Seqüència de "Temps moderns" crítica amb l'abús de les tecnologies en benefici dels explotadors
Paròdia del militarisme i la guerra on denuncia de les condicions inhumanes dels reclutes
Quin tip de riure!!!
Fa unes setmanes vam anar d'excursió a Barcelona tota la família per visitar l'exposició "Charles Chaplin en imatges" (entrada gratuïta al CaixaFòrum). Va ser un recorregut superficial (comparteixo la crítica feta per Manel Cuyàs) a través de la vida i les pel·lícules de Chaplin, però el més positiu és que des d'aleshores el meu fill, l'Otger, té molt clar qui és.
Des de fa uns dies, abans d'allitar-nos expliquem un conte i mirem a l'ordinador alguna seqüència d'en Chaplin: "Modern times", "The kid", "The Circus", etc. Sembla mentida, però en Chaplin és un artista total, que amb mitjans que avui serien considerats molt precaris (cinema mut, en blanc i negre, etc.) sap captivar l'atenció de l'espectador des del principi fins al final. A part de les trompades, fa emergir l'antagonisme de classes (explotats / explotadors) i, òbviament, fa una crítica demolidora del paper dels policies com a gossos guardians del sistema i dels militars inhumans. El missatge és tan clar, tan directe que per molta gràcia que ens facin els gestos o les persecucions, fins i tot un nen de dos anys copsa la denúncia de la injustícia, la pobresa, la guerra i la desigualtat.
Per tant, vist amb perspectiva, no és gens estrany que Charles Chaplin acabés refugiant-se a Suïssa fugint de la caça de bruixes desfermada pel Comitè d'Activitats Antiamericanes, una modalitat de censura que amb altres noms i sota altres formes repressives encara perdura a molts països pretesament democràtics i liberals.
Des de fa uns dies, abans d'allitar-nos expliquem un conte i mirem a l'ordinador alguna seqüència d'en Chaplin: "Modern times", "The kid", "The Circus", etc. Sembla mentida, però en Chaplin és un artista total, que amb mitjans que avui serien considerats molt precaris (cinema mut, en blanc i negre, etc.) sap captivar l'atenció de l'espectador des del principi fins al final. A part de les trompades, fa emergir l'antagonisme de classes (explotats / explotadors) i, òbviament, fa una crítica demolidora del paper dels policies com a gossos guardians del sistema i dels militars inhumans. El missatge és tan clar, tan directe que per molta gràcia que ens facin els gestos o les persecucions, fins i tot un nen de dos anys copsa la denúncia de la injustícia, la pobresa, la guerra i la desigualtat.
Per tant, vist amb perspectiva, no és gens estrany que Charles Chaplin acabés refugiant-se a Suïssa fugint de la caça de bruixes desfermada pel Comitè d'Activitats Antiamericanes, una modalitat de censura que amb altres noms i sota altres formes repressives encara perdura a molts països pretesament democràtics i liberals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.