Espanyolisme a Mataró

Els espanyolistes arrasen La Riera (foto: Capgròs)

Espanyolisme i feixisme desbocats. Masclisme i catalanofòbia sense embuts. Violència i incivisme sense contenció. Això és el que vàrem patir ahir a Mataró quan una gernació de ciutadans va ocupar els carrers del centre per "celebrar" la victòria de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa.


Ahir es va constatar amb total nitidesa que som una ciutat socialment fracturada que alimenta l'alienació nacional, de classe i de gènere d'una part important de les classes populars.


Ahir es va palpar el fracàs de les polítiques catalanistes i de cohesió social practicades durant 30 anys de governs municipals del PSC. A les seves mans Mataró s'ha convertit en una ciutat desarrelada, amorfa i anòmica; els ingredients ideals perquè germini el feixisme.


Ahir va quedar palès que hi ha un conflicte social i nacional no resolt. Si seguim tapant-nos els ulls i negant la realitat acabarem en una reserva índia o condemnats a viure en comunitats enfrontades -tipus Ulster.


Tindrem molta feina si volem redreçar l'espanyolització de la nostra ciutat i sumar una majoria favorable a la transformació social i la independència dels Països Catalans. Ara, però, el més urgent és aturar l'avenç simbòlic de l'espanyolisme i fer visible el nostre rebuig envers un Estat opressor que usa el nacionalisme per dividir-nos i explotar-nos.


Notícies relacionades: Capgròs, Tot Mataró, Vilaweb

Assemblea Nacional

Diumenge 29 de juny hem enllestit la primera sessió de l'Assemblea Nacional de la CUP. S'ha renovat part del secretariat nacional, s'ha aprovat l'inici d'un debat tàctic-estratègic i s'ha avançat força en l'aprovació dels nous estatuts orgànics. Tot i que de Mataró n'érem pocs en general l'assistència ha estat molt destacada.

He fet una única intervenció i l'he fet, espero que s'hagi percebut així, en clau d'optimisme davant dels reptes que hem d'encarar tots i totes en els pròxims mesos. Estic convençut que tot anirà molt millor el dia que aprovem una línia política pròpia i garantim una relació de reciprocitat i de respecte entre la CUP i la resta del moviment independentista, una reciprocitat i un respecte que jo entenc que no haurien de suplantar o subordinar la sobirania dels òrgans decisoris de la CUP. Però bé, això ja és avançar esdeveniments... Ara, doncs, només ens resta un camí: debatre, dialogar, consensuar i ratificar uns acords que s'ajustin a la realitat que ens envolta (societat) i a la voluntat de la pròpia militància, que com sempre és la que ha de tenir la paraula.

Finalment, un apunt: he conegut en persona a diferents blocaires de la CUP que ens llegim mútuament i altres persones m'han comentat que em llegeixen assíduament (gràcies!). Resulta estrany però sospito que les noves tecnologies teixeixen complicitats més enllà dels canals habituals d'una organització, que acostumen a ser més freds i feixucs. Sigui com sigui: Salut a tots i a totes! Guanyarem!

Recull fotogràfic fet per Jordi Salvia

Notícies relacionades: Avui, ACN, Vilaweb, El Punt

LOHAPA (VERSIÓ 2.0)

Vivim en un context internacional de retallada de llibertats i drets socials. Precisament, aquí és on cal situar la involució democràtica que també s'està produint a l'Estat espanyol. En els darrers anys, les classes dominants de l'Estat espanyol han donat més corda a l'espanyolisme per tal de reprimir la dissidència, justificar la liquidació dels drets socials i la marginació de qualsevol poder que faci ombra al Gran Madrid.

Ja es veu a venir un nou pacte d'estat (PSOE-PP) que tindrà, substancialment, els mateixos propòsits que va tenir la LOHAPA: establir la primacia del dret estatal i normes unificadores en les competències i serveis transferits a les comunitats autònomes, el finançament i en altres aspectes no menys importants com l'ús del terme "Nació" o la imposició de l'ús privilegiat del castellà enfront de la resta de llengües.

