Els concerts de la meva vida

Un fil dels fòrums del Racó Català preguntava "quin és el concert de la vostra vida?". He respost amb un llistat dels meus concerts (per ordre de rellevància), perquè sóc incapaç de reduir totes les emocions viscudes a un sol concert. M'adono que bona part de les referències són de la meva adolescència i que més endavant, tot i que no he deixat d'assistir a concerts, no tinc sensacions tan intenses, potser perquè m'ha tocat estar al peu del canó (venent entrades, fent entrepans, servint birres, recollint taules i cadires, escombrant...). Vet aquí el meu rànquing provisional:

1- "Geurea da Garaipena", últim concert de Negu Gorriak a Donostia (23 de febrer de 2001). Maulets del Barcelonès vam organitzar un bus. Controls policials, incidents amb punkis, intercanvi de samarretes i un mar d'estelades i ikurriñas, ressaca de ratafia i final feliç a l'Hospital de Donosti on vam rescatar dos catalans en estat comatós...

2- El Palau Sant Jordi (Sangtraït / El Pets / Sopa / Sau) del juny de 1991. Hi vaig ser amb el cor i l'ànima. Però no tenia peles i els meus companys tampoc estaven enganxats pel rock català... total que me'l vaig empassar sencer des del sofà de casa.

3- Lax'n'Busto a l'envelat de Teià (novembre de 1990). Primer concert de rock català a Teià. Hi vaig anar molt ben acompanyat i amb totes les cançons apreses. Vam vibrar amb "Carme Flavià" i penso que els que després van ser Skamot van actuar com a teloners. Per cert (edito de nou 25/03/08) en el DVD recopilatori dels Lax'n'Busto hi surt un concert directe que van fer el novembre de 2003 a Teià, al poliesportiu de davant de casa, no crec que sigui casual que facin esment del nostre poble... nostàlgia?

4- Skaparàpid al CSA Hamsa (febrer de 1998), organitzat per JIR-Sants. Vam omplir Barcelona amb fotocòpies din-A4 convocant a un concert contra l'imperialisme. Actuava la Fundació Toni Manero de teloners i va ser un èxit desbordant: més de mil persones. També a l'Hamsa recordo un concert molt guapo amb els Potato...el 1997?

5- Hechos contra el Decoro (12 de juliol 1997) al Mercat del Masnou, per recaptar fons per a la delegació catalana al Festival Internacional de la Joventut i els Estudiants. Va coincidir amb l'execució de M.Á. Blanco i va ser tan desastrós que encara el recordo... Vam haver d'aguantar amenaces i els plors d'un policia municipal dient-nos "asesinos".

6- Els Pets al Casino del Masnou (juny 1991). Anava amb la Núria, però el que més recordo és que vaig pujar dalt de l'escenari amb una pancarta de l'MDT a la cançó de Terra Billy: "putes, putes Olimpíades...".

7- Festa Major Alternativa de Manresa (edicions de 1993 i 1994). A part de disfrutar amb el cercatasques (que anys després vam copiar a Teià), aquí vaig descobrir grups mítics com Skaparàpid, Inadaptats, Brams, l'Orquestra Alternativa... En general, Manresa sempre ha estat el cor de l'independentisme català i de la música compromesa (Banda Bassotti, Kashbad, DCD, Joxe Ripiau, etc.)

8- Obrint Pas a la festa major de Salt a l'estiu de 1998 (?), brutal!! Hi vaig anar amb la Lourdes. Hi havia en Dani, la Rosalia, l'Eva i tota la canalla de Maulets de Girona que van fer un xou de crema de banderes impactant. Vam dormir al Casal Independentista Saltenc, que era un antre ple de material històric.

9- La Salseta del Poblesec, a Arenys de Mar la nit de Sant Joan de 1996. Un clàssic que es feia la Riera fins que sortia el sol. Nit boja.

10- Umpah-Pah a les festes majors d'estiu a Alella (1993... ?). Dos, tres... o quatre cops, l'Adrià Puntí va actuar amb molt d'èxit durant unes quantes edicions de la Festa Major marcant una estètica, una manera de fer i de ser. Alguns dels joves organitzadors d'aquelles nits de reggae no han perdut l'empenta i ara estan al capdavant del govern municipal d'Alella.

[21/03/08, edito de nou] Després de recordar anècdotes, no hi ha dubte que m'he deixat dos concerts:

11- Cloenda de l'Aplec dels Països Catalans a Manresa el 27 de maig de 2000: hi vam arribar després de plegar dels aldarulls amb la policia pels carrers de Sants i dels actes contra la desfilada militar celebrats a la Parc de la Ciutadella, anàvem molt torradets de ratafia i aigua de València (preparada pel Pex). Pel camí vam fer un munt de pintadetes i quan vam arribar a Manresa vam entrar en tromba al Pavelló (sí manresans, encara us dec l'entrada...). Tocaven Al Tall i no sé qui més, en Pinilla es va enamorar i ens va deixar sense cotxe; aleshores, en Teddy, la Lourdes i jo vam anar a dormir per la cara (després de molt pidolar) a casa d'en Roger Torras i l'endemà, al dinar de germanor de l'Aplec, vam cantar cançons amb l'Huguet (sí, l'actual conseller d'Universitats) i vam retrobar el Pinilla, més xuclat del que és habitual... inoblidable!

12- Concert de Lluís Llach (Germania 2007) a la plaça de bous de València el 6 de maig de 2000. Hi havia una mà de gent increïble. Estàvem en un núvol quan els "segurates" van començar a increpar-nos i a desallotjar violentament la plaça a causa d'una amenaça de bomba feixista; l'endemà els diaris només parlaven de la decapitació de l'estàtua del torero Manolete perpetrada pels "catalanistes"...