En comptes de mirar per Mataró, el govern municipal ens castiga periòdicament amb propostes d'adhesió a les campanyes de màrqueting de la marca Barcelona (Fòrum de les Cultures, Costa de Barcelona, arribada del Tour de França), no sabem a canvi de què (?). Per tant, la proposta d'adhesió a la candidatura de Barcelona com a seu de la UpM, si bé arriba tard (perquè ja és un fet), demostra el vassallatge mataroní envers dels interessos polítics i econòmics dels sectors dominants de Barcelona, que no ens enganyem, són els mateixos que a Mataró i a Barcelona, estan convertint les nostres ciutats en espais inhabitables, en simples marques dins del context de la globalització capitalista.
Darrere dels espots publicitaris “Visca Barcelona” o “Mataró, ciutat mediterrània” s'amaguen polítiques classistes, de segregació i control social, que neguen la nostra identitat lingüística i cultural (catalana), destrueixen el territori, el patrimoni arquitectònic, el teixit associatiu i l'economia autòctona, imposant-nos un model de relacions socials i productives basades en la dependència i la precarietat.
Malgrat els titulars grandiloqüents de la premsa, la UpM no converteix Barcelona en capital de res, perquè sense un estat propi, tant les decisions com els mèrits i les medalles sempre estaran a mans d'altri. L'experiència de la Cimera de Caps d'Estat de la UE celebrada a Barcelona fa uns quants anys ens va deixar clar que aquest tipus d'efemèrides no només suposen un estat de setge policial sinó que acostumen a obviar la llengua catalana i a menysprear les institucions del nostre país, que al capdavall es limiten a fer el càtering i servir el “cava catalán”.
Aquest pronòstic no el fem només nosaltres (els independentistes), sols calia llegir les planes del diari espanyol El País, en la seva edició de dimecres 5 de novembre, per veure-hi clar: la nominació de Barcelona és presentada pels enemics de Catalunya com a un èxit “mediterráneo, español y barcelonés”, un èxit que es pretén contraposar amb la catalanitat, titllada d'identitat endogàmica i per tant condemnada a no existir en el nou escenari econòmic i polític que es dissenyarà des dels despatxos del palauet de Pedralbes. Com sempre: cornuts i pagar el beure!
D'altra banda, cal remarcar els interrogants que planen entorn de la UpM, i que tenen molt a veure amb la funció de frontera sud imposada per la UE.
Com hem de jutjar les polítiques de cooperació i solidaritat si els governs de la UE acaben d'aprovar i avalar la Directiva de Retorn, que legalitza persecució, internament i deportació de persones “sense papers”? Què plantejarà la fantasmagòrica UpM en relació als centres d'internament d'immigrants emplaçats al nord d'Àfrica amb finançament de la UE? Com podem tolerar la presència d'estats opressors i criminals com el Marroc, Turquia o Israel, responsables de l'ocupació del territori i de l'agressió sistemàtica dels pobles sahrauí, kurd i palestí?
Donar un xec en blanc a l'Europa del Capital no és cap acte de responsabilitat i menys quan saps que no tindràs ni veu ni vot. La UpM serà o pretén ser la projecció imperialista de la UE en la seva frontera meridional i això té certes similituds amb la NAFTA (tractat de lliure comerç a l'Amèrica del Nord).
Per tot plegat, no podem fer altra cosa que discrepar del suport incondicional que es pretén donar a la UpM i rebutgem el model de creixement que emparen els estats capitalistes que lideren aquest projecte, un model que és la causa de les guerres, conflictes i desequilibris socials, nacionals i ecològics que afecten a tota la Mediterrània. En aquest sentit, la nostra aposta de futur passa per vertebrar un bloc de poder regional altermundista a favor dels treballadors/es i els pobles, similar a l'experiència que, amb més o menys encerts, encapçala Veneçuela amb l'Alternativa Bolivariana de les Amèriques (ALBA).
