En Josep Benet ha escrit (va escriure) dos llibres d'història que per mi són referencials: “L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya” i “El President Companys, afusellat”. Penso que a totes les facultats d'història del nostre país haurien de ser llibres de lectura obligada.
El vessant antifranquista de Josep Benet el vaig descobrir quan em documentava per fer articles sobre la resistència cultural a la Dictadura; on jo destacaria el fet d'estar al darrere de les primeres campanyes per reclamar el català a l'escola. Seria molt sever amb la seva implicació en el procés de reforma del postfranquisme, però a diferència de Tarradellas, Benet sí que estava avalat per les urnes i, en aquest sentit, podem dir que era la representació viva d'una Catalunya d'esquerres que no es va poder realitzar perquè els interessos de les cúpules sucursalistes la van malmenar i cedir -gratuïtament- a la dreta regionalista.
D'alguna manera puc dir que els fruits de la tasca d'en Benet al capdavant del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya) formen part de la meva feina actual com a historiador; gràcies a les recerques realitzades i dirigides per Benet podem conèixer una part important del cost humà de la guerra de 1936-39 i resseguir els avatars de moltes unitats militars republicanes. Però, com sempre, queda molta feina per fer.
La setmana passada, arran de la publicació de les seves memòries, la premsa va destapar l'afer de Justo Bueno, l'assassí dels germans Badia (Estat Català), que resulta que més tard, per ordre de Polo Borreguero, un comissari tronat que ja havia servit durant el període republicà, va ser empresonat, jutjat en un consell sumaríssim i afusellat. Aquesta anècdota ja era coneguda (crec haver-la llegit en algun llibre d'en Téllez, però, òbviament, amb un enfocament diferent), però el fet és que Benet denunciava que el nom d'aquest assassí i aprofitat de la revolució figurés en les columnes als immolats per la llibertat de Catalunya que hi ha al fossar de la pedrera de Montjuïc (Barcelona). Indubtablement, Justo Bueno fou afusellat pels franquistes per un “delicte de rebel·lió militar”, però fins a quin punt és bo que hi figuri? Això, és el que discutíem fa unes dies la meva companya de feina i jo. Tot plegat indica la vivacitat d'aquest historiador, que fins a darrera hora ens ha donat elements de reflexió sobre la tasca i el paper social de l'historiador.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina