Mai he acabat d'entendre perquè serveixen els consells comarcals, perquè no són ni carn ni peix, i a la pràctica tothom sap que són una agència de col·locació de polítics i afins. Parlem clar, són una de les mamelletes creada fa 20 anys pel poder autonòmic, però que en comptes de substituir la divisió territorial provincial espanyola s'hi va superposar. Des d'aleshores ençà, la por a perdre prebendes ha servit per demorar la imprescindible racionalització política i administrativa del territori, fins al punt que les províncies han sobreviscut com a ens de referència política, electoral i simbòlica.
Les diputacions provincials, per molt que estiguin governades per "catalanistes" contribueixen a l'espanyolització efectiva dels Països Catalans, però lluny de diluir-se (com hauria estat lògic) s'han enquistat i són un veritable poder fàctic des d'on es prenen moltes decisions i es gestionen molts dels recursos dels nostres ajuntaments. En aquest sentit, el programa de la CUP sempre ha reclamat la seva supressió sense pal·liatius.
Sempre serà més fàcil qüestionar la inutilitat dels consells comarcals, ara bé, ja va sent hora, que la resta de formacions polítiques "catalanistes" també es plantegin una ordenació territorial que aparqui el provincialisme sectari (i espanyolitzador) i promoguin les mancomunitats de municipis.
Per capgirar l'actual desori territorial, és imprescindible combatre el provincialisme i els entramats burocràtics (màfies) locals que depenen de molts ajuntaments i que també serveixen de "cementiri d'elefants" (per exemple, a Mataró aquesta funció la compleixen empreses pseudopúbliques com Aigües de Mataró o el Tecnocampus).
En aquest darrer punt, i per posar un exemple aclaridor, no es pot fer una política urbanística de Mataró limitada al seu terme municipal, perquè la realitat i el sentit comú requereixen una planificació i unes respostes que abastin la totalitat de l'àrea d'influència de la nostra ciutat: Argentona, Dosrius, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Llavaneres, Caldes...
Però, reconec que plantejar aquests canvis és polèmic, perquè encara hi ha molts localismes curts de mira i molts vividors de la política local, que es dediquen a celebrar ximpleries com el "dia del municipi" sense qüestionar el mal de fons: som una nació ocupada, espoliada, trossejada i sotmesa a una administrada colonialment amb una mentalitat provinciana i clientelar que, més enllà del color dels governants, penso que està perpètuament al servei dels amiguismes (corrupció) i dels interessos econòmics dominants (no dic noms perquè la llista és llarga). Aquesta situació, fugint de discursos patriòtics, sempre repercuteix negativament en les condicions de vida i el benestar de les classes populars, i això sí que em sembla més preocupant i greu.
Les diputacions provincials, per molt que estiguin governades per "catalanistes" contribueixen a l'espanyolització efectiva dels Països Catalans, però lluny de diluir-se (com hauria estat lògic) s'han enquistat i són un veritable poder fàctic des d'on es prenen moltes decisions i es gestionen molts dels recursos dels nostres ajuntaments. En aquest sentit, el programa de la CUP sempre ha reclamat la seva supressió sense pal·liatius.
Sempre serà més fàcil qüestionar la inutilitat dels consells comarcals, ara bé, ja va sent hora, que la resta de formacions polítiques "catalanistes" també es plantegin una ordenació territorial que aparqui el provincialisme sectari (i espanyolitzador) i promoguin les mancomunitats de municipis.
Per capgirar l'actual desori territorial, és imprescindible combatre el provincialisme i els entramats burocràtics (màfies) locals que depenen de molts ajuntaments i que també serveixen de "cementiri d'elefants" (per exemple, a Mataró aquesta funció la compleixen empreses pseudopúbliques com Aigües de Mataró o el Tecnocampus).
En aquest darrer punt, i per posar un exemple aclaridor, no es pot fer una política urbanística de Mataró limitada al seu terme municipal, perquè la realitat i el sentit comú requereixen una planificació i unes respostes que abastin la totalitat de l'àrea d'influència de la nostra ciutat: Argentona, Dosrius, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, Llavaneres, Caldes...
Però, reconec que plantejar aquests canvis és polèmic, perquè encara hi ha molts localismes curts de mira i molts vividors de la política local, que es dediquen a celebrar ximpleries com el "dia del municipi" sense qüestionar el mal de fons: som una nació ocupada, espoliada, trossejada i sotmesa a una administrada colonialment amb una mentalitat provinciana i clientelar que, més enllà del color dels governants, penso que està perpètuament al servei dels amiguismes (corrupció) i dels interessos econòmics dominants (no dic noms perquè la llista és llarga). Aquesta situació, fugint de discursos patriòtics, sempre repercuteix negativament en les condicions de vida i el benestar de les classes populars, i això sí que em sembla més preocupant i greu.
Altres opinions sobre el tema:
*Jordi Merino (ICV)
*José Manuel López (PP)
Hola Juli, comparteixo la gran part de comentaris i reflexions que fas, però en el cas dels consells comarcals, segurament en moltes comarques no acaba de tenir cap funcionalitat traient l’agència de col•locació de polítics i amics, però en el cas que conec jo, l’Alt Urgell, suposo que per la seva naturalesa d’estar formada per multitud de pobles petits que sovint no passen del centenar d’habitants, el consell comarcal fa una espècie de funció d’ajuntament, on la gent hi acudeix per informar-se, reclamar... Potser si que s’hauria de reformar i funcionar d’una altra manera, però s’han de tenir en compte les diferents realitats territorials.
ResponElimina