Toni Delgado / TU DE QUÈ VAS?

TONI DELGADO, 50 anys. Obrer. Impulsor de la CNT a Mataró, exmilitant de l'MDT i Catalunya Lliure. Fundador de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Cap de llista d'ERC a Mataró el 1995. Actualment, participa a la CUP.

- Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei
d'Espanya?

La Monarquia espanyola és una baula més d'aquesta cadena que arrosseguem els catalans i que es diu Estat espanyol. Per si mateixa, a aquestes alçades, podria semblar que una monarquia no te cap mena de sentit. En el context espanyol si:és el lligam històric de l'estat amb el seu passat i , per als defensors d'Espanya com a realitat i projecte de futur, el legitima. Personalment quan veig que es cremen fotos del Rei dels espanyols no sento res, però reconec el valor simbòlic de l'acció. Us imagineu en Felip V relliscant dalt del castell de Xàtiva i caient al mig de la foguera?

- Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?

Certament que ho és de vàlid, per a l'Estat espanyol. És la garantia de la seva pervivència, el text legal que legitima la seva suposada raó de ser. Ben mirat, però, no deixa de sorprendre'm el valor que se li atorga a un text, quan el veritable poder està en els interessos de determinades elits econòmiques, burocràtiques i polítiques que no sabrien de què viure si Espanya se n'anés al carall. Resignar-nos i acatar?. Legalitat no és el mateix que legitimitat. La legalitat pot sortir de la boca d'un canó, és el poder qui determina el que és legal i el que no ho és. La legitimitat és filla de la llibertat, i això ens hauria d'obligar als catalans a no respectar la legalitat espanyola.

- Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?

Sóc molt clàssic: de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. No crec en els projectes d'alliberament de dues velocitats perquè implica renunciar; sense cap mena de garantia pel futur dels compatriotes que quedarien marginats . És una qüestió de territori, però també de persones. En aquest sentit ja em poden dir pancatalanista.

- La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

Hi ha discursos que em recorden la dita de "la xocolata del lloro". Ens poden vendre la Lluna com a símbol de globalització i modernitat, però la millor garantia avui dia per a la defensa dels interessos d'un poble segueix sent l'estat, i l'estat és l'únic tipus de sobirania reconegut a les cancelleries i als centres de qualsevol tipus de poder. Independència doncs.

- Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?

Qualsevol, dependrà de l'evolució de tot plegat. El camí en el fons no el triem nosaltres, nosaltres fem camí, i fem pel que trobem davant nostre. A priori no es pot descartar cap forma de lluita, en el fons totes són conjunturals.

- En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

Disposar de la totalitat dels recursos que es generen és bàsic per a un país. En el nostre cas concret no hi ha cap mena de dubte de quins serien els principals beneficiats, només cal veure qui està patint en primera persona els dèficits en infraestructures: les classes populars i el nostre teixit econòmic.

- A quines persones faries aquest qüestionari?

Intentaria trencar el cercle dels iniciats, gent de tota mena i opinió. Sense por a respostes que potser no ens agradaran, però que ens poden permetre afinar els nostres plantejaments.

Tu de què vas?

Amb el títol "Tu de què vas?" inicio en el meu blog un cicle d'entrevistes adreçades a persones compromeses amb el nostre poble. Aquesta secció està pensada per incitar a la reflexió i al debat col·lectiu a través de la blogsfera catalana. Hi haurà set preguntes, que seran les mateixes per a tothom i que seran respostes en format breu.

Qüestionari - Tu de què vas?

- Què en penses de la Monarquia espanyola? Què sents quan algú crema la foto del Rei d'Espanya?

- Creus que la Constitució espanyola és un text vàlid? Cal resignar-se a respectar les lleis espanyoles?

- Quin és el teu mapa nacional? On comença i acaba la Nació catalana?

- La sobirania és sinònim de: autonomia, federalisme o independència?

- Quin camí creus que cal seguir per assolir la sobirania del poble català?

- En què i a qui creus que beneficiarà la sobirania nacional?

- A quines persones faries aquest qüestionari?

Contra el mal govern: cal incidir en la mobilització de l'1 de desembre

Dilluns, a l'assemblea de la CUP de Mataró es va considerar convenient assistir a la manifestació de l'1 de desembre organitzada per la Plataforma pel Dret de Decidir. Es va decidir consultar-ho al Secretariat Nacional de la CUP i es mirarà de fer veure al conjunt de col·lectius de l’esquerra independentista la importància de traslladar a la manifestació del dia 1 el treball realitzat per la CUP en alguns plens (per ex.: Mataró) i en algunes mobilitzacions locals (per ex.: Vilanova i la Geltrú).

