“La majoria dels nens i les nenes dels països industrialitzats pateixen el que l'autor nord-americà Richard Louv ha batejat com a “dèficit de naturalesa”. En Last child in the woods (Algonquin Books, 2005) escriu: “Tant com la bona nutrició i les hores necessàries de son, els humans necessiten el contacte amb la natura. No obstant això, la nostra societat tecnològica està impedint que els nens tinguin experiències directes a la naturalesa”.
“La salut dels nostres fills està en joc i també la salut del planeta”, afegeix Louv, “així que la manera que eduquem als nens i les nenes repercutirà amb la manera que les joves generacions responguin a la naturalesa; doncs al cap i a la fi seran ells qui decideixin el futur del planeta”.
Conclusió: cal retornar la connexió amb la natura, per estimar-la i protegir-la.
*Cites de l'article de Carlos Fresneda i Heike Freire: "Qui tem el canvi climàtic?", Viure en família (núm. 26, març-abril-maig de 2008)
Totalment d'acord, Juli.
ResponEliminaEn aquest context, vet aquí la importància de l'educació ambiental.
Et convido a visitar aquest projecte, que recull els recursos que hi ha en la nostra llengua:
http://www.educacioambiental.info