Dissabte 19 d’abril s’hissarà una senyera gegant al pal que fa pocs dies van clavar al bell mig de la plaça de Santa Anna de Mataró. D’acord amb la decisió unànime del Ple municipal, l’Alcalde i tot el seguici de regidors que l’acompanyaran compliran amb el cerimonial i podran, encara que només sigui per unes hores, omplir-se la boca parlant de catalanisme.
Tot i que la CUP va votar a favor d’hissar la senyera, com a independentista d’esquerres no puc combregar amb tants botiflers maquillats i faig les següents objeccions:
Primer- Hissar una senyera no hauria de ser res d’extraordinari. Hagués estat més patriòtic i, sobretot, més barat treure la bandera espanyola que oneja dalt de l’Ajuntament; però, ai las! aquest símbol opressor es manté per culpa de la tossuderia dels grups polítics que dissabte que ve s’apressaran a embolcallar-se amb la senyera catalana.
Segon- Una cerimònia és un acte de comunió i, encara que em tapi el nas, no puc ni vull sentir-me unit amb els responsables de la submissió política dels Països Catalans (espoli fiscal, dèficits d’infraestructures bàsiques –sanitat, educació-, destrucció del territori, transvasaments, línies d’alta tensió, especulació...).
Tercer- Cal denunciar l’actuació del PSC que mentre enlaira senyeres de cara a la galeria, d’amagat es dedica a censurar la senyera estelada i trepitja la llibertat d’expressió, tal i com ha passat amb els cartells i tríptics dels actes de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc.
Quart- “El Cant de la Senyera” té una lletra molt maca, però, significativament, no és cap dels tres himnes nacionals dels Països Catalans (Els Segadors, La Balanguera i La Muixeranga). Donar preminència a "El Cant de la Senyera" no penso que sigui un gest casual, sinó una estratègia calculada per aigualir el to combatiu de “El Segadors”, un himne que mai han paït ni els regionalistes ni els espanyolistes.
Tot i que la CUP va votar a favor d’hissar la senyera, com a independentista d’esquerres no puc combregar amb tants botiflers maquillats i faig les següents objeccions:
Primer- Hissar una senyera no hauria de ser res d’extraordinari. Hagués estat més patriòtic i, sobretot, més barat treure la bandera espanyola que oneja dalt de l’Ajuntament; però, ai las! aquest símbol opressor es manté per culpa de la tossuderia dels grups polítics que dissabte que ve s’apressaran a embolcallar-se amb la senyera catalana.
Segon- Una cerimònia és un acte de comunió i, encara que em tapi el nas, no puc ni vull sentir-me unit amb els responsables de la submissió política dels Països Catalans (espoli fiscal, dèficits d’infraestructures bàsiques –sanitat, educació-, destrucció del territori, transvasaments, línies d’alta tensió, especulació...).
Tercer- Cal denunciar l’actuació del PSC que mentre enlaira senyeres de cara a la galeria, d’amagat es dedica a censurar la senyera estelada i trepitja la llibertat d’expressió, tal i com ha passat amb els cartells i tríptics dels actes de Sant Jordi del Casal de la Gent Gran del Parc.
Quart- “El Cant de la Senyera” té una lletra molt maca, però, significativament, no és cap dels tres himnes nacionals dels Països Catalans (Els Segadors, La Balanguera i La Muixeranga). Donar preminència a "El Cant de la Senyera" no penso que sigui un gest casual, sinó una estratègia calculada per aigualir el to combatiu de “El Segadors”, un himne que mai han paït ni els regionalistes ni els espanyolistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.