“Seria ingenu intentar bandejar la força de dominació que en aquests moments tenen les estructures del capitalisme en tots els nivells, des de l'econòmic, el militar, o en el nivell simbòlic mitjançant els ‘mass-media’ i la publicitat amb totes les possibilitats de creació de subjectivitat que això comporta. Si bé aquesta és la realitat, també és cert que estem en un moment de desenvolupament del capitalisme en què si hem de pensar en la possibilitat de vida humana futura en el planeta, la societat s'haurà de replantejar dirigir-se cap a models més o menys comunistes, i això ho argumentaria des de la següent perspectiva: actualment el que representa els límits ecològics del planeta, l'escassedat de recursos com aigua, petroli i aire, ens deixen clar que si en el futur no s'assumeix per part de la humanitat la necessitat de socialitzar aquests recursos i de planificar de manera cooperativa els usos més adequats d'aquests ens encaminen cap a un món on serà impossible la vigència de la humanitat com a concepte col·lectiu. Em refereixo al fet que serà impossible poder desenvolupar la vida humana en condicions acceptables d'harmonia social.
El mateix succeeix amb la producció, si no ens encaminem cap mecanismes de distribució de la riquesa més justos, ens dirigirem cap a un món molt polaritzat i dualitzat on el que s'imposaran seran mecanismes de seguretat i protecció dels avantatges dels rics, davant d'una immensa majoria de la humanitat desposseïda.
En definitiva, el que diria és que en el futur, el plantejament de models més o menys comunistes no és una esperança sinó una necessitat. Ara bé el que està clar és que la racionalitat pròpia del capitalisme, basada en l'obtenció del màxim benefici, no evolucionarà en aquesta direcció, l'única possibilitat es troba en la capacitat d'organització de la part de la societat amb una consciència crítica antagonista.”
Tal i com apunta en Josep Manel Busqueta, les limitacions ecològiques i els greus desequlibris socials, polítics i culturals, originats pel capitalisme global, fan cada cop més plausibles les velles consignes: "socialisme o barbàrie" / "comunisme o caos". Em nego a acceptar la resignació del "no s'hi pot fer res" i considero que el decreixement econòmic és una idea estratègica per a la transformació social que caldrà treballar i adequar a la nostra realitat (nacional, comarcal i municipal).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.