I, talment, com si la història estigués condemnada a repetir-se, tornem a tenir les institucions i les minses llibertats del país pendents de la Judicatura espanyola, que s'ha convertit en la punta de llança de l'espanyolisme (per veure-hi clar, potser caldria fer un recompte de tots els catalans i totes les catalanes que darrerament han estat imputats per delictes d'ultratge). I, novament, en aquesta tessitura, marcada per la impugnació de l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, ha tornat a reaparèixer el fantasma del Manifiesto, que igual que fa 27 anys és instigat per la premsa espanyolista, professionals de l'administració de l'Estat i intel·lectuals espanyols residents a Catalunya, que apel·len a la supremacia del castellà per negar qualsevol avenç de la normalització de la llengua catalana.

No cal esperar res de l'actual classe política catalana (CiU, Esquerra, ICV, etc.), justament perquè s'alimenta de les molles de l'autonomisme i perquè el seu sostre reivindicatiu mai qüestionarà seriosament la "unitat d'Espanya". Malauradament, també considero insuficients i desfasades les propostes de mobilització fetes per Òmnium Cultural, perquè subordinen l'acció a una unitat civil en defensa de l'autonomisme. Amb l'experiència acumulada dels darrers 30 anys, ja no és cap secret i tothom sap que per posar fi a l'espanyolisme només hi ha un camí per fer junts: la independència. La resta d'opcions enreden la troca i allarguen, innecessàriament, l'opressió nacional i els dèficits socials que patim.

En aquest sentit, penso que el primer pas per capgirar la resignació i la deriva regionalista, seria seguir el consell d'en Fèlix Cucurull: "Cal que vencem la dificultat d'aprendre la nostra història per tal de no caminar, mai més, amb una bena als ulls."

La memòria de la Batalla de l'Ebre

El proper 25 de juliol es compliran 70 anys de l'inici de la batalla de l’Ebre. No fou una batalleta qualsevol, fou la Batalla en majúscules de la guerra de 1936-39 i va costar la vida de desenes de milers de persones, moltes de les quals eren joves de 17 i 18 anys mobilitzats a última hora (Lleva del Biberó).

Dissortadament, el seu sacrifici no pogué impedir la derrota republicana i l'ocupació de Catalunya. Durant les quatre dècades següents vàrem patir una dictadura que impedí la restitució de l'honor i la dignificació dels soldats i lluitadors morts al front de l'Ebre, molts dels quals no varen rebre sepultura i encara avui dia són desapareguts de guerra.

Hi ha gent que no vol remenar el passat i que diu que hem de mirar cap endavant, però des del nostre punt de vista, no hi ha futur si neguem el nostre passat col·lectiu. Precisament, per això i per recordar la lluita dels nostres avis i honorar les persones que van morir defensant la llibertat del nostre país, la CUP de Mataró hem presentat una proposta de resolució per recordar la batalla de l'Ebre i els mataronins que van perdre-hi la vida.


Notícies relacionades: Capgròs, El Punt, Tot Mataró

Aquell estiu van anar morint tots
els somnis,
la llibertat va caure a mitja tardor,
la grotesca rutina es repetia
i els de sempre ho tornàvem
a perdre tot.

Cent quinze dies va durar la batalla,
baixava roig el riu, roig de roja sang,
els qui van veure l'Ebre baixar
aquells dies
asseguren haver vist un país plorant.

Fel, Fel, Fel,
del que n'era mel.

Prou que proven d'esborrar-nos
aquesta història del cap,
ignoren que els cromosomes
portem el record clavat.
A la Batalla de l'Ebre
caigué en combat la raó,
els punys dels morts quan s'obrien
deixaven anar la llavor.

Terra seca, trinxeres abandonades
com mans clivellades de treballar.
I a aquell que no va tramuntar
la carena
amb la derrota el van marcar
com bestiar.

I van empastifar la societat viva
d'una mediocritat que encara patim.
I ara tornen a l'Ebre a malvendre
l'aigua
els assassins tornen sempre al lloc
del crim.

