Els transvasaments no són la solució

No plou o pedrega, però una cosa està clara: patim una sequera perllongada que tindrà conseqüències inesperades. Políticament, ens trobem que els membres del govern de la Generalitat de Catalunya fa uns anys van fer bandera de la “nova política de l’aigua”, però ara, adduint l’excepcionalitat de la sequera, defensen els transvasaments per abastir les zones turístiques i la Gran Barcelona. Una contradicció?

El contrapunt ha esclatat quan fa uns dies, els mitjans de comunicació barcelonins informaven de l’oposició dels pagesos de les conques hidrogràfiques del Ter, del Gaià-Francolí, Segre i l’Ebre als transvasaments d’aigua cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. En un posicionament intermedi, el científic Ramon Folch explicava, en una entrevista publicada al diari El Punt, la necessitat de millorar els sistemes de gestió i la recuperació d’aigües de les depuradores i revelava que només un 2% de l’aigua del Ter transvasada s’aprofita per beure.

Sigui com sigui, a casa ja fa dos mesos que l’aigua de l’aixeta té un gust fastigós i que bevem l’aigua envasada (o transvasada) que comprem al supermercat. Estic molt sensiblitzat davant d’aquest problema i em fa llàstima que els mitjans de comunicació, abocats a la defensa dels interessos capitalistes, ho redueixin tot a un conflicte territorial (aquest cop entre catalans) i destil·lin un discurs simplista segons el qual Barcelona té més drets perquè paga més impostos i té més necessitats a cobrir...

Sens dubte, el control de l’aigua serà un element determinant i que ens hauria de fer reflexionar, seriosament, sobre el model de creixement econòmic vigent, perquè si seguim així tots els rius dels Països Catalans acabaran fent pena i esdevindrem una nació perpètuament dependent dels recursos hídrics exteriors.

Tal i com vaticina l’escriptor i biòleg Jordi de Manuel en la seva novel·la de ciència-ficció “L’olor de la pluja”, l’aigua serà la causa dels conflictes més importants que ens esperen. Totalment d’acord, però de nosaltres depèn trobar solucions duradores, territorialment justes i ecològicament sostenibles.