a la cohesió social i més si tenim en compte els atacs contra la llengua catalana i més concretament contra la immersió lingüística.
El cartipàs (o repartiment del pastís) serà una bona ocasió per regenerar democràticament el nostre ajuntament i per liquidar l’estructura de poder i la xarxa clientelar del PSC. En qualsevol cas he aclarit que la CUP no entrarem en el mercadeig i que hi ha qüestions que considerem bàsiques com ara la reducció dels sous i dels càrrecs polítics de “confiança”.
En Fernández de CiU m’ha volgut renyar i m’ha demanat que defugíssim els grans discursos, que aparquéssim les diferències i que concretéssim a nivell local. No m’he fet pregar i he entrat en matèria, perquè en el poc temps que porten al capdavant de la Generalitat i en els pocs dies que fa que governen a la ciutat ja hi ha un reguitzell de decisions socialment regressives que cal denunciar i combatre, com ara l’obertura de noves línies concertades a les escoles privades de Mataró, els equipaments de les escoles públiques pendents de construcció, les retallades que afecten a l’Hospital de Mataró, o l’anunci de noves agressions contra el territori arran del projecte d’ampliació del port de Mataró...
En les al·lusions i interpel·lacions d’aquesta tertúlia en destaco el fair play de Consol Prados (PSC), una dona que em fa l’efecte que contrasta molt amb els dinosaures que controlen l’aparell del seu partit a Mataró. També m’he quedat amb la copla de l’Adam Alonso (PP), que ha defensat la imposició de l’espanyol apel·lant a l’obediència a les lleis dictades pels tribunals d’ocupació, un argument patètic si no fos cert que ara mateix tenen la paella pel mànec i poden acabar imposant a CiU la seva voluntat. Finalment, he d’esmentar la meva perplexitat pel discurs “antisistema” de David Parada, representant de PXC; més tard, rastrejant per internet, he vist que va encapçalar les llistes d’aquest partit a Sant Boi de Llobregat, que té una relació nul·la amb la ciutat de Mataró i que compta amb un currículum polític curiós, per dir-ho d’alguna manera.
És important ser-hi i participar en aquests espais, fer sentir una veu crítica... però reconec que ni jo mateix, com a membre d'una formació política, em sento representant per aquesta farsa de tertúlies, on les formes encobreixen la crua realitat. Per sort, centenars de mataronins i mataronines avui han tornat a omplir els carrers plantant cara a la doctrina de xoc de CiU (i companyia) i per demanar una sanitat pública i de qualitat. Fet i fet, la història ens ensenya que la lluita és l'únic camí. L'equació és simple: sols el poble salva el poble.
