El rastre del feixisme és inherent a la democràcia espanyola

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó:
cap agressió sense resposta!

El govern de l'Estat espanyol presidit pel Sr. Rodíguez Zapatero (aquest senyor que va camelar els polítics de Catalunya en les negociacions i tràmits de la reforma de l'Estatut i que ara pontifica la "integración de la diversidad en la unidad") va aprovar in extremis una Ley de la Memoria descafeïnada on, malgrat tot, es preveu que "Las Administraciones públicas, en el ejercicio de sus competencias, tomarán las medidas oportunas para la retirada de escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura".

Arran d'aquesta llei s'ha donat més relleu a la qüestió de la simbologia franquista que encara embruta els carrers de les nostres ciutats. Però, incomprensiblement, l'Ajuntament de Barcelona ha fet saber que només retirarà les plaques franquistes dels blocs de pisos "si les comunitats de propietaris així ho acorden". A cap país democràtic es gosaria preguntar al propietari d'un immoble si vol mantenir o prefereix enretirar un símbol feixista. Es faria net i punt.

Si a Alemanya es va esborrar qualsevol símbol públic al·lusiu al nazisme, per què doncs a Barcelona es contempla la possibilitat de transigir que continuïn visibles el jou i les fletxes (emblema feixista emprat per la Falange) a les plaques col·locades pel Ministerio de la Vivienda franquista a milers d'edificis del nostre país?

La raó és simple i abastament coneguda: el nazisme va ser derrotat militarment i, en canvi, el franquisme va sobreviure a la mort del Dictador (F. Franco) per culpa de la reforma pactada entre els franquistes i les cúpules dels partits i sindicats d'esquerres.

Vivim instal·lats en una democràcia de tan baixa qualitat que molta gent encara es pregunta per què cal remenar el passat. Molts prefereixen el silenci dels morts i legitimen dia rere dia els nostres botxins. Com a poble, estem tan espaordits i endormiscats que fins i tot l'expresident Jordi Pujol va pel món dient que la Generalitat de Catalunya ha de demanar perdó per la Guerra de 1936-39. Davant d'això, cal preguntar a qui beneficia el silenci, la passivitat i per què diantre la institució de la Generalitat de Catalunya ha de demanar perdó per una guerra provocada, justament, pels enemics de la nostra llibertat nacional?

Als Països Catalans el feixisme és una de les seqüeles de l'ocupació nacional i l'explotació de classe que patim. l'Estat espanyol i les classes socials dominants van necessitar quatre dècades de feixisme atroç per liquidar els projectes nacional-populars alternatius. Els darrers trenta anys de "pax espanyola" han demostrat que si Espanya s'aguanta és per la por i pels interessos de classe.

Per tot plegat, és important combatre l'oblit i el negacionisme, exigir justícia i veritat i, sobretot, dignificar la memòria històrica de les classes populars catalanes, acceptant tota la seva diversitat d'expressions: republicana, antifeixista, independentista, comunista o llibertària. Definitivament, LA LLUITA CONTINUA!