Cartell de Josep Renau: imatge rotunda de la pluralitat del bloc antifeixsta i republicà
Els actes de la setmana passada dedicats a la memòria republicana celebrats a Mataró m’obliguen a plantejar una sèrie de reflexions amb voluntat constructiva:
Primer.- Considero que en un acte que està pensat per ser transversal és un error parlar del “futur de l’opció republicana” en singular, perquè no hi ha una única proposta republicana, en tot cas podem parlar de valors republicans compartits. Lògicament, i com era previsible, les conclusions del debat amb Antonio Mayo van centrar-se en la proposta d’una III República Espanyola. Per molt que el ponent postulés una república federal penso que plantejar el debat sobre el republicanisme en aquests termes exclou altres propostes polítiques, com ara la proclamació d’una República catalana que, òbviament, és la meva opció.
Segon.- Des del meu punt de vista, l’únic republicanisme políticament viable és el que qüestiona la Monarquia espanyola i l’ordre social i polític que aquesta representa. Per tant, penso que no es pot reduir les diades del 14 d’abril a actes testimonials de recuperació de la memòria històrica deslligats de la crítica i la mobilització antimonàrquica i antifeixista. Precisament, penso que enguany hauria estat molt encertat trobar un punt de connexió amb les alarmants denúncies presentades per l’Informe Raxen i per ampliar la solidaritat amb les persones que estant patint la repressió de l’Estat espanyol (multes, embargaments de sous, citacions judicials, etc.) pel sol fet d’haver expressat en públic el seu rebuig a la Corona espanyola.
Tercer.- Cal destacar l’encert de la passejada per les escultures i monuments de la memòria republicana, de la qual se n’ha editat un llibret divulgatiu que haurà d’ésser ampliat amb més referències (per ex. Monument a Pau Casals, al Cooperativisme, etc.). És una bona iniciativa perquè combina la voluntat pedagògica amb la recuperació simbòlica en positiu de l’espai públic a mans dels col·lectius socials. Passejar i localitzar espais de referència positius és important, tot i que sempre tenim la possibilitat de fer la versió negativa, és a dir, localitzar (denunciar, destruir o esborrar) allò que no ens agrada. Torno a repetir, és una bon punt de partida i un exemple que altres localitats podrien (si és que encara no ho han fet) copiar.
Quart.- La simbologia mai és neutra i, per tant, cal preguntar si la bandera republicana tricolor representa a totes les sensibilitats republicanes i antifeixistes? En certa manera, la resposta la trobem en el cartellisme i la simbologia dels anys trenta, que era molt diversa i que demostra ben clar que la idea de la República mai ha estat unívoca.
Primer.- Considero que en un acte que està pensat per ser transversal és un error parlar del “futur de l’opció republicana” en singular, perquè no hi ha una única proposta republicana, en tot cas podem parlar de valors republicans compartits. Lògicament, i com era previsible, les conclusions del debat amb Antonio Mayo van centrar-se en la proposta d’una III República Espanyola. Per molt que el ponent postulés una república federal penso que plantejar el debat sobre el republicanisme en aquests termes exclou altres propostes polítiques, com ara la proclamació d’una República catalana que, òbviament, és la meva opció.
Segon.- Des del meu punt de vista, l’únic republicanisme políticament viable és el que qüestiona la Monarquia espanyola i l’ordre social i polític que aquesta representa. Per tant, penso que no es pot reduir les diades del 14 d’abril a actes testimonials de recuperació de la memòria històrica deslligats de la crítica i la mobilització antimonàrquica i antifeixista. Precisament, penso que enguany hauria estat molt encertat trobar un punt de connexió amb les alarmants denúncies presentades per l’Informe Raxen i per ampliar la solidaritat amb les persones que estant patint la repressió de l’Estat espanyol (multes, embargaments de sous, citacions judicials, etc.) pel sol fet d’haver expressat en públic el seu rebuig a la Corona espanyola.
Tercer.- Cal destacar l’encert de la passejada per les escultures i monuments de la memòria republicana, de la qual se n’ha editat un llibret divulgatiu que haurà d’ésser ampliat amb més referències (per ex. Monument a Pau Casals, al Cooperativisme, etc.). És una bona iniciativa perquè combina la voluntat pedagògica amb la recuperació simbòlica en positiu de l’espai públic a mans dels col·lectius socials. Passejar i localitzar espais de referència positius és important, tot i que sempre tenim la possibilitat de fer la versió negativa, és a dir, localitzar (denunciar, destruir o esborrar) allò que no ens agrada. Torno a repetir, és una bon punt de partida i un exemple que altres localitats podrien (si és que encara no ho han fet) copiar.
Quart.- La simbologia mai és neutra i, per tant, cal preguntar si la bandera republicana tricolor representa a totes les sensibilitats republicanes i antifeixistes? En certa manera, la resposta la trobem en el cartellisme i la simbologia dels anys trenta, que era molt diversa i que demostra ben clar que la idea de la República mai ha estat unívoca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per expressar la teva opinió.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.