La configuració d’un bloc de l’esquerra independentista, pot ser una bona manera de visualitzar el rebuig a l’actual classe política que, en conjunt, ha auspiciat un model d’infraestructures elitistes, insostenibles i més pròpies d’una colònia que no d’una nació sobirana.

Tot i ser una convocatòria regional (molt centrada a Barcelona), cal considerar que la idea d’incidir-hi és bona; ara però, caldrà esperar i veure com es valora aquesta proposta a la resta d’organitzacions. Si prospera, no hi ha dubte, que entrarem en una nova fase que facilitarà l’articulació d'una alternativa independentista, en el sentit d’allò que ja vaig apuntar fa uns dies.

Relleno de Teià

Ahir vam sopar “relleno”, pomes confitades farcides amb carn trinxada. Aquest plat és típic de la festa major de Sant Martí a Teià, el poble on viuen els meus pares. El relleno, que també es cuina a Arenys de Munt, sempre m’ha trasbalsat el paladar i m’ha fet evident la meva precarietat culinària.

És curiós, però la gastronomia és molt més que matèria comestible, també t’identifica amb un territori amb una experiència viscuda i, per tant, et dóna unes arrels. Potser per això, m’agrada llegir les reflexions i recomanacions d’en Jaume Fàbrega.

Apreciados Presidentes Chávez y Ortega

Liberticidas españoles,

lacayos del capital.

Me llena de satisafacción que en la Cumbre Iberoamericana celebrada en Chile no claudicaran ante la prepotencia neocolonial del Rey de España. Sus palabras dan aliento a los pueblos que luchamos para liberarnos del yugo orpesivo de España y de la dictadura neoliberal.

No les quepa ninguna duda, Aznar fue un fascista, avalado por las urnas como lo fue Hitler. Pero al fin y al cabo, un fascista. Durante su gobierno hubo recortes sociales, se cerraron periódicos, se ilegalizaron partidos independentistas, se alentó el nacionalismo español y se generalizó el odio a Catalunya hasta unos extremos que hoy en día siguen vigentes bajo el mandato del Sr. Zapatero.

Se puede alegar poca educación, falta de diplomacia, pero sin duda, aquí lo que se ha puesto en evidencia es la mentalidad cerril y antidemocrática de España, que tiene como jefe de Estado a un monarca impuesto por la Dictadura fascista de Francisco Franco y, que pese a ello, se atreve a ir por el mundo dando lecciones de democracia.

Esta penosa realidad es la que sufrimos los catalanes y las catalanas, pero a diferencia de ustedes, nuestra clase política calla y atorga legitimidad al Monarca y al Estado español.

Finalmente, sepan ustedes que las trasnacionales españolas que llevan a cabo la “reconquista económica de América”, muchas de ellas participadas por capital catalán (por ej.: Aigües de Barcelona, Repsol, etc.), también son corresponsables de la destrucción de nuestro territorio y de la preacriedad de nuestro pueblo. Por todo ello, manifestamos abiertamente nuestra solidaridad internacionalista hacia los pueblos de América en el deseo de aunar fuerzas, más allá de las fronteras que nos separan.

Constitución, Constitución, Constitución

Igual que en Pepe jo també sóc antiespañol

L'espanyolisme només té un argument: la Constitució espanyola de 1978. Quan algú qüestiona la unitat de l'Estat espanyol o els dèficits de la democràcia espanyola, l'única resposta que donen és que així ho mana la seva Constitució. Per això, PP, PSC-PSOE i ICV van votar de bracet perquè a Mataró se celebri cada 6 de desembre (quina creu!) un acte institucional a favor de la Constitució espanyola.

CiU, ERC i CUP s'hi van oposar. I, com a rèplica, la CUP va presentar una proposta de resolució alternativa, que podeu llegir a sota, per dedicar aquesta data a favor de llibertat dels pobles i la reivindicació d'una Constitució Nacional pels Països Catalans. Lamentablement, la resta de grups s'hi van oposar.

Per tant, davant dels fets consumats, només resta la mobilització ciutadana amb la finalitat de denunciar in situ la farsa de la democràcia espanyola i les renúcies de la classe política que encara, avui dia, l'empara. No ens fareu callar

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR (CUP) PER LA CELEBRACIÓ D'UN ACTE A FAVOR DE LA LLIBERTAT DELS POBLES (rebutjada per PSC-ICV-ERC-CIU-PP al Ple de l'Ajuntament de Mataró del 08/11/07)

El 6 de desembre de 1978 es va referendar la Constitució espanyola. Els resultats de la votació foren favorables a la norma constitucional proposada. Ara bé, el camí que portà a la seva elaboració i les condicions en què se celebrà aquell referèndum són, com a mínim, qüestionables, ja que la transició postfranquista, lluny de ser modèlica i pacífica, estigué marcada per escenaris de violència política extrema (460 morts entre 1975 i 1980) i la constant amenaça d'un exèrcit, que finalment es consumà en el cop d'Estat del 23-F.