Lletra: Titot
Música: Carles Belda

MESCLAT

La millor defensa és un bon atac

Aquesta setmana hem anunciat que la CUP tornarem a demanar que es retiri la bandera espanyola del terrat de l'Ajuntament. He hagut d'explicar la nostra postura a la premsa local i destaco la pregunta d'un periodista de TVM: "Per què torneu a insistir en aquest tema si sabeu que no us l'acceptaran?". He respost amb el cap fred, adduint la sensibilitat de molts mataronins i mataronines que esperem que l'Ajuntament democràtic de Mataró es planti davant l'ofensiva espanyolista que estem patint i que té com a màxima expressió l'aparell judicial de l'Estat que des de fa un temps es dedica a criminalitzar qualsevol persona del nostre país que, en ús de la seva llibertat ideològica o d'expressió, gosi qüestionar els símbols que representen la unitat d'Espanya (la corona i la bandera). En realitat, però, la meva resposta hauria estat més compulsiva i més en un dia com avui marcat per l'espanyolisme futbolístic.

Notícies relacionades: Capgròs, Diari Maresme, El Punt

Especulacions sobre la CUP

Diumenge 29 de juny la militància de la CUP es reunirà a Manlleu en Assemblea Nacional per aprovar l'inici d'un debat sobre el futur estratègic i, principalment, per actualitzar els estatuts orgànics i adequar-los a la nova realitat de creixement.

Des de fa un any, gràcies a l'èxit relatiu obtingut a les eleccions municipals, la CUP i amb ella el conjunt de col·lectius de l'esquerra independentista, hem irromput en el circ mediàtic. En aquest nou escenari, l'Assemblea Nacional de la CUP és notícia i objecte d'especulacions i opinions de tota mena.

Precisament, el periòdic L'Accent (núm. 133) fa un balanç de l'experiència municipalista d'aquest darrer any i, des de l'afinitat amb el projecte, recull les aportacions de Molins de Rei, Mataró i Berga. Des d'un altre plantejament informatiu, el diari Avui també se n'ha fet ressò amb una enquesta (La CUP tindria opcions d'entrar al parlament?) i un extens article signat per Xavier Tedó, on reprodueix un batibull de faccions internes, que recorden les disputes del recent congrés d'Esquerra o el nefast desenllaç de l'última assemblea de la PDD. En aquest sentit, penso que Tedó no acaba d'ajustar-se ben bé a la realitat, perquè la CUP ha crescut molt i, per sort, des de fa 2 anys s'ha anat recollint els fruits de la tasca local i nacional duta a terme. Per tant, etiquetar les opinions de la militància de la CUP en funció del que pensen (o diuen que pensen) els i les membres d'Endavant-Cajei-Maulets-MDT és, senzillament, absurd o maliciós.

Els interrogants que genera el debat intern de la CUP també fan bullir d'incontinència verbal els fòrums del Racó Català i també són referenciats al setmanari La Directa (núm 98 - 18 de juny) en un article d'opinió de Ricard Vilaregut, que demana que algú expliqui cap a anem la gent de la CUP.

Tot i que hom té tot el dret a especular, sí que hi ha una cosa certa, a l'Assemblea Nacional del proper diumenge es farà evident el creixement i la pluralitat interna i, tal i com recull una de les propostes a debat, es proposarà iniciar un debat sobre el futur estratègic de la CUP.

Les eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya del 2010 no estan en l'orde del dia del debat i, en qualsevol cas, la necessitat o no de concórrer-hi no vindrà determinada pel fet que Esquerra faci llufa o pel caprici d'un periodista, sinó perquè la militància de la CUP i el conjunt de l'esquerra independentista i dels col·lectius socials que li donen vida ho sentim com a una necessitat. És a dir, lluny d'especulacions simplistes, el full de ruta de la CUP no serà un "dit i fet" i diumenge que ve no s'aprovarà cap salt forçat al "Parlament" sinó l'inici d'un debat.

Revetlla i solstici d'estiu

La nit de Sant Joan celebrem el solstici d'estiu. L'estiu, que llargament hem esperat, ja és aquí. Vam desfer-nos d'uns quants trastos i els vam amuntegar a la foguera del carrer Sant Joan, però, ahir vam anar lluny del nostre carrer i vam celebrar la revetlla al carrer Altafulla de Mataró. Tot i que l'Ajuntament no els deixa fer foguera, la Flama del Canigó també va arribar-hi puntual i es va llegir el manifest. Tot seguit, vam reviure plegats la màgia i la gresca dels petards, la música, el sopar a la fresca, la canalla voltant. Genial!