Diumenge 9 de març votaré en blanc. Per votar en blanc només cal dipositar un sobre buit dins l'urna. A les eleccions de 2004 vaig votar Esquerra (qui ho havia de dir!) i ara hauria optat per l'abstenció o per fer un vot nul, però analitzant-ho bé, considero que en aquests comicis el vot en blanc és l'opció que visualitzarà de forma més clara i explícita el descontent envers les claudicacions de la classe política catalana.
Tant la campanya com els resultats de les eleccions espanyoles confirmen l'espanyolització definitiva de la política als Països Catalans, que es tradueix en un bipartidisme (PSOE-PP) que anul·la o converteix en apèndixs a la resta d'opcions polítiques.
Per desgràcia, allò que es decideix al parlament espanyol ens afecta. El problema rau en què no hi ha cap formació política que plantegi la ruptura amb Espanya i els líders del catalanisme dominant segueixen insistint en fórmules caduques com l'autonomisme. Reconec que en un altre context m'hagués agradat votar l'actual alcalde de Teià (per posar un exemple), però com que les llistes són tancades, doncs tampoc no tindré aquesta opció. En qualsevol cas, Esquerra, CiU i ICV-EUiA mereixen un vot de càstig que forci l'emergència del debat sobiranista en l'agenda política catalana. No podem oblidar l'estafa dels Estatuts, els dèficits d'infraestructures i l'espoli fiscal. En major o menor mesura tots hi estan emmerdats.
Als habituals de CiU els diria que el respecte només s'assoleix quan entre dos pobles hi ha igualtat de drets i això només és possible garantir-ho amb un estat propi; l'aritmètica i els tripijocs electorals ja no ens serveixen de res, perquè són pa (prebendes) per avui i fam (submissió) per demà. Pel que fa a Esquerra, òbviament, comparteixo el seu lema: per ser un país de primera ens cal la independència. Ara bé, la independència mai ens la donaran (ni Zapatero ni Rajoy), la independència la guanyarem els catalans i les catalanes exercint el dret democràtic d'Autodeterminació. Lamentablement, aquest és el raonament final que trobo a faltar en el discurs d'Esquerra, que es correspon amb el fet que ens els darrers anys i a la majoria d'institucions catalanes fa de crossa del PSOE, una estratègia que considero errònia i que encara trobo més patètica i servil en el cas d'ICV-EUiA.
Per fer emergir el nostre descontent i el debat sobiranista cal mobilització social (tal i com proposa la Plataforma pel Dret de Decidir), però també cal ser conseqüents i no donar el nostre vot a aquells que mercadegen amb els drets del poble català. Us convido a visitar el blog Vot blanc independentista i si ho considereu encertat, voteu en blanc.
Tant la campanya com els resultats de les eleccions espanyoles confirmen l'espanyolització definitiva de la política als Països Catalans, que es tradueix en un bipartidisme (PSOE-PP) que anul·la o converteix en apèndixs a la resta d'opcions polítiques.
Per desgràcia, allò que es decideix al parlament espanyol ens afecta. El problema rau en què no hi ha cap formació política que plantegi la ruptura amb Espanya i els líders del catalanisme dominant segueixen insistint en fórmules caduques com l'autonomisme. Reconec que en un altre context m'hagués agradat votar l'actual alcalde de Teià (per posar un exemple), però com que les llistes són tancades, doncs tampoc no tindré aquesta opció. En qualsevol cas, Esquerra, CiU i ICV-EUiA mereixen un vot de càstig que forci l'emergència del debat sobiranista en l'agenda política catalana. No podem oblidar l'estafa dels Estatuts, els dèficits d'infraestructures i l'espoli fiscal. En major o menor mesura tots hi estan emmerdats.
Als habituals de CiU els diria que el respecte només s'assoleix quan entre dos pobles hi ha igualtat de drets i això només és possible garantir-ho amb un estat propi; l'aritmètica i els tripijocs electorals ja no ens serveixen de res, perquè són pa (prebendes) per avui i fam (submissió) per demà. Pel que fa a Esquerra, òbviament, comparteixo el seu lema: per ser un país de primera ens cal la independència. Ara bé, la independència mai ens la donaran (ni Zapatero ni Rajoy), la independència la guanyarem els catalans i les catalanes exercint el dret democràtic d'Autodeterminació. Lamentablement, aquest és el raonament final que trobo a faltar en el discurs d'Esquerra, que es correspon amb el fet que ens els darrers anys i a la majoria d'institucions catalanes fa de crossa del PSOE, una estratègia que considero errònia i que encara trobo més patètica i servil en el cas d'ICV-EUiA.
Per fer emergir el nostre descontent i el debat sobiranista cal mobilització social (tal i com proposa la Plataforma pel Dret de Decidir), però també cal ser conseqüents i no donar el nostre vot a aquells que mercadegen amb els drets del poble català. Us convido a visitar el blog Vot blanc independentista i si ho considereu encertat, voteu en blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.