Es van amnistiar els criminals de la Dictadura; la Judicatura i els Cossos repressius del franquisme mai foren depurats; es consumà la imposició de la Monarquia; es va negar el dret d'Autodeterminació i es van criminalitzar les opcions socialment transformadores (amb operacions repressives i d'intoxicació informativa com el Cas Scala). Se'n parla poc, però tot això està ben documentat i explicat als llibres d'història i mai hauria succeït sense les renúncies de les cúpules polítiques i sindicals de les esquerres, que van optar per pactar amb el franquisme, apoltronar-se i desmobilitzar els sectors més dinàmics de la nostra societat (Assemblea de Catalunya, moviment veïnal, etc.).

Quina mena de democràcia va instaurar la Constitució espanyola de 1978 si després de tres dècades els familiars de les víctimes del franquisme encara se'ls nega el dret a la memòria i a la dignitat?
Quina valor té la Constitució espanyola si l'Estat espanyol està a la cua d'Europa en matèria de drets humans? En aquest sentit, només cal recordar els Centres d'Internament d'Immigrants, els maltractaments a les comissaries o els episodis més punyents del terrorisme d'Estat (GAL).
Quina justícia social empara la Constitució espanyola, si a la pràctica es permet especular i destruir impunement amb el dret bàsic a un habitatge?
Quin reconeixement es dóna a la llengua catalana en la Constitució espanyola? Cap, perquè només s'esmenta l'espanyol.
Quin concepte de la pau entre pobles pot oferir la Constitució espanyola si en el seu article 8 situa les Forces Armades com a guardians de la integritat territorial i de l'ordre constitucional?
Quins drets nacionals acull la Constitució espanyola si s'imposa la Nació espanyola i es nega el dret dels Països Catalans a federar-se entre sí i/o a autodeterminar-se?

En l'actualitat tothom sap que la Constitució espanyola no respon a les necessitats ni a les inquietuds de la societat catalana. El futur passa pel dret de decidir dels pobles, el futur és l'Autodeterminació. Malgrat aquesta evidència, encara hi ha dues rèmores que hem d'arrossegar: primer, tenim una classe política catalana hereva de la por i mesella a l'Espanya de la Monarquia i les Autonomies i, segon, ens enfrontem a un rebrot de l'espanyolisme que ens vol recloure en fórmules jurídiques del passat, amb normes intocables i fetes a la seva mida.

Que a l'any 2007, a Mataró, als Països Catalans, algú es proposi celebrar i enaltir els valors que encarna la Constitució espanyola, significa que tenim molt de camí per recórrer i que encara som lluny d'assolir una normalitat democràtica, és a dir, una Constitució Nacional dels Països Catalans.

Davant d'això, no podem consentir que ens tornin a posar una bena als ulls. No podem consentir la negació de la memòria dels lluitadors i lluitadores que van deixar la vida combatent el feixisme. Perquè com tots ja sabeu “No era això, companys, no era això / pel que van morir tantes flors”.

Per tot plegat, el Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) proposa al Ple de l'Ajuntament de Mataró l'adopció del següent

ACORD

L'Ajuntament de Mataró, conscient que la Constitució espanyola no respon a les actuals necessitats socials, econòmiques i culturals del poble català, organitzarà cada 6 de desembre, un acte institucional a favor de la llibertat dels pobles i per reclamar una Constitució pels Països Catalans.

La memòria espanyola és selectiva

Que l'Estat espanyol hagi trigat més de trenta anys a desbloquejar la devolució del patrimoni incautat per la Dictadura franquista als partits polítics obrers i nacionalistes, ja ens dóna pistes de la mala salut de la democràcia espanyola.

Recentment, però, s'ha donat a conèixer el veto del PSOE a Acció Nacionalista Basca (ANB), dins de la Comissió Constitucional del Congrés espanyol que estudia la flexibilització dels criteris restrictius marcats per la llei de 1998, per tal que li siguin retornats els béns incautats pel franquisme. Aquest fet és greu i demostra el maniqueisme i la manca de credibilitat del govern espanyol i de la resta de partits (ERC, IU-ICV, etc.) en relació a la memòria històrica, que pel que es veu és força selectiva..

Al marge que hom pugui discrepar del que és o fa avui dia ANB, aquesta formació política té una trajectòria històrica de lluita contra el feixisme inqüestionable. Només cal repassar el llistat dels batallons de gudaris d'ANB, per adonar-se de l'aportació d'aquesta formació a l'Euzko Gudarostea.